•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El projecte Dones de ciència de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el centre d'innovació Les Naus de l'Ajuntament de València ha rebut avui dissabte, 19 de novembre, el premi al millor projecte singular dels Prismes Casa de les Ciències a la Divulgació 2022.

Promoguts pels Museus Científics Corunyesos (Ajuntament de la Corunya), els Premis Prismes són els més prestigiosos d'Espanya en divulgació i cultura científica. El seu objectiu cada any és premiar la difusió de la cultura científica i també donar suport a professionals que treballen en aquest camp.

En el cas de Dones de ciència, el jurat va destacar la rellevància del projecte “per visibilitzar científiques contemporànies en un projecte d'ampli abast que combina art i ciència amb la participació de la ciutadania”.

El lliurament de premis ha tingut lloc aquest matí a l'Ajuntament de la Corunya. Luis Zurano, tècnic de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació-Àrea de Comunicació de la UPV i membre de l'equip del projecte Dones de ciència, ha recollit el guardó de mans de Isidora Fernandez, membre del jurat i especialista en participació creativa en Science for Change.

“La idea d'aquest projecte va néixer explicant contes de bona nit per a nenes rebels a la meva filla Alma i de mica en mica es va anar fent realitat, creixent gràcies a tot l'equip de la UPV i de Les Naus, el suport de FECYT i el treball de totes les artistes que donen vida als murals. I rebre avui aquest guardó, el premi dels premis en divulgació científica d'aquest país, suposa una gran satisfacció i un reconeixement per a totes les persones que estan convertint en realitat aquella idea de ja fa uns anys i que continuarà creixent també aquest curs. Més feliços no hi podem estar”, ha assegurat Luis Zurano després de recollir el premi.

Sobre Dones de ciència

Promogut per la Universitat Politècnica de València (UPV) juntament amb el centre d'innovació Las Naves de l'Ajuntament de València, i amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació, el projecte “Dones de ciència" està contribuint des de fa tres anys a visibilitzar i homenatjar grans dones de referència nacional i internacional als seus respectius camps de recerca, a través de la mirada de grans dones també de la pintura mural.

El projecte va començar el febrer del 2019, amb un mural en homenatge a Margarita Salas. I avui ja són 30 els que conformen un dels museus més grans a l'aire lliure de pintura mural urbana del país. La majoria, pintats en centres de primària, secundària i batxillerat.

Cadascun dels murals homenatja i visibilitza destacades dones de ciència, referents als seus respectius camps de recerca: Anna Lluch, Maria Blasco, Jane Goodall, Hipàtia, Mae Jemison, Sofia Kovalevskaya, Katalín Karikó, Elena Garcia Armada, Anna Veiga, Maria Cegarra, Ángela Nieto, Rosana Rodríguez o Luz Rello, a més de la ja citada Margarita Salas… són només alguns dels noms de les dones que ja protagonitzen Dones de ciència.

A més, tots els murals són obra de dones, referents igualment al seu camp: la pintura mural. Entre altres noms, aquest projecte porta el segell artístic de Julieta XLF, Lula Goce, Hyuro, Lidia Cao, GalletaMaría, CacheteJack o el Duo Medianeras.

I juntament amb la pintura mural, Dones de ciència incorpora una gran varietat de continguts que permeten descobrir aquestes dones a través de vídeos, webs, podcast, jocs de cartes, rutes amb bici dinamitzades, una ruta de geocaching, puzles, codis QR, etc. D'aquesta manera, està donant vida a un projecte singular, que està configurant una ruta única al nostre país, visibilitzant dones pioneres que van trencar barreres i han estat i són referents als seus camps respectius.

Més premiats

A més del premi a Dones de ciència, aquest matí s'ha lliurat també set guardons més: en la categoria de vídeo ha rebut el premi la websèrie d'humor Camino a Congreso, i en nous mitjans Yonki Books, d'Oihan Iturbide. El millor llibre editat ha estat Assetjament, d'Àngela Bernat, que aborda la realitat d'aquesta qüestió a l'àmbit científic. El premi al millor article periodístic va ser per a Història d’un segrest genètic, del periodista de l’Agència SINC Jesús Méndez, que explica com una mosca va guanyar habilitats a partir d’una planta. Mentrestant, el millor treball en ràdio ha recaigut a La lupa sónica, un pòdcast de María Teresa Pérez i Xaviera Torres, que acosta la ciència a la joventut “amb estil innovador”. I el Prisma Especial del Jurat ha estat per a Enrique Pérez Montero, investigador de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia-CSIC.