Un informe elaborat per investigadors de la Universitat Politècnica de València recomana als operadors de telefonia mòbil verificar millor l'edat dels xiquets i joves quan accedeixen als serveis multimèdia, per exemple, portant un registre amb l'any de naixement dels usuaris. També planteja classificar els continguts per a mòbils per edats, com es fa amb els videojocs.
"La verificació de l'edat a l'hora d'accedir als serveis mòbils no és efectiva, perquè sempre queda la possibilitat que el xiquet falsege la casella corresponent. No obstant això, els operadors podrien saber l'edat dels seus usuaris menors si els pares ho indicaren quan els compren el mòbil, i quedara registrat" comenta María de Miguel Molina, investigadora de la UPV.
El seu informe, que publica la revista Quality & Quantity, assenyala que si s'adoptara aquesta mesura es podria filtrar i bloquejar l'accés als llocs per a adults o altres continguts no aptes per als menors. Per a això caldria establir normes comunes entre els operadors.
Actualment, la majoria de les companyies que operen a Espanya han signat el codi d'autoregulació de l'Associació d'Empreses de Serveis a Mòbils (AESAM), que dóna suport un accés responsable als continguts. Així i tot, l'estudi considera que no és suficient, i que caldria ser més específic respecte a la infància. L'estudi també recomana crear un esquema de classificació segons les edats dels usuaris i la temàtica dels serveis.
Els resultats del treball suggereixen al Govern espanyol promoure, en entorns familiars i escolars, campanyes de conscienciació sobre el bon ús del mòbil. A més, se subratlla la necessitat d'aconseguir acords amb els operadors perquè compten amb l'opinió dels pares i incorporen serveis de filtratge, com prohibicions d'accés i descàrrega de fotografies i vídeos pornogràfics, restriccions en l'enviament d'SMS i MMS, evitar les compres, i la participació en concursos i competicions.
"Un dels majors problemes són les xarxes socials, a les quals poden accedir fàcilment els xiquets amb menys de 14 anys, encara que la legislació espanyola no ho permet", subratlla la investigadora. "I, en aquest sentit, l'únic recurs disponible podria ser el DNI electrònic, però queda lluny la seua possible aplicació a curt termini".
Els investigadors apel·len a la voluntat de les xarxes socials per a implantar mesures com perfils tancats per defecte, l'ús de contrasenyes i una informació clara, a més d'ensenyar el menor a moure's en les xarxes amb seguretat i a protegir la seua privadesa.
Notícies destacades