•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) acaba de publicar un estudi sobre l'impacte de la COVID-19 en les societats musicals de la Comunitat Valenciana. Entre moltes altres conclusions, el treball posa xifres a la realitat a la qual s'han enfrontat aquestes entitats des de l'inici de la pandèmia: per a tres de cada quatre societats –en concret, un 74,2% de les enquestades- l'impacte econòmic ha sigut alt o molt alt. I les causes són fonamentalment: la reducció del nombre d'estudiants –el 63% de les agrupacions van veure reduïts els seus ingressos com a resultat de la pèrdua d'alumnat; els retards en el pagament de les subvencions; la disminució d'afiliats; i la rescissió de contractes amb ajuntaments i associacions per a la seua actuació en festes populars.

En la part més positiva, l'estudi destaca com al llarg de la pandèmia, les societats musicals han demostrat el seu poder de resiliència i la seua capacitat d'adaptació “amb un encomiable esperit de lluita, defensant el cultural, l'artístic, l'educatiu i, per descomptat, la seua funció cívica i social". “Tot això s'ha reflectit tant en les inversions que la majoria de les societats musicals no van dubtar a realitzar a les seues escoles, com la contractació de més docents o compra de nou material, així com en l'adaptació a les noves formes de docència derivades de la pandèmia”, apunta Ángela Carabal, investigadora del Microcluster d'Investigació en Indústries Culturals i Creatives, Turisme & Tecnologia i professora del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València.

Per a la realització d'aquest estudi, l'equip de la UPV va distribuir entre les societats musicals una enquesta l'objectiu de la qual era avaluar l'impacte tant social, com a econòmic, artístic i docent de la pandèmia en el seu dia a dia.

Reducció d'ingressos i cansats de viure en línia

En l'àmbit de la docència, l'estudi constata el gran impacte de la pandèmia a les escoles de música de les societats musicals. Entre altres conseqüències, reflecteix com en alguns casos es van veure obligades a reduir les tarifes perquè els estudiants no podien utilitzar les seues instal·lacions, amb el conseqüent disminució d'ingressos. I al·ludeix a més a la “fatiga en línia” de l'alumnat, pel fet que durant el tancament, els centres de primària, instituts, etc. també es van veure obligats a adaptar les seues classes a aquesta nova modalitat.

“Els estudiants es van cansar de “viure en línia”, la qual cosa, com arrepleguem en el nostre estudi, va provocar el tancament anticipat de l'any acadèmic musical”, apunta la catedràtica Virginia Santamarina, coautora de l'estudi i coordinadora del Microcluster d'Investigació en Indústries Culturals i Creatives, Turisme & Tecnologia de la Universitat Politècnica de València.

Junt a Ángela Carabal i Virgínia Santamarina, en l'estudi han participat també Guillem Escorihuela, del Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana (ISEACV) i Javier Pérez, director de l'Escola de Música del Centre Artístic Musical de Montcada.

Pèrdua de subsidis i d'alumnes

Una altra situació que arreplega el treball és la pèrdua de subsidis per part de les escoles de música, que els va obligar a recórrer a sol·licitar préstecs bancaris per a mantenir la nòmina dels professors. En l'enquesta, el 19,4% de les societats van declarar que van haver d'acollir-se a ajudes estatals i els professors van passar a treballar en períodes alterns. També algunes es van veure obligades a rescindir els contractes dels seus professors, especialment per a les classes de “llenguatge musical” i “conjunt instrumental” o van haver de fer ús del sistema d'ajudes del Govern espanyol per a directors de bandes simfòniques.

Quant a la pèrdua d'alumnes, va afectar a pràcticament 9 de cada 10 escoles. “Aquesta situació provocarà en el futur, una disminució de músics en les societats musicals”, apunten les autores de l'estudi. Les edats en les quals la taxa d'abandó va ser major van ser el grup de 5-6 anys, amb un 23,36%, seguit del grup de 7-8 anys i el grup de 3-4 anys, tots dos amb una xifra del 19,96%.

“Si tenim en compte que les Societats musicals es financen de les quotes d'associats, venda de loteria, modalitats de subvencions de les administracions locals i regionals, així com de contractes de col·laboració per concerts o actuacions en festes populars, i que hi ha una font d'ingressos directament lligada a la seua funció pedagògica com són les subvencions destinades a escoles de Música, podem imaginar el gran impacte econòmic que ha suposat aquesta situació d'inactivitat o activitats limitades”, afig el professor Guillem Escorihuela, cap del Departament d'Orquestra i Música de Cambra del Conservatori Superior de Música de Castelló-ISEACV.

Malgrat tot això, de cara al futur, el 79,4% de les societats musicals que han participat en l'estudi manifesten estar preparades per a nous tancaments a les seues escoles, perquè han desenvolupat sistemes alternatius que han funcionat bé, tant per a estudiants com per a docents. “Aquest és un percentatge molt elevat, que demostra la capacitat d'adaptació i compromís dels nostres centres, destaca el professor Javier Catalá.

El treball ha sigut publicat en obert per l'editorial Springer com a part del llibre “Music as Intangible Cultural Heritage”, editat per Virgínia Santamarina, al costat de Blanca de Miguel i María de Miguel, ambdues també investigadores del Microcluster d'Investigació en Indústries Culturals i Creatives, Turisme & Tecnologia de la Universitat Politècnica de València, i Rafael Boix, de la Universitat de València.