•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Contribuir a millorar la seguretat en els carrils bici. Aquest és l'objectiu d'un recent estudi realitzat pel Grup d'Investigació en Enginyeria de Carreteres (GIEC) de la Universitat Politècnica de València (UPV). En el seu treball, han analitzat la resistència al lliscament de cinc tipus diferents de paviments (paviment bituminós, paviment de formigó, rajoles llises i rugoses pintades i llamborda) en 17 punts de la ciutat de València.

Entre les seues conclusions, l'estudi constata el risc dels paviments de llambordes pintades i rajoles llises pintades, advertint que “no han d'utilitzar-se a causa de la baixa i variable resistència al lliscament, com també a les elevades vibracions que originen en els usuaris”. El treball ha sigut publicat en la revista Sustainability.

Segons expliquen els autors i autores de l'estudi, la nova mobilitat ha generat un augment dels accidents en què es veuen involucrats les usuàries i usuaris, principalment de bicicletes i patinets elèctrics, i bona part d'aquests accidents són caigudes en què només la mateixa persona usuària està implicada.

El 2018 el nombre d'accidents en zona urbana amb vehicles de mobilitat personal involucrats no va arribar a 200-199, en concret, i el 2021 aquesta xifra va ascendir a 2.541. En el cas de les bicicletes, el nombre d'accidents va ser relativament estable en aquest període de temps, passant de 5.384 a 5.712. De tots aquests, el 2021, últim any del qual es disposen dades oficials, el 27% d'aquests accidents es van produir durant la circulació d'un patinet elèctric o una bicicleta sense interacció amb altres persones usuàries.

“En la majoria de les ocasions, aquests accidents es produeixen perquè el paviment estava esvarós. Per això, l'estudi de la resistència al lliscament del paviment és crucial per a millorar la seguretat dels carrils bici. Aquesta resistència és una de les característiques que més afecta la seguretat, ja que influeix de manera determinant a l'hora d'accelerar, frenar i mantenir la trajectòria en els girs de la bicicleta o patinet de manera segura, sense risc d'esvarar o derrapar”, explica David Llopis Castelló, investigador del GIEC de la UPV.

Així, dels diferents paviments analitzats, el GIEC de la UPV ha comprovat que els bituminosos, els de formigó i els de rajoles rugoses proporcionen una resistència al lliscament adequada i, entre aquests, els dos primers són els que majors prestacions ofereixen, ja que generen menors vibracions i, per tant, un desplaçament més còmode. “Per contra, els de llambordes pintades i les rajoles llises pintades no compleixen els requisits necessaris, i la probabilitat que es produïsquen caigudes, col·lisions i conflictes entre persones usuàries de bicicletes o patinets, els/les vianants i el trànsit motoritzat és major”, assegura Ana María Pérez Zuriaga, també del GIEC de la UPV.

En el seu estudi, el GIEC de la UPV va mesurar també la velocitat dels usuaris i usuàries de bicicletes i patinets elèctrics per a analitzar el seu comportament i la influència dels paviments en la distància de frenada. Com a conclusió, els paviments que proporcionen una major adherència –paviment bituminós, de formigó i de rajoles rugoses pintades– permeten una reducció de la distància de frenada requerida de fins al 7,5%, mentre que el paviment de rajoles pintades llises augmenta la distància de frenada requerida en un 7% quan se circula a 20 km/h (velocitat límit en carrils bici), amb el risc consegüent.

Bones pràctiques

A partir de tot el seu treball, l'estudi realitzat pel Grup d'Investigació en Enginyeria de Carreteres proposa que, en les vies compartides per vehicles motoritzats i persones usuàries de bicicletes o patinets elèctrics, així com en els carrils bici en calçada delimitats amb marca viària, el material de pavimentació utilitzat siga l'asfalt. També per als carrils bici protegits, si bé en aquests també es pot utilitzar paviment de formigó. Mentrestant, per als carrils bici situats en voreres, la millor opció són les rajoles rugoses, ja que les vibracions que experimenten les usuàries i usuaris podrien incitar-los a reduir la velocitat.

A més, l'estudi proposa les distàncies mínimes de visibilitat de frenada requerides per a garantir la seguretat no sols de les persones usuàries de bicicletes i patinets, sinó també dels vianants i els vehicles motoritzats.

“Els resultats d'aquest estudi poden servir de base per a la millora de la seguretat de la infraestructura de la micromobilitat. En l'elecció dels paviments per a carrils bici de nova construcció és fonamental tenir en compte un paràmetre com la resistència al lliscament, acompanyat sempre d'un control preventiu durant la vida útil del paviment”, conclou Alfredo García García, coordinador del Grup d'Investigació en Enginyeria de Carreteres de la Universitat Politècnica de València.

Aquest estudi forma part del Projecte “esMicromobility - Avaluació de la seguretat viària de la micromobilitat”, amb referència PID2019-111744RB-I00, finançat pel MCIN/*AEI/10.13039/501100011033.

Referència

López-Molina, M., Llopis-Castelló, D., Pérez-Zuriaga, A. M., Alonso-Troyano, C., & García, A. (2023). Skid Resistance Analysis of Urban Bike Lane Pavements for Safe Micromobility. Sustainability, 15(1), 698.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu