•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

L'Institut Universitari Valencià d'Investigació en Intel·ligència Artificial (VRAIN) de la Universitat Politècnica de València estima que la intel·ligència artificial (IA) generarà uns ingressos en 2030 de 246 bilions de dòlars als països de l'Arc Mediterrani (AM), un 15% del total mundial, 1.591 bilions de dòlars. En l'estimació s'ha tingut en compte que existeix una correlació entre els ingressos que es produeixen en l'activitat d’IA i la producció científica de l'àrea.

Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi “El impacto de la inteligencia artificial en los países del Arco Mediterráneo” encarregat per Mediterranean Geopolitics & Public Policies (Geomett) i elaborat per VRAIN de la UPV. El document mostra la importància que la IA tindrà als països de l'AM, així com els seus beneficis en les àrees de salut, meteorologia, medi ambient, tercera edat, educació i sector públic.

L'informe, que s’ha presentat davant el Parlament Europeu pels investigadors de VRAIN de la UPV Aída Gil i Vicent Botti ha comptat, a més, amb la participació del president de Geomett, Jorge Garcés-Ferrer, i el rector de la UPV, José E. Capilla.

S’hi destaca com Turquia és el cinquè país amb majors inversions en IA en els últims 10 anys, amb una despesa de quasi 3.400 milions de dòlars, i Israel ocupa el quart lloc dels països de l'AM, fet que mostra la correlació entre producció científica, mesurada en publicacions científiques, i els retorns que l'activitat de la IA produeix al país.

Aquest fet, destaca la investigadora i gestora de projectes de VRAIN Aída Gil, “demostra la importància que té la col·laboració de països amb major potència en I+D+i amb aquells que mostren pitjors resultats per a ajudar a millorar-ne la situació. I la necessitat d'adoptar accions que corregisquen el desequilibri entre països i promoguen accions que faciliten la implantació de les tecnologies de la IA en aquells països on el seu ús encara és deficitari”.

Les conclusions de l'informe destaquen que el creixement de la IA en els sectors de consum, empresarial, entitats públiques i defensa està augmentant, i per això s'ha passat de parlar i informar-se sobre la IA a planificar i construir solucions d’IA.

Baix nivell d'aplicació de la IA a les empreses de l'Arc Mediterrani

En aquest sentit, “el volum d'empreses de l'Arc Mediterrani que ja han adoptat tecnologies digitals és molt baix i en alguns països nul. I és encara més accentuat en pimes, malgrat que els indicadors d'empreses que ja han adoptat la IA mostren la seua millora en l'entrada de nous mercats, la millora de productes, serveis i la captació de nous clients”, explica Aída Gil.

No obstant això, l'estudi subratlla que els beneficis de la IA són evidents, no solament a les companyies, sinó també a nivell social si es garanteix una IA amb valors morals, socials i culturals, com ara la seguretat, la sostenibilitat, la democràcia, participació, transparència o rendició de comptes.

Decàleg de recomanacions

A més, l'informe arreplega un decàleg de recomanacions per a l'Arc Mediterrani, com ara la creació d'una xarxa de centres d’IA que faciliten la transferència de coneixements en aquesta tecnologia, la creació d'un sistema d'ajudes que facilite l'estada de personal investigador i estudiants als centres, el suport a la implementació de la IA als països més desfavorits o la facilitat per a la formació en tecnologies d’IA.

A més de facilitar a empreses i governs dels països més desfavorits l'accés a aquesta tecnologia o garantir que en tots els països hi haja un Reglament General de Protecció de Dades per a la protecció de dades personals.

L'Arc Mediterrani (AM) està compost per Albània, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Malta, Mònaco, Montenegro, Algèria, Egipte, Líbia, el Marroc, Tunísia, Xipre, Israel, Jordània, Líban, Síria, Turquia i Palestina.