•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV), pertanyent a l'Institut de Restauració del Patrimoni (IRP-UPV), ha efectuat una exhaustiva intervenció sobre el manuscrit més antic del Sindicat de Regs de la Pobla de Vallbona, un document que reuneix informació de gran interès històric sobre els costums i les pràctiques de reg de l'edat mitjana a València.

El Sindicat de Regs de la Pobla de Vallbona va ser creat fa més de vuit segles, i té sota responsabilitat seua sis sèquies principals, similars a les set del Tribunal de les Aigües de València. El seu funcionament és també semblant, perquè continua dirimint els contenciosos que sorgeixen segons les normes tradicionals. Juntament amb Riba-roja de Túria, Vilamarxant i Benaguasil, la Pobla de Vallbona va ser un dels quatre pobles castell fundats durant la dominació àrab, moment de formació de les bases del sistema d'irrigació que avui encara roman vigent.

Va sobreviure a la crema massiva de registres durant la Guerra Civil

El còdex restaurat ha sobreviscut a nombrosos moments difícils, inclosa la crema massiva de registres que va tenir lloc a la Pobla de Vallbona durant la Guerra Civil espanyola. Està compost primordialment per fulls de paper, encara que també conté pergamí.

Els escrits més antics daten del principi del segle XIV, però el còdex conté fulls dels segles següents i inclou alguns textos en àrab que posen en relleu la influència que la cultura islàmica encara tenia a València a la fi de l'edat mitjana. Aquests textos testifiquen les normes i els costums vigents a la fi d'aquesta, i constitueixen un tresor d'excepcional valor històric, que podria oferir informació rellevant sobre la història i el funcionament d'un altre tribunal de les aigües valencià.

Danyat per la pròpia tinta

"Per desgràcia", explica Salvador Muñoz, investigador de l'IRP de la UPV, "aquests textos se solien escriure amb un tipus de tinta que, en moltes ocasions, resultava molt nociva per al paper, perquè a causa d'una sèrie de reaccions químiques oxidava la cel·lulosa del paper i acabava destruint-lo allí on hi entrava en contacte. Aquest procés es produeix lentament però, amb el pas del temps, fa que el paper es trenque per on van les línies escrites, fins a acabar fragmentant-se i perdent-se per complet".

De fet, el manuscrit de la Pobla es trobava en estat de ruïna quasi completa, però gràcies al minuciós treball tècnic de l'IRP de la UPV s'ha aconseguit detenir el procés de deterioració i unir els fragments.

Sistema pleural i digitalització en alta resolució

Per a la recuperació, l'IRP de la UPV ha aplicat tècniques que detenen els processos químics de deterioració del paper, així com un delicadíssim vel de paper transparent que reforça els fulls i en fa possible la manipulació, operació que exigeix una gran cura i precisió.

Durant la restauració, s'ha emprat el sistema pleural, una tecnologia desenvolupada i patentada per la UPV que facilita molt el treball amb els fulls més delicats. En tot el procés, s'han emprat adhesius fàcilment solubles que en permeten la remoció si, per algun motiu, això fóra necessari en el futur.

A més, el manuscrit ha sigut digitalitzat en alta resolució, la qual cosa en permet la consulta sense necessitat de manipular el valuós original, i millora d'aquesta manera la seua conservació a mitjà i llarg termini.