•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip d’investigadors de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha desenvolupat una nova tecnologia que ajudarà a lluitar, de forma natural i respectuosa amb el medi ambient, contra les plagues i els patògens que afecten els cultius.

L’equip de l’IBMCP, coordinat per José Antonio Darós, investigador científic del CSIC, ha patentat un nou mètode que permet produir, de manera ràpida i econòmica, grans quantitats d’àcid ribonucleic bicatenari (dsRNA), una molècula natural que pot actuar d’una forma extraordinàriament selectiva i eficient contra patògens i plagues, tot silenciant-ne els gens i evitant que afecten els cultius.

“Si un nematode, un insecte o un altre artròpode ingereix aquestes molècules de dsRNA”, explica Darós, “pot acabar morint o veient alterat el seu creixement. Com que silencia els seus gens, la molècula de dsRNA pot arribar a posar fi a la vida del patogen o la plaga, o almenys espantar-la perquè no trie aquesta planta per alimentar-se”, afig.

Cost baix en comparació amb els mètodes tradicionals

Aquestes molècules, per tant, constitueixen una alternativa natural que té un gran potencial enfront dels pesticides químics. Es tracta d’una nova generació de productes fitosanitaris respectuosa amb el medi ambient; el problema habitual que tenen aquest productes és que per a obtenir-los, siga per transcripció in vitro, siga per síntesi química, cal pagar un preu prohibitiu.

“El nostre mètode”, destaca Darós, “permet superar aquest handicap i obtenir aquestes molècules a un cost realment baix si el comparem amb els mètodes tradicionals”.

Per a l’obtenció d’aquestes molècules, l’equip de l’IBMCP ha utilitzat com a biofactoria bacteris Escherichia coli (E. coli), un organisme model en biologia molecular que es pot cultivar i manipular d’una manera molt senzilla.

Aplicació directa sobre les plantes o associada a nanomaterials

Quant a la forma d’aplicar-los als cultius, l’investigador de l’IBMCP assenyala que es tracta d’un camp en ple desenvolupament. La idea de l’equip és que les molècules puguen aplicar-se sobre les plantes de la mateixa forma que es fa amb altres fitosanitaris o reguladors del creixement, de manera que romandrien sobre la fulla del cultiu, i actuarien directament contra els insectes.

“També”, afig Darós, “es poden associar a nanomaterials que els faciliten l’entrada a la planta. En aquest cas, podrien atacar selectivament els patògens que s’implanten en el cultiu, així com altres tipus de plagues, com ara insectes xupladors o picadors. Seria una mena de nanomedicina que allibera de forma controlada el fitosanitari natural –el dsRNA– i així protegeix el cultiu”, conclou

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu