NEXT és un projecte internacional per a construir un detector que comprove, per primera vegada, l'existència d'un estrany fenomen natural anomenat doble desintegració beta sense neutrins. Si es confirma aquesta hipòtesi, proposada fa més de 50 anys pel físic italià Ettore Majorana, el neutrí seria la seua pròpia antipartícula, la qual cosa explicaria per què l'Univers està fet de matèria i no d'antimatèria. En la reunió que té lloc a València es decidirà el disseny final del detector de gas xenó que s'instal·larà al Laboratori Subterrani de Canfranc (Osca) a partir del 2013.
En el projecte NEXT participen més de 80 científics de 13 centres d'investigació de 6 països (Espanya, França, Portugal, Rússia, els Estats Units i Colòmbia).
NEXT emprarà una cambra plena de 100 quilos de gas xenó enriquit per a crear les condicions propícies per a detectar la doble desintegració beta sense neutrins. Aquest experiment fou proposat per Ettore Majorana, un físic italià amb una vida peculiar: integrant del Grup de Roma junt amb Enrico Fermi o Pontecorvo, en els anys trenta del segle passat va deixar Itàlia per a treballar amb els nobels Heisenberg i Bohr. Va ser el primer a proposar l'existència del neutró, encara que va rebutjar el seu treball per banal i va deixar que Chadwick s'emportara el Nobel. Després de tornar a Itàlia, va desaparèixer sense deixar rastre l'any 1938.
Si es detecta l'anomenada desintegració doble beta sense neutrins, NEXT demostraria que el neutrí és la seua pròpia antipartícula, la qual cosa tindria profundes conseqüències en física i cosmologia. En aquest cas els neutrins podrien ser la clau per a explicar l'asimetria entre matèria i antimatèria. En teoria, en el big bang es va haver de crear la mateixa quantitat de matèria que d'antimatèria (idèntica a la primera però amb càrrega elèctrica oposada). No obstant això, l'Univers que veiem està compost per matèria i no per antimatèria, que no se sap on és.
En el projecte, liderat per l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del CSIC i la UV, també participa la Universitat Politècnica de València per mitjà del Departament d'Estructures i de l'Institut I3M, centre mixt UPV-CSIC-CIEMAT.
De fet, José F. Toledo investigador de l'Intituto I3M, coordina, juntament amb David Nygren, director del Departament de Física del Laboratori Nacional Lawerence de Berkeley (EUA), el desenvolupament de l'electrònica d'adquisició i processament dels milers de sensors del detector. Part d'aquesta electrònica, dissenyada en la UPV en col·laboració amb el CERN, serà emprada per molts altres experiments de física de tot el món.
Mentrestant, des del Departament d'Estructures, i sota la direcció de l'investigador José Luis Pérez Aparicio, s'estan dissenyant diverses estructures per a protegir els equips de detecció, que són ben cars, i els 100 quilos de gas, ja que la zona és d'activitat sísmica mitjana.
Notícies destacades