Conservació de Pompeia
La Universitat Politècnica de València desenvolupa una tecnologia que permet dur a terme un control de l'estat de conservació del patrimoni artístic.
Un sistema desenvolupat conjuntament per investigadors de la Universitat Politècnica de València i l'Institut Valencià de Restauració i Conservació de Béns Culturals permet dur a terme un control exhaustiu i detallat de l'estat de conservació del patrimoni artístic. El sistema inclou un equip de monitoratge dotat de diferents sensors de temperatura i humitat relativa i un potent programari per a l'estudi i el processament de tots els senyals registrats. Una de les seues principals novetats resideix en l'aplicació de tècniques estadístiques multivariants a la conservació del patrimoni.
Actualment, s'utilitza a la Casa d'Ariadna de Pompeia, l'església del Patriarca a València, l'església de Xalans i una església mudèjar d'Ateca (Saragossa). A més, el programari es va utilitzar també en el tractament de dades procedents del monitoratge d'uns mosaics romans en la Vila del Casale (lloc arqueològic Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO localitzat a Sicília) i el sistema de monitoratge en l'estudi d'un derelicte espanyol que es troba a Puerto Madero (Buenos Aires, Argentina). El treball desenvolupat pels investigadors va ser publicat al març en la revista Sensor.
Segons destaquen els investigadors, el programari és capaç d'emmagatzemar en un sol fitxer més de 40 milions de registres, i d'aquesta enorme quantitat de dades, extraure informació rellevant i específica d'interès en la conservació preventiva, com per exemple, l'obtenció de dies tipus o mitjanes per hora, per dia de la setmana, per estació, etc. de cadascuna de les variables registrades pels sensors. "Amb aquesta informació poden trobar-se patrons d'evolució del microclima que indiquen si l'obra monitoritzada està en un ambient que en garanteixen la seua conservació o, per contra, són necessàries mesures preventives que corregisquen la situació abans que siga necessària una restauració", destaca Ángel Fernández-Navjas, investigador del Departament de Física Aplicada de la UPV.
L'origen del sistema utilitzat es remunta als equips dels investigadors de la UPV i l'IVC+R en la restauració dels àngels músics renaixentistes descoberts en la capella major de la catedral de València. En la millora i desenvolupament d'aquests ha contribuït també l'empresa Artechnology Cultural Heritage Solutions.
Notícies destacades
Fins a 900€ per estudiant
La UPV posa en marxa la seua convocatòria d'ajudes d'acció social per al present curs acadèmic
Lluita contra el ciberassetjament sexual a menors
La UPV ha organitzat el congrés internacional Enfocaments Interdisciplinaris per a la Protecció de la Infància en Internet, del projecte d'investigació Stoponsexgroom
Edicions Maior: 25 anys
La UPV exhibeix una selecció excepcional de la històrica galeria balear, referència internacional de la gràfica contemporània
QS rànquings per matèries
La UPV, reconeguda com a millor universitat d'Espanya per a estudiar tant Enginyeria Agroalimentària i Forestal com Art i Disseny
Activa el teu futur
El CFP organitza tallers, ponències i activitats per a donar a conèixer els títols propis de la UPV
Èxit de la nova edició del Fòrum d'Ocupació del campus de Gandia
Més de 300 joves han assistit a la fira de l'ocupació, que ha reunit 44 entitats amb un centenar d'ofertes
