•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

L’objectiu principal d’aerOS, un projecte de recerca finançat per la Unió Europea a través del seu programa Horizon Europe i liderat per la Universitat Politècnica de València, és la implementació d’un meta sistema operatiu enfocat a la facilitat d’ús que permeta fer servir, de manera completament transparent, els recursos de computació més pròxims a la font de generació de dades, i l’execució d’aplicacions i serveis de la forma més efectiva i eficient possible.

Avui dia, la computació al núvol és una de les formes més emprades de processar grans quantitats de dades tan ràpidament com siga possible. No obstant això, hi ha ocasions en què el processament en temps real pot requerir una alta capacitat de computació que siga tan pròxima a la font de dades com resulte possible, a fi de reduir la latència. El projecte aerOS està centrat en la gestió de dades distribuïdes per fer que les aplicacions dels usuaris siguen més capaces i dinàmiques, de manera que proporcionen una base per a l’execució d’aplicacions i serveis hiperdistribuïts que estiguen més prop de les fonts de dades i els processos de generació d’esdeveniments, sense sacrificar però el rendiment.

“El nostre objectiu en aquest projecte és desenvolupar una tecnologia europea que permeta treballar sobre diferents tecnologies de computació per possibilitar una orquestració de serveis, xarxa i dades que avui dia no existeix. El projecte uneix les visions d’operadores de telecomunicacions, especialistes en equipament de computació en entorns industrials, pimes del món acadèmic i especialistes en entorns núvol per trencar les barreres d’interoperabilitat entre els mons de l’IoT, la informàtica al núvol i la informàtica a la perifèria (edge) pel que fa als serveis, la xarxa i les dades. A més, es plantegen pilots innovadors en sectors de gran impacte, representatius dels desafiaments energètics, de seguretat i d’eficiència que sorgiran els pròxims anys”, diu Carlos Palau, catedràtic del Departament de Comunicacions de la Universitat Politècnica de València.

Per tot això, el projecte es validarà a través de l’aplicació en cinc àrees diferents: indústria 4.0, energia, agricultura, logística portuària i edificis intel·ligents.

Indústria 4.0 i energia

En l’àmbit de la indústria 4.0, les línies de fabricació modulars han de poder personalitzar-se per a adaptar-se a una àmplia gamma de productes i variants. A més, la fabricació de productes de baix volum (personalitzats) requereix adequar les línies de producció de manera ràpida i tan automatitzada com siga possible. Per això, el processament de dades de manera immediata i eficient és essencial per a garantir l’èxit de les empreses d’aquesta indústria.

"El sistema aerOS permetrà a aquestes empreses elevar la seva autonomia de producció al nivell de 4 gràcies a l’arquitectura modular que el caracteritza i a l’ús d’intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic", destaca Ignacio Lacalle, investigador del SATRD de la Universitat Politècnica de València.

En canvi, els centres de dades tradicionals, enfocats per exemple a la computació d’alt rendiment o a l’emmagatzematge de grans quantitats d’informació, fan un gran consum de recursos i, per tant, tenen uns costos de manteniment elevats.

“La distribució i descentralització d’aquests elements o altres tipus de dispositius intel·ligents, per ubicar-los en plantes de generació d’energia renovable, és una alternativa per a reduir-ne els costos i la petjada de carboni. El sistema aerOS tindrà la capacitat de gestionar aquests components de manera distribuïda en ubicacions diferents alhora que mantindrà totes les seues capacitats de computació, emmagatzematge... gràcies a les seues capacitats d’organització i orquestració de la infraestructura”, assenyala Rafael Vañó, tècnic de recerca també del grup SATRD.

Al camp i als ports

D’altra banda, en l’agricultura, cada vegada més dispositius i vehicles mòbils estan interconnectats per a poder compartir informació i maximitzar-ne el rendiment. Tot i això, els càlculs més complexos s’han de fer en centres de dades allunyats de les zones rurals, que sovint no disposen de connexió a Internet, o bé en tenen però és deficient.

“Un factor clau en la digitalització de la producció és la sincronització i comunicació de vehicles mòbils (tractors, recol·lectores...) per a maximitzar l’eficiència i la sostenibilitat dels processos. En aquest sentit, aerOS permetrà desplegar xarxes intel·ligents de computació fora del núvol per evitar dependre de connexions a Internet a les zones on no siguen viables”, declara Raúl San Julián, membre de l’equip de treball tècnic del projecte i investigador de la UPV.

Quant a les operacions de càrrega i descàrrega de contenidors als ports, les fan grues manejades per operaris. Aquestes grues obtenen valors provinents de sensors i altres dispositius que són processats per a produir resultats i actuar en conseqüència.

“Aquests càlculs de vegades són costosos a nivell computacional, i s’executen en servidors remots allunyats dels ports, ja que és cada vagada més difícil ampliar-los físicament. En canvi, aerOS permetrà l’execució d’aquestes operacions en sistemes ubicats molt més prop dels ports, amb la qual cosa es reduirà la latència i, per tant, s’augmentarà l’eficiència i s’agilitzarà la presa de decisions”, afig Alejandro Fornés, peça fonamental de la contribució de la UPV al projecte.

Edificis intel·ligents

Finalment, aerOS permetrà també l’optimització de recursos en edificis intel·ligents. Tal com explica Carlos Palau, el consum d’energia és una qüestió cada vegada més important a causa de l’alt impacte mediambiental que té. A més, la pandèmia de la COVID-19 ha fet que moltes empreses o residències de la tercera edat hagen hagut d’aplicar mesures de distanciament, ús de màscara... que avui continuen mantenint per seguretat. Per això, l’ús eficient dels recursos en instal·lacions intel·ligents que permeta gestionar-los de manera autònoma ha esdevingut un objectiu prioritari, com ho és també la salut de les persones.

“El sistema aerOS podrà gestionar tots aquests dispositius intel·ligents, sensors, actuadors... per maximitzar la sostenibilitat i oferir la màxima seguretat possible a les persones a través del processament de dades en temps real i la presa de decisions prop dels esdeveniments”, conclou el professor Carlos Palau, coordinador del projecte i catedràtic de la UPV.

El projecte, en el qual participen 26 socis més d’11 països europeus, va començar al setembre passat i acabarà a l’agost del 2025.