Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, i Susana Camarero, vicepresidenta i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, han presentat al Palau de la Generalitat el Decret d'Habitatge de Protecció Pública (VPP) de la Comunitat Valenciana, una nova normativa que, en paraules del mateix Mazón, “marcarà un abans i un després tant en la Comunitat com a nivell nacional”, i en la confecció del qual ha sigut veu de referència la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), el director de la qual, Fernando Cos-Gayón, ha participat al costat de Camarero i Begoña Serrano, directora de l'Institut Valencià de l'Edificació (IVE), en la taula redona de presentació.
“No hi ha indicador més potent per a l'augment de preus que l'escassetat d'habitatge, i no és un problema dels pisos desocupats ni dels turístics. L'impacte de tots dos en el problema global és residual”, ha assenyalat Cos-Gayón, director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria d'Edificació (ETSEE-UPV), durant l'acte.
“El desequilibri entre l'oferta i la demanda és brutal”, ha afegit. “Per què? Com pot ser que havent-hi tanta gent amb ganes de comprar no es fan més habitatges? Perquè els números no ixen”.
Per al director de la Càtedra Observatori de l'Habitatge UPV, “és impossible que l'Administració pública porte sola aquest pes, perquè a més l'acabaríem patint tots”, per la qual cosa la solució passa “per incentivar la inversió privada i promoure la col·laboració publicoprivada”.
“A curt termini”, ha indicat l'investigador de la UPV, “l'objectiu ha de ser generar sòl on la pressió està distorsionant el mercat. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en 15 anys hi haurà 4 milions més de persones, i el principal focus de demanda està en la gent jove i els immigrants, que són necessaris i estan ocupant el mateix nínxol que els joves a nivell de busca d'habitatge”.
A l'hora de mirar el futur, Cos-Gayón considera també clau tenir clar el nou model d'habitatge – “l'INE indica que, en 15 anys, el 33% dels habitatges seran unipersonals”, modificar el tipus impositiu – “gravar amb un 10% d'IVA l'habitatge de persones vulnerables a les quals després has de subvencionar és absurd”- i “rebaixar les pretensions d'eficiència energètica. És impopular, però altres països europeus ja ho estan fent, perquè estar pujant constantment el mòdul de preu de construcció és insostenible”.
En tot cas, el director de la Càtedra Observatori de l'Habitatge UPV considera que el nou decret “va en la direcció adequada perquè, entre altres coses, necessitem habitatge protegit en sòl que no siga protegit i aquest nou decret ho permet”.
Entre les novetats del nou reglament, destaca l'establiment de diferents nivells de protecció: 30 anys per a les promocions en sòls qualificats per a VPP, 20 anys per a aquelles promocions que es desenvolupen en sòls que fins ara es destinaven a la construcció d'habitatges lliures, i 15 anys per als habitatges qualificats com a habitatge jove, categoria en la qual Mazón ha assenyalat que “obligatòriament haurà de contenir una reserva del 40% de la promoció per a menors de 35 anys i famílies monoparentals”.
L'anàlisi del preu de l'habitatge lliure en cada municipi de la Comunitat Valenciana que realitzarà la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València serà la referència per a establir el coeficient corrector en el mòdul dinàmic introduït en el decret, que permetrà implementar un ajust del preu de cada zona tensionada.
A més, el nou decret, que segons Mazón “promourà la simplificació normativa i administrativa i garantirà la seguretat jurídica”, desplegarà un nou sistema per a la fixació de preus màxims. Es tracta d'un mòdul dinàmic pioner a Espanya que, sobre la base dels costos d'edificació, s'ajustarà d'acord amb l'evolució dels preus de mercat de l'habitatge lliure, la pressió demogràfica i l'evolució de les rendes mitjanes en cadascun dels municipis de la Comunitat Valenciana.
Notícies destacades