•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip de recerca de la Universitat Politècnica de València (UPV), que pertany a l'Institut d'Automàtica i Informàtica Industrial, treballa en el desenvolupament d'una bomba d'insulina comparativament més menuda i més exacta que les que hi ha ara mateix en el mercat. A més, la nova bomba no necessita catèter, cosa que la fa especialment útil per a la població infantil amb diabetis tipus 1.

El treball s'emmarca en el projecte europeu PRISMA (Micromechanical Pump for Next Generation Insulin Delivery Systems), coordinat per la Universitat Tècnica de Dinamarca.

El nou sistema de bomba parteix d'un material que es va desenvolupar prèviament en el projecte FET-Open BioWings, el qual té capacitat per a bombar quan s'estimula elèctricament. “Aquest material permet eliminar tota la part mecànica de les bombes d'insulina i, per tant, reduir-ne la mida i aconseguir un millor control del flux”, explica Jorge Bondía, investigador principal de PRISMA a l'ai2.

Així, l'objectiu principal del projecte és dissenyar una nova bomba d'insulina, més menuda que les que hi ha actualment, amb més capacitat i millor control que les que estan ara mateix a disposició dels pacients de diabetis tipus 1. Es començarà construint una bomba d'una sola cambra, és a dir, només d'insulina, i després es passarà a la fabricació d'una bomba de dues cambres, és a dir, per a l'administració d'insulina combinada amb glucagó. A més, el projecte validarà tècnicament al laboratori l'exactitud de flux que tenen les noves bombes.

Útil per a la població infant i en l’exercici físic

“El fet que no tinga catèter i siga més menuda la fa especialment útil per a xiquetes i xiquets, ja que són pacients més difícils de controlar i, per tant, es poden beneficiar més d'aquesta tecnologia. La diabetis tipus 1 se sol detectar a edats molt primerenques”, explica Bondía.

A més, l'investigador comenta que el fet que la nova bomba tinga més capacitat per a incorporar una segona cambra és especialment interessant per a controlar situacions, per exemple, d'exercici físic. "Diversos estudis han demostrat que en aquestes situacions cal un control amb infusió de glucagó, a més d'insulina", explica Bondía.

El projecte, finançat per la Unió Europea, té una durada de tres anys. El treball del grup d'especialistes de l'institut ai2 se centrarà en el desenvolupament del programari i el maquinari de la nova bomba, com també en la integració dels algorismes de control unihormonals (només insulina) i multihormonals (insulina+glucagó) que computaran el flux d'infusió d'aquesta, un àmbit en què l'equip de l'ai2 treballa des de fa gairebé dues dècades.

Està previst que el projecte PRISMA òbriga el camí per a llançar una empresa emergent que possibilite acords a llarg termini amb grans fabricants de dispositius mèdics, per a la integració d'aquesta nova tecnologia en la nova generació de bombes d'insulina simples i combinades.