•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha inclòs el nap fi de la Iessa en el Registre de Varietats de Conservació d'Espanya. I ho ha fet gràcies al treball dels últims quatre anys d'un equip d'investigadors i investigadores de la Universitat Politècnica de València (UPV), liderats per l'Institut de Conservació i Millora de l'Agrodiversitat Valenciana (COMAV), amb el suport de la Càtedra Bayer de la UPV i la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana.

“El 2019 cultivaven el nap fi de la Iessa uns 10 agricultors, amb una superfície total de poc més de 10 m². El nombre d'agricultors que cultivaven aquesta varietat tradicional de nap, la superfície total invertida en el cultiu, així com l'edat avançada d'aquests agricultors, suggerien de manera inequívoca que existia un perill real de desaparició del nap fi de la Iessa com a varietat tradicional. I ens vam posar com a objectiu aconseguir aquest reconeixement com a varietat de conservació, que en contribuirà a la protecció i posada en valor”, destaca Salvador Soler, director del Grup de Conservació i Millora de Varietats Tradicionals d'Hortalisses del COMAV i professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural de la UPV.

El nap fi de la Iessa és un producte autòcton valencià, de la comarca dels Serrans, cultivat des de fa més de 150 anys, segons diferents referències escrites, en les quals a més ja s'al·ludia a la qualitat d'aquesta hortalissa. Entre les seues propietats, destaca el contingut en vitamina C, aproximadament el doble de contingut que el napicol, el triple que el nap i deu vegades més que la xirivia present en el comerç. A més, té el doble de contingut en minerals que aquests mateixos productes, i també un major nivell d'antioxidants totals i polifenols.

El 2020 i 2021, l'equip liderat per Salvador Soler va dur a terme un exhaustiu treball de caracterització d'aquesta hortalissa, que va permetre determinar les característiques morfològiques, agronòmiques i de composició que defineixen el nap fi de la Iessa com un producte agrari valencià d'elevada qualitat. A més, les anàlisis de qualitat/composició que van dur a terme van corroborar les referències a la seua qualitat de més de 150 anys, i han contribuït a la seua caracterització com un producte o varietat tradicional de qualitat amb propietats molt adequades per a ser valorat i per a potenciar-ne el cultiu.

“El perill d'erosió genètica a què es troba sotmesa aquesta varietat de nap valenciana, el fet de constituir un producte de qualitat i tenir referències de més de 150 anys que la testifiquen constituïen les característiques necessàries per a ser considerada una varietat candidata a ser registrada com a varietat de conservació, com així ho ha reconegut ara el Ministeri d'Agricultura després d'aquests anys de treball”, incideix Salvador Soler.

Nova Associació de Productors i Comercialitzadors del Nap Fi de la Iessa

Dins d'aquesta concessió, el Banc de Germoplasma del COMAV, dirigit per María José Díez Niclós, és el responsable de la seua conservació. A més, l'equip de recerca de la UPV, en col·laboració estreta amb l'Ajuntament de la Iessa, ha creat l’Associació de Productors i Comercialitzadors del Nap Fi de la Iessa.

En el marc d'aquesta associació, el COMAV de la UPV realitza activitats de valorització d'aquest producte valencià, gràcies a les quals s'ha aconseguit incrementar la superfície de cultiu del nap fi de la Iessa al llarg d'enguany a més de 150 m² i, cosa que és més important, que es comence a produir amb finalitats comercials.

“L'objectiu és aconseguir que el cultiu del nap fi de la Iessa siga una oportunitat rendible per als agricultors del municipi de la Iessa de la comarca dels Serrans”, conclou Salvador Soler.