•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

L'investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV) José Capmany Francoy, pertanyent al Photonics Research Labs de l’iTEAM, ha obtingut una ERC Advanced Grant –l'ajuda més prestigiosa del Consell Europeu d'Investigació– dotada amb 2,5 milions d'euros per al desenvolupament del projecte Anbit.

El projecte gira al voltant d'aquesta idea: crear un nou model de computació que s'adapte a les característiques tecnològiques de la fotònica integrada, que permeta disposar d'una solució alternativa i complementària a la de l'actual computació electrònica digital.

“Si tenim èxit, podrem arribar a desenvolupar xips fotònics que es complementen amb els xips electrònics actuals, solucionant les limitacions derivades de la mort de la Llei de Moore i generant un canvi de paradigma en la nostra societat de la informació”, destaca José Capmany.

L'investigador de la UPV explica que els pilars d'aquesta nova teoria de computació, denominada computació fotònica analògica, s'assenten sobre una nova unitat d'informació: el bit analògic (o anbit com a reducció d'analog bit), un senyal analògic de dues dimensions que explotarà el principi fotònic d'interferència per a realitzar operacions.

“Aquesta idea bàsica ens porta a enunciar l’eslògan següent ‘Analog is the new digital’, que volem contribuir al fer que siga el paradigma de la nova societat de la informació del segle XXI”, afig l'investigador del PRL de l’iTEAM de la UPV.

Segona Advanced Grant en sis anys

En total, el Consell Europeu d'Investigació ha concedit 218 Advanced Grants a destacades i destacats líders de recerca de tot Europa, 16 de les quals a Espanya. En el cas de Capmany, remarca a més que és la segona vegada que obté aquest prestigiós reconeixement, després d'haver-lo rebut també el 2017 per al desenvolupament del projecte UMWP-Chip.

“Per a mi, rebre aquesta nova ERC suposa un enorme privilegi i orgull que reconeix el treball excel·lent que el nostre grup està realitzant durant els últims anys i que s'ha materialitzat no solament en publicacions d'altíssim nivell, sinó també en la creació de diverses empreses derivades que estan portant al mercat conceptes i productes basats en el coneixement que hem generat entre tots ací a la UPV”, destaca Capmany.

L'equip coordinat per l'investigador de la UPV treballarà en aquest projecte durant els pròxims cinc anys.

La computació electrònica digital, base de les nostres vides…, però amb limitacions

La computació actual –la computació electrònica digital– és avui indispensable. Els mòbils, tauletes, cotxes, trens, avions, rellotges intel·ligents i electrodomèstics en fan un ús continu. “Per exemple, una cosa tan quotidiana com una llavadora necessita usar la computació per a saber interpretar i executar el programa de rentada que es configure. Per tant, és evident que la computació és una de les pedres angulars en les quals es basa la societat actual. Ara bé, la computació electrònica digital té algunes limitacions, que són les que volem superar amb la nostra proposta, fent un pas més enllà de les solucions plantejades amb la computació quàntica i neuromòrfica”, explica José Capmany.

Entre les limitacions de la computació digital, des del PRL de l’iTEAM expliquen que tarda molt de temps a resoldre problemes amb múltiples dades que s'hagen de gestionar de manera simultània. Aquest tipus de problemes matemàtics es dona en aplicacions com la intel·ligència artificial, el cotxe autònom, la robòtica, el diagnòstic mèdic per imatges o el desenvolupament de fàrmacs i aplicacions quàntiques.

D'altra banda, la tecnologia electrònica intenta solucionar les limitacions matemàtiques de la computació digital integrant més transistors en els xips (el dispositiu bàsic de l'electrònica) per a donar-los més velocitat de computació. “No obstant això, la capacitat de duplicar el nombre de transistors en un xip cada dos anys, coneguda com la Llei de Moore, ha arribat a la fi. Per això, la indústria electrònica serà cada vegada menys capaç d'incrementar en els xips les velocitats de computació requerides per les diferents aplicacions”, apunta Capmany.

Enfront d'aquestes limitacions, els models matemàtics alternatius que s'han proposat són la computació quàntica –basada en les lleis de la mecànica quàntica– i la computació neuromòrfica, que proposa una matemàtica basada en el funcionament del sistema nerviós i del cervell humà. “No obstant això, el desenvolupament experimental d'ambdues fa dècades que evoluciona de forma molt lenta. Encara no s'ha trobat un matrimoni perfecte matemàtic-tecnològic que coexistisca i complemente la computació electrònica digital per a resoldre tasques on aquesta és ineficient. I això és el que tractarem de resoldre amb el projecte Anbit”, destaca l'investigador.

La computació fotònica analògica, la solució

Segons explica l'equip del PRL de l’iTEAM de la UPV, el problema radica en el fet que, històricament, primer s'han desenvolupat els models matemàtics i després s'ha cercat desenvolupar la tecnologia per a adaptar-la a les matemàtiques.

“Què passaria si en lloc de desenvolupar la tecnologia per a adaptar-la a la matemàtica, ho fem a l'inrevés? Aquesta és la nostra proposta amb Anbit, crear des de zero un model matemàtic de computació que s'adapte a una tecnologia que puga complementar-se i coexistir amb l'electrònica. I la tecnologia candidata és la fotònica, per a la qual no hi ha un model específic de computació desenvolupat. Aquesta és la base del nostre treball per als pròxims cinc anys, una proposta rompedora amb la qual, si tenim èxit, contribuirem a una nova revolució en les tecnologies i la societat de la informació”, conclou Capmany.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu