•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El Centre de Recerca en Gestió d'empreses (CEGEA) de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha presentat aquest matí Anàlisi de l'emprenedoria innovadora a la ciutat de València: el cas de les empreses emergents que han participat en acceleradores, un estudi que situa la ciutat entre les millor valorades d'Espanya per a dur a terme ací el desenvolupament de negocis d'alt potencial innovador.

Realitzat en el marc de Càtedra Ciutat de València UPV 2015 i impulsat per la Fundació InnDEA i el Servei d'Innovació de l'Ajuntament de València, el treball aprofundeix en l'ecosistema emprenedor valencià a partir de l'impacte de les acceleradores, que estan aconseguint una rellevància econòmica creixent.

1.000 ocupacions generades, 20 milions d'euros en volum de negoci i més de 25 obtinguts per finançament

L'estudi assenyala que més de 200 empreses emergents han sigut accelerades a València durant els últims anys, i han generat un volum de negoci d'aproximadament 20 milions d'euros i prop de 1.000 ocupacions. A més, han aconseguit més de 25 milions en finançament.

Tot això ha contribuït de manera significativa a convertir València en el que és avui dia, una ciutat amb gran capacitat d'atracció per al talent emprenedor i el negoci innovador.

Útil radiografia de l'ecosistema emprenedor

Jordi Peris, vicepresident d'InnDEA València i regidor de Participació, Drets i Innovació Democràtica de l'Ajuntament de València, ha acompanyat el director del CEGEA, Juan Julià, i el conseller delegat (CEO en anglès americà) Start UPV de l'Institut IDEES-UPV, Daniel Martínez, en l'obertura institucional de la presentació de l'estudi, i ha agraït la contribució de les acceleradores i les empreses emergents valencianes per a obtenir "aquesta radiografia de l'ecosistema emprenedor".

"Juntament amb els resultats d'altres processos participatius", ha afegit Peris, "aquesta anàlisi ens ajudarà a construir una altra radiografia més completa de la ciutat que ens permeta actuar des de l'administració, d'una manera ràpida i àgil, en aquells punts en els quals siga necessari intervenir de manera urgent, a més de planificar el desenvolupament urbà d'acord amb les necessitats dels habitants i de les institucions de la ciutat".

Per a concloure la seua intervenció, Peris ha volgut donar l'enhorabona als investigadors que han dirigit i realitzat l'estudi, Elies Seguí Mas i Faustino Sarrión Viñes, així com als participants en aquest.

Significatiu potencial d'atracció

En relació al perfil emprenedor, l'estudi assenyala que la persona creadora de les empreses emergents es caracteritza, en línies generals, per ser jove, home, amb formació superior i treball a temps complet. La majoria de participants en l'estudi (54%) no superaven els 25 anys i únicament el 2% superava els 44; el 73% eren homes i el 95% eren titulats universitaris.

Així mateix, el 94% dels participants en programes d'acceleració eren espanyols, dels quals una tercera part procedien de fora de València, majoritàriament de Madrid i, en menor mesura, de Catalunya. Aquesta dada, com explica Seguí, indica el "significatiu potencial d'atracció de talent emprenedor d'altres territoris, fins i tot d'importants ecosistemes emprenedors com Madrid i Barcelona".

Un 82% exporta i quasi un 30% tenen més d'una quarta part dels seus clients a l'exterior

Pel que fa a les empreses emergents que participen o ho han fet en els diferents programes d'acceleració a València, cal destacar principalment el seu potencial d'internacionalització. La gran majoria (un 82%) exporta i, fins i tot, quasi un 30% de les acceleradores enquestades tenen més d'un 25% de clients a l'exterior. "La internacionalització és una de les palanques de canvi principals del nostre model productiu i aquestes empreses són un exemple del que s'ha de fer", afirma Seguí.

Uns altres dels trets principals són la recent creació, estar constituïdes majoritàriament sota la forma de societat limitada, tenir models de negoci B2B o B2C i imports de negoci menors a 100.000 euros. Pel que fa al sector d'activitat, predominen clarament les TIC, seguit del sector alimentari i el turístic.

Xifres de negoci i futur

Les empreses emergents analitzades en aquest estudi tenen actualment una activitat de petita empresa -majoritàriament, la seua xifra de negoci és menor als 100.000 euros- i el resultat és modest: un 67% està per sota dels 25.000 euros de benefici.

"Aquestes dades resulten lògiques", afig Seguí, "tenint en compte la joventut de les acceleradores i les inversions que potencialment han d'escometre. No obstant això, un 22% factura per sobre dels 25.000 euros, la qual cosa resulta significativa tenint en compte que tan sols l'11% de les enquestades superen els 3 anys".

Sobre el futur de l'empresa, el treball desenvolupat pel CEGEA-UPV conclou que els emprenedors que han passat per acceleradores són molt més optimistes que la resta. No en va, quasi la meitat consideren que, en 5 anys, les seues empreses comptaran amb més de 20 empleats.

València, entorn "perfecte"

La tercera de les dimensions de l'estudi es refereix a les percepcions de l'emprenedor sobre l'entorn. En aquest punt, l'estudi conclou que València sembla oferir grans possibilitats per als projectes emprenedors en acceleradores, ja que les condicions de l'entorn resulten especialment atractives per a aquest segment.

Les condicions millor valorades pels emprenedors enquestats són: l'accés a infraestructura física; el suport als negocis d'alt potencial; les normes socials i culturals, i les barreres del mercat intern. En el costat contrari, adverteixen manques en la política fiscal i burocràtica, la transferència de l'R+D, el suport a la dona emprenedora i els programes de l'administració central.

"La valoració de València per als negocis d'alt potencial indica que el nostre entorn està entre els més amigables d'Espanya per al seu desenvolupament, la qual cosa explicaria part del poder d'atracció que les acceleradores han tingut sobre nombroses empreses emergents d'altres àrees metropolitanes", conclou Elies Seguí.

Notícia UPV TV
Descarrega arxiu