•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

L'Església de Sant Joan del Mercat és un dels emblemes del patrimoni valencià, per la seua monumentalitat i situació estratègica en el cor de València. Alçada sota els cànons del gòtic, la seua transformació barroca la va fer mereixedora de ser declarada Monument Historicoartístic Nacional, tant per les pintures de Palomino (les de major superfície pintades pel mestre cordovès) com per la intervenció escultòrica i ornamental duta a terme per Bertesi i Aliprandi amb els estucs venecians en blanc de les seues escultures i els daurats, que converteixen aquesta església en única a València.

Des de juny del 2021, un equip de l'Institut de Restauració del Patrimoni (IRP) i del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València (UPV), dirigit per la professora emèrita de la UPV Pilar Roig, treballa dia a dia per a recuperar la seua bellesa ornamental, en un projecte que compta amb el finançament de la Fundació Hortensia Herrero, que està coordinat per l'arquitecte Carlos Campos i que conclourà a la fi del 2025.

“Sant Joan del Mercat ens sorprendrà a tots. Perquè, que després d'aquell terrible incendi del 1936, hem aconseguit recuperar part de l'original de Palomino, gràcies al nostre treball i a les noves tecnologies, a la labor d'un equip interdisciplinari, ja ens està oferint grates sorpreses. En les dues fases que ja hem acabat, hem recuperat no ja el color original, però sí l’empremta de Palomino i també la seua història. És impressionant perquè hi ha pigments que encara són ací i encara ens sorprenen, i només cal mirar cap amunt en aquestes dues primeres fases per a poder-los apreciar”, ha destacat Pilar Roig durant la visita a les obres de restauració.

Segons ha explicat la professora de la UPV, els Gudiol van arrancar els fragments de pintura conservats en 2/3 de la volta i presbiteri de Sant Joan del Mercat i se les van emportar a Barcelona per a col·locar-les en panells de fusta contraxapada. “Les pintures del presbiteri mai van tornar a València i la resta de pintures arrancades van ser col·locades en 90 panells, en la volta pintada per Palomino, dels quals ja hem restaurat 35. A més, s'ha restaurat també l'ornamentació, els daurats de les escultures i els ovals d'un terç del perímetre interior de l'església”, ha afegit José Luis Regidor, investigador de l'Institut de Restauració del Patrimoni de la UPV i responsable de la restauració.

En el seu treball, l'equip de la Universitat Politècnica de València ha descobert inscripcions en la superfície de la volta que estaven sota els panells i fins i tot en el revers d'alguns d'aquests, de manera que s'ha pogut documentar la data del 1965 com el final de la intervenció dels germans Gudiol, així com la presència d'un equip d'almenys 15 ajudants que van deixar els seus noms escrits en la volta. A més, l'equip de la UPV ha descobert fragments de pintura original darrere d'algun dels panells.

Ultrasons, neteja biològica i tractament digital d'imatges

En el procés de restauració, l'equip de la UPV està aplicant diferents tècniques, com el tractament digital d'imatges; la bioneteja amb bacteris entrenats per a la restauració d'obres d'art, i ultrasons i fotoablació per làser, que permeten actuar sobre aquelles parts més afectades pel pas del temps. Els resultats de les investigacions derivades d'aquest projecte s'han publicat en diferents volums de la revista Archivo de Arte Valenciano, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Aquests treballs han sigut firmats per Pilar Roig, José Luis Regidor, Pilar Soriano, Julia Osca, Iris Hernández, Xavi Mas i Valeria Marcenac.

Dues línies d'intervenció ornamental

En la intervenció ornamental, el projecte s'està duent a terme amb dues línies d'intervenció paral·leles: d'una banda, la restauració de les pintures de la volta i, d’una altra, la restauració de les escultures, estucs i daurats de l'ornamentació barroca dels paraments i de les capelles.

La intervenció sobre les pintures de la volta suposa actuar in situ desmuntant els panells existents, i traslladar-los al taller de restauració de l'Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la UPV, on es realitza el procés de restauració amb recuperació dels fragments de pintura original.

“Una vegada disposats sobre nous panells fabricats ex professo, adaptats a la curvatura de la volta, es tornen a portar a aquesta, per a reinstal·lar-los al lloc que els correspon, i acabant el procés amb la reconstrucció pictòrica del que manca mitjançant la transferència d'imatge digital impresa”, ha explicat José Luis Regidor.

Equip multidisciplinari

El projecte aglutina un ampli equip multidisciplinari, d'àmbits tan diferents com l'enginyeria topogràfica (per als treballs de georeferenciació); les telecomunicacions (per a l'aplicació de tecnologia d'ultrasons); l’enginyeria industrial (per al control mediambiental de les obres); l’arquitectura (per a temes de control de qualitat i certificacions); així com documentalistes; especialistes en física i química; personal biòleg especialitzat en la neteja amb bacteris; restauradores i restauradors d'escultura, daurats, estucs i pintura mural, i historiadors i historiadores de l'art.

“En total, el projecte reuneix prop de trenta especialistes, que estan treballant de forma absolutament coordinada. Això està fent possible complir les expectatives previstes, a pesar de ser una restauració molt complexa. També destacaria que estem actuant d'acord amb les premisses establides a nivell europeu sobre sostenibilitat en la conservació del patrimoni, ja que queden menys de 10 anys per a poder arribar a complir els objectius de desenvolupament sostenible proposats en l'Agenda 2030 que van signar els estats membres de les Nacions Unides. Per això, la nostra intervenció destaca pel respecte al medi ambient i la utilització de productes innocus, tenint present el quilòmetre zero, sempre que es pot”, ha destacat Pilar Roig.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu