•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La Universitat Politècnica de València (UPV), a través del Grup de Recerca en Acústica per a la Detecció d'Astropartícules -liderat pel professor Miguel Ardid i pertanyent a l'Institut de Recerca per a la Gestió Integrada de les Zones Costaneres (IGIC) del campus de Gandia-, participa en la construcció de KM3NeT, el major telescopi de neutrins del món.

En concret, la UPV, la doctoranda de la qual María Saldaña Coscollar va estar present a principis de mes en el desplegament i control d'instal·lació de la primera línia de detecció de KM3NeT davant les costes del cap Passero (prop de Sicília, Itàlia), ha desenvolupat els seus emissors acústics juntament amb l'empresa MSM SLL.

Des de les seues instal·lacions, els investigadors de la UPV han treballat en el disseny del sistema de posicionament acústic de KM3NeT, necessari per a poder monitorar la posició dels mòduls òptics a les profunditats de la mar a fi de reconstruir les trajectòries dels neutrins amb una precisió angular inferior a un grau.

Els neutrins, 'missatgers' amb informació dels confins de l'univers

Tal com explica el professor Ardid, els neutrins són les partícules elementals més elusives, capaces d'arribar dels confins de l'univers i travessar el planeta Terra inalterades. No és senzill detectar-les, i requereix un volum instrumental enorme.

No debades, el telescopi KM3NeT ocuparà més d'un quilòmetre cúbic marí, amb centenars de línies de detecció com la que s'acaba d'instal·lar per a captar el feble senyal lumínic generat pel neutrí en la foscor abissal.

La detecció de neutrins permetrà, d'una banda, complementar els telescopis convencionals i estudiar els múltiples fenòmens de l'univers a través d'aquests missatgers, i de l'altra, estudiar les propietats fonamentals d'aquestes partícules, crucials per a entendre les teories físiques més modernes.

Un pas decisiu que demostra la viabilitat d'una tecnologia desenvolupada després de 10 anys de recerca

"La instal·lació d'aquesta primera línia", assenyala Ardid, "constitueix un pas decisiu per a KM3NeT, no sols pel fet que suposa l'inici de la construcció del telescopi, sinó també perquè demostra la viabilitat de la tecnologia desenvolupada després d'una dècada de recerca. A més, per la peculiar ubicació que té, KM3NeT servirà a més per a allotjar experiments de ciències del mar i la terra".

Millors prestacions i relació cost-eficiència que ANTARES, projecte en què també participa la UPV

KM3NeT és un projecte fruit de la cooperació internacional de més de 200 científics de 40 institucions i 10 països. Pel que fa a Espanya, al costat de la UPV, hi estan també presents l'Institut de Física Corpuscular i la Universitat Politècnica de Catalunya.

La idea de construir els mòduls òptics amb molts fotomultiplicadores petits, denominats multi-PMT, en lloc d'usar mòduls amb un fotomultiplicador únic, és una de les principals innovacions del nou projecte pel que fa a experiments anteriors com ANTARES (situat també a la Mediterrània) o IceCube (al pol sud). D'aquesta manera, els mòduls multi-PMT de KM3NeT ofereixen millors prestacions i millor relació cost-eficiència.

Per tot això, KM3NeT augmentarà el potencial científic del seu predecessor, ANTARES, projecte en el qual també participa la UPV i entre els resultats del qual destaquen el desenvolupament del mapa del cel de l'hemisferi sud a partir de neutrins, l'establiment de límits per a detectar matèria fosca i l'estudi de successos astrofísics catastròfics.

Notícia UPV TV
Descarrega arxiu