•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El valencià Javier Polo, titulat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Politècnica de València (campus de Gandia) és el director d’Una terapia de mierda, un irreverent curtmetratge documental que ha sigut nominat en la 38a edició dels Premis Goya.

El 10 de febrer del 2024 se celebrarà la gala i es donaran a conèixer els premis. A l'esdeveniment acudiran amb alegria, però amb expectatives limitades, perquè, segons afirma Polo “tots els curts són molt bons”. “Només la nominació al Goya ja és molt complicada”, comenta, satisfet per l'assoliment.

Una trajectòria destacada

És per a sentir-se orgullós. Una terapia de mierda ha acumulat importants guardons i nominacions el 2023, entre els quals hi ha un Premi Feroç, un Premi Berlanga i una nominació als Premis Fugaç.

En el canal del conegut youtuber Tamayo, on van publicar el curt per a facilitar-ne la difusió, van aconseguir 100.000 visualitzacions en les primeres 24 hores. La pel·lícula pot veure's també en la plataforma Filmin.

Contra les pseudoteràpies

Una terapia de mierda és una divertida i mordaç paròdia basada en una història real: dos estudiants de Biologia van inventar el 2012 la fecomagnetoteràpia, que segons argumentaven, podia curar malalties utilitzant mostres fecals i imants.

Els seus principis provenien d'altres pseudoteràpies, com l'homeopatia o la magnetoteràpia.

L'objectiu dels estudiants inventors, Mariano Collantes i Fernando Cervera, era demostrar com de senzill i perillós és validar pseudoteràpies sense base científica.

Malgrat no ocultar els indicis del fet que es tractava d'una invenció, durant dos anys van obtenir una gran repercussió (mai van voler vendre cap producte) i finalment van haver de revelar ells mateixos que es tractava d'una paròdia.

Arribar al gran públic

Javier Polo es va involucrar en el curtmetratge gràcies al seu promotor i guionista, Juanjo Moscardó, amb qui ja havia col·laborat en un videoclip dirigit per Javier, del grup Lory Money. Polo va aportar al curt un gir més humorístic i el seu característic estil kitsch que ja havia mostrat al seu documental The mistery of the pink flamingo. “Volíem portar-lo a un públic majoritari, a través de l'humor, però sense perdre el rigor”.

Els protagonistes no són actors, sinó els mateixos científics inventors de la fecomagnetoteràpia. “No em van posar límits a l'hora d'expressar-me; m'abellia aportar el meu granet de creació. És una situació molt greu la que denuncien i és necessari mostrar-la”.

Els germans Polo

Javier i el seu germà Guillermo Polo, que també va estudiar Comunicació Audiovisual al campus de Gandia de la UPV, són els socis fundadors de la productora Los Hermanos Polo, des de la qual elaboren audiovisuals publicitaris i també impulsen produccions pròpies.

“Treballem junts, però cada projecte el lidera un”. Ara tots dos estan finalitzant els seus dos primers llargmetratges de ficció. Javier espera presentar la pel·lícula que dirigeix, Pequeños calvarios, a la tardor del 2024. Hi apareixen actrius com Andrea Duro o actors com Arturo Valls. “Suposa un salt de nivell bastant guai”, explica.

La pel·lícula de Guillermo Polo, La carga el diablo, és una road movie pàtria que compta en el seu elenc amb actors com Pablo Molinero, Antonia Sanjuan i la tristament finada Itziar Castro. El llargmetratge està en postproducció i es podrà veure en el primer trimestre del 2024.

Estudiar a la UPV

Javier guarda molt bons records dels seus anys estudiant al campus de Gandia de la UPV. “Vaig ser allí del 2005 al 2010, i el meu germà, tres anys abans. Crec que som un bon exemple del fet que es poden aconseguir coses”.

Els germans Polo també conserven amistats d'aquella època, com Abdón Alcañiz, director d'art i dissenyador visual de sèries com La casa de papel i Sky Rojo: “Ens tenim molta estima, som de la mateixa generació; ens anem trobant i esperem poder col·laborar algun dia. Abdón ha aconseguit molt i és l'espill on ens mirem”.

Als estudiants de Comunicació Audiovisual, Javier Polo els aconsella “treballar molt, experimentar i eixir de casa” per a aconseguir dur a terme els seus projectes.