•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un treball desenvolupat en col·laboració per l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMPC) -centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)- i l'Institut de Química Física Rocasolano del CSIC, ha donat com a fruit el descobriment d'una nova família de proteïnes que coordinen la resposta cel·lular de les plantes davant de situacions d'estrès ambiental.

Els resultats de la recerca, publicats en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), podrien ser de gran utilitat en la millora dels processos defensius de les plantes a les regions àrides de la conca mediterrània.

Les proteïnes CAR, sempre actives, permeten l'adaptació de les plantes del fred a la calor

La membrana cel·lular de les plantes és la regió de contacte de la cèl·lula amb el medi exterior i concentra infinitat de sistemes que actuen com a receptors de la naturalesa canviant del seu entorn.

Per a cada situació ambiental, com el fred, la calor o la sequedat, les cèl·lules han de respondre de manera adequada per a mantenir les seues funcions vitals. En les plantes, aquests processos estan sempre actius, ja que en estar ancorades al sòl necessiten respondre eficaçment a situacions tan diverses com el pas del dia a la nit i del fred a la calor.

Els resultats d'aquest treball indiquen que hi ha una família de proteïnes, anomenades CAR, que generen una sèrie de punts al llarg de la membrana que són aprofitats per altres components moleculars per a realitzar correctament la seua funció.

"Pistes d'aterratge" que atrauen altres proteïnes necessàries per a la resposta cel·lular

Pedro Luis Rodríguez, investigador del CSIC, explica que "aquestes proteïnes formen una espècie de pistes d'aterratge i actuen a manera d'antenes moleculars que atrauen, allí on es necessite a la membrana, altres proteïnes necessàries per a organitzar la corresponent resposta cel·lular".

"En una cèl·lula de grandària mitjana", afig Armando Albert, de l'Institut de Química Física Rocasolano, "el trajecte que ha de recórrer una molècula, des del punt en què se sintetitza fins a la membrana, és comparable a la distància entre Madrid i Cadis, i per a aquest trajecte hi ha mediadors, tant durant el transport com en la recepció, que exerceixen un paper fonamental".

"És en aquest aspecte de l'ancoratge a la membrana plasmàtica on les proteïnes CAR permeten l'accés dels receptors a les seues dianes en la membrana. Per tant, aquesta recerca llança llum sobre un problema biològic encara sense resoldre del tot, i que considera no solament la funció, sinó també la localització d'aquestes maquinàries per al correcte funcionament de les funcions vitals".