•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d'investigadores de la Universitat de Granada (UGR); el Consorci de la Ciutat Monumental Historicoartística i Arqueològica de Mèrida, i la Universitat Politècnica de València (UPV) han analitzat restes d'un moneder (bursa o taleguilla de monedes) d'època romana, localitzat durant les excavacions realitzades a la Casa del Mitreo d'Augusta Emerita (Mèrida).

Es tracta de la segona troballa d'una bossa d'aquest tipus en tota la península ibèrica, després de l'exemplar trobat a Puente de Castro (Lleó), i reflecteix, segons les investigadores, que el teixit en l'antiguitat romana anava més enllà de la vestimenta o indumentària.

Aquesta investigació, els resultats de la qual publica la revista Arqueología, presenta l'anàlisi microscòpica d'una troballa excepcional: uns fragments de teixit adherits a 5 monedes de les 52 que formaven una ocultació monetària per part del seu propietari. Les restes van ser localitzades en les últimes excavacions a la zona del balneum (termes privades), concretament, a l'estança núm. 44, una habitació associada a l'àrea del servei i connectada amb les termes de la domus del Mitreo.

La cronologia de les mateixes monedes i el seu context arqueològic permeten datar-les de la fi del segle III d. C., sense que cap moneda supere el 250 d. C. Aquesta cronologia coincideix perfectament amb la fase d'abandó d'aquest lloc (finals del segle III d. C. i principis del IV d. C.), moment en el qual un incendi, d'improvís, va afectar l'edifici, probablement també el balneum. I es perdé així aquest depòsit de la memòria col·lectiva.

“En primer lloc, després de la recollida de les restes tèxtils al lloc de la troballa, vam procedir a netejar-les, ja que eren visibles a simple vista, explica Leyre Morgado-Roncal, investigadora del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la UGR. D'aquestes, vam examinar dos fragments de la cara exterior d'una moneda. Els treballs van comprendre microscòpia estereoscòpica i òptica amb llum polaritzada i microscòpia electrònica d'escombratge, totes dues executades per l'equip interdisciplinari d'investigadores del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals i de l'Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la UPV. Vam poder determinar així que es tractava d'un teixit de tafetà o entramat llis amb torsió en S, a partir de la seua confecció i el gruix dels fils; respecte a la matèria primera de la fibra, es corresponia amb lli”.

Fet amb lli egipci

La caracterització d'aquesta troballa ha permès interpretar que estem davant una bursa o taleguilla de monedes. Es tracta de peces tèxtils menors fruit del reciclatge d'altres peces, i que es troben de semblants al llarg de l'Imperi Romà.

L'anàlisi tecnològica apunta a un origen oriental o egipci, on el cultiu de lli va prosperar, i es va estendre des del VI mil·lenni a. C. Així i tot, no soluciona el seu origen, ja que pot haver-se desenvolupat en terres hispanes amb fil fet a l’Orient, la qual cosa porta a les autores a valorar aspectes tècnics sobre aquestes produccions en època antiga.

Quant a la iconografia, aquestes bosses han quedat ben representades gràcies a ser un dels atributs del déu Hermes/Mercuri. En aquest sentit, hi ha múltiples referències en la iconografia romana, com l'estàtua de bronze de la col·lecció Salamanca del Museu Arqueològic Nacional (MAN), on queda molt clara la utilitat d'aquestes peces com a contenidor de monedes. De la mateixa manera, les autores proposen un ús estàtic d'aquest saquet de monedes que no deterioraria aquest delicat teixit, perquè tradicionalment, aquests objectes es fabricaven amb materials més resistents, com pells.

Els resultats d'aquesta troballa única han permès millorar el coneixement de la producció de lli a Hispània i aprofundir en la funcionalitat de les conegudes bursa o marsupium. Les autores conclouen en la necessitat de seguir realitzant anàlisis per a continuar aprofundint en la cadena productiva d'aquestes interessants peces, que esperen que siguen contrastades amb futurs descobriments.

Referència bibliogràfica:

Bustamante-Álvarez, M., Bejarano Osorio, A. M., Vicente-Palomino, S., Yusá-Marco, D. J., & Morgado-Roncal, L. (2023). Caracterització arqueométrica d'una bursa tèxtil localitzada en Augusta Emerita (Mèrida, Badajoz, Espanya). Arqueologia, 29(1), 11189. https://doi.org/10.34096/arqueologia.t29.n1.11189