La bioquímica hongaresa Katalin Karikó –les recerques de la qual han sigut clau per al desenvolupament de les vacunes contra la COVID-19 basades en ARNm– protagonitza el primer mural del curs 2021-2022 del projecte Dones de ciència, impulsat per la Universitat Politècnica de València (UPV) i el centre d'innovació Las Naves de l'Ajuntament de València, amb el suport de la FECYT del Ministeri de Ciència i Innovació.
Des del final dels 80, Katalin Karikó va centrar els estudis en les possibilitats terapèutiques de l’ARN missatger. Durant molts anys, la seua proposta va ser rebutjada per institucions i companyies farmacèutiques, malgrat la qual cosa no hi va desistir. Avui, quasi quaranta anys després, els seus estudis són la base de les vacunes de Pfizer i Moderna contra la COVID-19.
Karikó va ser guardonada el mes de juny passat amb el Premi Princesa d'Astúries a la Recerca Científica i Tècnica 2021, juntament amb sis científics i científiques més, per les aportacions que han sigut claus per al desenvolupament de les vacunes per a afrontar la pandèmia. Ara, la UPV i Las Naves li reten homenatge també amb un mural situat al pati del CEIP Barcia Goyanes, obra de l'artista valenciana Diana Bama.
“La part central del mural l'ocupa la figura de Karikó en l'actualitat. És pràcticament monocromàtic perquè volia donar més rellevància a la part de la línia, del dibuix, i predomina el violeta, el morat, com a símbol feminista. A més, plasma també aquells anys en què ningú va apostar per les idees de Karikó, així com el seu dia a dia al laboratori, amb les mans sostenint un llibre o passant una mostra a una proveta. En aquest cas és, a més, una metàfora de la importància del transvasament del coneixement a les generacions següents, en sintonia amb l'entorn educatiu on es troba el mural”, destaca Diana Bama.
Per a l'artista valenciana, establida a Mèxic, resulta fonamental que les xiquetes tinguen cada vegada més referents. “Quan jo estudiava, en els llibres a penes s'esmentaven i pràcticament tot –ja es parlara de ciència, literatura o el que fora– eren homes. És bàsic que les xiquetes, des de ben menudes, tinguen referents xiques que els facen veure que poden arribar a ser el que vulguen. Per això crec que és importantíssim que hi haja iniciatives com aquestes que ajuden a conèixer grans científiques com Katalin Karikó i altres. I no solament això, ja que també ajuda a visibilitzar el nostre treball, el de totes les dones artistes que estem participant en aquest projecte, en un camp –l'art urbà– també molt masculinitzat”, apunta Diana Bama.
Amb el mural en homenatge a Katalin Karikó, en són ja 23 els murals que han cobrat vida en aquest projecte, en diferents enclavaments de València, principalment centres educatius. María Blasco, Jane Goodall, Hipàtia, Mae Jemison i Sofia Kovalevskaya són només alguns dels noms que protagonitzen aquest projecte, que està donant forma a una ruta única al nostre país que permet descobrir –o redescobrir– dones que van trencar barreres, referents en els seus respectius camps d'investigació.
A aquesta ruta se sumarà pròximament un mural en homenatge a l'enginyera espanyola Elena García Armada, creadora del primer exoesquelet biònic del món per a xiquets i xiquetes.
Notícies destacades