•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip conjunt d'investigadors de l'Institut d'Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) i l'Oceanogràfic treballa des de fa vuit mesos en el desenvolupament d'un sistema de detecció acústica de tortugues marines a partir de l'ús d'un sonar d'escombratge lateral.

El projecte proposa una nova configuració per al citat sonar, així com per al procediment de mesura i anàlisi de les dades obtingudes i les simulacions numèriques, amb la finalitat de descriure l'eco acústic procedent de la tortuga.

La clau, la situació de l'emissor quasi en la superfície

És habitual la utilització de sonars i sondes acústiques per a la detecció i quantificació de bancs de peixos, un ús que permet fins i tot, en alguns casos, la identificació d'espècies. No obstant això, els estudis de les tortugues amb aquestes eines són pràcticament inexistents.

Isabel Pérez, investigadora de l'IGIC de la UPV, explica que el sonar d'escombratge lateral sol emprar-se per a detectar objectes situats sobre el fons marí: "El processament de les dades que registra en proporciona una imatge, que es forma a partir de les ombres dels objectes que conformen un cert relleu en el fons. Aquesta configuració s'ha provat amb tortugues, però tot indica que els resultats no són massa bons, i fins i tot quan es dóna la presència de tortugues sobre el sòl, aquestes solen confondre's amb roques".

Per a millorar els resultats, la configuració proposada per l'equip de l'IGIC de la UPV situa l'emissor quasi en la superfície, orientant el feix com una cortina per sota. "Així", apunta Isabel Pérez, "observem les dades acústiques abans de rebre el primer eco del fons. D'aquesta manera, la nostra proposta té com a objectiu detectar exemplars que es troben no sols sobre terra, sinó també les que es troben nadant en la columna d'aigua, un fet totalment nou".

Millora dels censos actuals

Per a la investigadora, caracteritzar la resposta acústica de les tortugues i distingir-la de la d'altres espècies permetria identificar, localitzar i comptar els individus "proporcionant, per tant, una eina que contribuiria a la realització de censos tortugues marines d'una manera més ajustada a la realitat, ja que en l'actualitat aquests es fan a partir de les dades de captures accidentals i albiraments aeris".

Primeres mesures en mar obert

Els investigadors de la UPV han realitzat ja les primeres mesures que recullen senyals acústics de tortugues vives nadant en mar obert, aprofitant amollades d'animals recuperats per part de l'ARCA del Mar de l'Oceanogràfic de València.

En aquestes primeres proves van comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Dénia, la Universitat Catòlica de València i la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, que a més va proporcionar les autoritzacions necessàries per a treballar amb aquests animals protegits.

Les tortugues, un blanc adequat per a l'acústica submarina

Al Mediterrani, l'únic intent de detecció de tortugues per mitjans acústics no va ser capaç de detectar-ne cap de viva. De qualsevol manera, Pérez reconeix que el seu estudi "està encara en fase inicial", si bé, "fins ara, hem comprovat que efectivament les tortugues són un blanc molt adequat per a utilitzar tècniques d'acústica submarina per a la detecció".

José Antonio Esteban, responsable del Departament de Recerca de l'Oceanogràfic, afig que "la utilització d'aquesta metodologia de detecció de les tortugues marines mitjançant acústica activa pot resultar una eina molt valuosa, tant per a la detecció primerenca com per a obtenir les primeres estimacions del nombre d'aquests animals en llocs d'alta concentració, com les platges de posta".

Funcionament de la sonda acústica

La sonda acústica emet, captura i processa els ecos produïts, la intensitat dels quals depèn de la grandària i el nombre dels peixos, però també de l'espècie, perquè la seua constitució és un element fonamental a l'hora de dispersar el so.

"En el cas de la tortuga", explica Isabel Pérez, "s'espera que la seua especial anatomia (closca, pulmons, etc.) procure un eco major que el produït per grans peixos, i diferent en l'estructura del que produiria un dofí o altres mamífers marins".

Notícia UPV-TV
Descarrega arxiu