La Universitat Politècnica de València (UPV) ha investit el físic nuclear Paul Lecoq com a doctor honoris causa en un acte celebrat aquest divendres al matí al Paranimf, presidit pel rector Pepe Capilla, i en el qual ha actuat com a padrí José María Benlloch, director de l'Institut d'Instrumentació per a la Imatge Molecular (I3M).
“Conec aquesta Universitat des de fa molts anys, i mai vaig imaginar convertir-me en un membre de tan alt nivell”, ha afirmat Lecoq minuts abans de l'inici de la cerimònia. El nou honoris causa va ser proposat per l'I3M, centre d'investigació mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). La proposta va ser aprovada en Consell de Govern el passat 22 de desembre.
Paul Lecoq ha afirmat que, actualment, la societat afronta molts reptes relacionats amb la salut, l’escalfament global i l'energia, i que la resposta a tot això vindrà de la ciència. En aquest sentit, Lecoq ha fet referència a la ciència bàsica, amb la qual tot comença. Segons Lecoq, “si mirem a través de la història, els progressos que s'han fet es basen en un descobriment de fa més d'un segle: l'electró. Va ser un descobriment fonamental. La ciència s'ha de veure de manera global, i la classe política ha de donar-hi suport de manera global, amb una visió més enllà de l'aplicació immediata”.
Així mateix, el nou honoris causa ha recordat que la intel·ligència artificial ha de ser valorada pel que pot aportar i pel que no pot aportar. Segons Lecoq, jugarà un paper important en el món de la medicina, realitzant una avaluació estadística molt precisa de la situació dels pacients. Però recorda Lecoq que “no hem d'oblidar que la ment humana té una capacitat que no tindrà mai la intel·ligència artificial: la capacitat de judici”.
Ara que s'han complit 10 anys del descobriment del bosó de Higgs, Lecoq ha realitzat una petita anàlisi de la situació en què ens trobem. “El que sabem és que el model estandarditzat està arribant al final, no ho explica tot. Més coses es descobriran. El què? No ho sé. Només espere viure prou per a conèixer els progressos en aquesta direcció”.
L'honoris causa ha finalitzat el seu discurs amb unes paraules d'agraïment en castellà i en valencià a la UPV i al seu equip de treball, “i a tots els valencians que ens han rebut amistosament”.
El padrí de l'honoris causa, José María Benlloch, s'ha congratulat de la fortuna de la comunitat universitària de comptar amb Paul Lecoq, de qui ha explicat que “és una persona que ajuda molt els estudiants, els mostra un objectiu, la seua utilitat… és una meravella tenir-lo entre nosaltres”.
El rector de la UPV, Pepe Capilla, ha recordat unes paraules de l'exrector Nieto, en el discurs de l'acte d'investidura com a doctor honoris causa de l'oceanògraf Jacques Cousteau: “Aquesta societat d'avui és conseqüència directa de la ciència. No és la societat la que fa la ciència, sinó a l'inrevés. I és en la ciència i en la seua eina, la tecnologia, on té cabuda l'esperança per a la resolució dels greus problemes que afligeixen les societats del món”.
Lecoq, deixeble del premi Nobel Louis Néel, va desenvolupar nous cristalls de centelleig basats en tungstenat de plom (PbWO4) per a la mesura de l'energia de les partícules en l'experiment CMS de l'accelerador LHC del CERN, que van permetre descobrir el bosó de Higgs el 2012.
A més, amb el temps, el treball de Lecoq sobre detectors de física de partícules va derivar cap a les aplicacions en imatges mèdiques, i recentment ha patentat un equip d'escàner PET 180 més sensible i 160 vegades menys nociu per als pacients que els que es poden trobar actualment en el mercat.
Els escàners PET ajuden a trobar càncers en les etapes inicials. També mostren si un/a pacient respon al tractament. Els nous equips podrien estendre el seu radi d'acció a més camps de la medicina: servirien no sols per a diagnosticar malalties oncològiques, sinó també cardiovasculars, neurològiques, inflamatòries, infeccioses o metabòliques.
Notícies destacades