•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV), pertanyent al Grup d'Ecologia Química Agrícola (CEQA) de l'Institut Agroforestal del Mediterrani, ha aconseguit aïllar i identificar la feromona sexual del cotonet de les Valls (Delottococcus aberiae), fet que pot resultar clau en el desenvolupament de noves estratègies per a lluitar contra aquest insecte, la presència del qual danya les collites.

El cotonet de les Valls és un cotonet que s'alimenta de la saba de les plantes, la qual cosa pot arribar a afeblir-les notablement. A més, excreta una substància apegalosa rica en sucres, anomenada melassa, que provoca el creixement de fongs i bacteris que afecten negativament les collites.

Un dels sectors més afectats per aquesta plaga és el dels cítrics, en el qual pot arribar a causar pèrdues superiors al 50% de la producció en atacs severs. Així mateix, danya també altres cultius tropicals com el cafè i el guaiaber, i subtropicals i temperats com l'olivera i la perera.

Provinent de Sud-àfrica

Vicente Navarro, investigador del CEQA de l'Institut Agroforestal del Mediterrani, explica que aquest cotonet "va ser detectat el 2009 a la zona de les Valls, segurament provinent de Sud-àfrica. Des de llavors, la seua zona d'influència no ha parat de créixer i els danys que provoca s'han anat observant en zones cada vegada més llunyanes al punt d'introducció. Respecte a altres cotonets, el cotonet de les Valls resulta especialment nociu perquè, quan està present durant el quallat, provoca la deformació o la reducció de la grandària dels fruits".

Alhora, cal tenir en compte que els enemics naturals d'altres cotonets no resulten eficaços contra aquest perquè el de les Valls requereix temperatures menors per a evolucionar, i comença a reproduir-se quan els depredadors i parasitoides que hi ha a la zona encara no poden fer-ho.

Resultat de quatre anys d'investigació

En aquest context, l'únic control possible fins ara era el control químic amb insecticides d'ampli espectre, que provoquen desequilibris, o l'oli parafínic en agricultura ecològica. No obstant això, en la cerca de nous tractaments alternatius, l'equip de la UPV ha realitzat aquest descobriment, resultat de quatre anys d'investigació i de la col·laboració amb l'empresa Ecologia i Protecció Agrícola SL (EPA SL), i la Generalitat Valenciana, per mitjà de dos convenis d'investigació signats el 2017 i el 2018 respectivament.

La feromona identificada és una molècula totalment nova que ha sigut objecte de patent per la UPV i EPA SL. Així mateix, ha demostrat tenir una gran activitat, la qual cosa augmenta la seua importància com a eina per a lluitar contra aquesta plaga. D'altra banda, la feromona, a més de possibilitar la detecció precoç de la plaga, permetrà estudiar el cicle biològic i determinar els moments òptims de tractament, així com desenvolupar mètodes de control com la confusió sexual o l'atracció i mort, la qual cosa suposaria una solució ecològica i respectuosa amb el medi ambient.

Un mètode de control eficaç, a mitjà termini

Segons Navarro, "els primers resultats són molt encoratjadors i, amb els assajos previstos durant el 2019, esperem poder desenvolupar un mètode de control eficaç a mitjà termini".

Finalment, el membre del CEQA de l'Institut Agroforestal del Mediterrani ha destacat el suport que ha obtingut la UPV dels finançadors i col·laboradors de la investigació: "El Servei de Producció Ecològica de la Conselleria d'Agricultura ens ha proporcionat aquesta espenta final que faltava gràcies al conveni signat aquests anys, i l'empresa valenciana EPA SL ha apostat pel desenvolupament d'una síntesi comercial per a aquesta nova feromona. Aquesta col·laboració demostra que, quan el sector públic i privat treballen coordinats, es poden assolir objectius que beneficien clarament la societat".