Un equip del Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular (CBIT) de la Universitat Politècnica de València ha dissenyat i caracteritzat in vitro uns nous neurocables per a la reparació de lesions del sistema nerviós.
Avui dia no existeix una teràpia clínica eficaç per a la regeneració de lesions nervioses que afecten longituds de nervi superiors als 2 cm, on el nervi no pot trobar el seu objectiu i, sovint, aqueix nervi desorientat acaba nuant-se en una bola dolorosa anomenada neuroma.
En lesions menors s'empra l'empelt de nervi, normalment del propi pacient (autoempelt) o d'un donant (aloempelt). No obstant això, quan es tracta de grans lesions superiors als 2 cm de longitud, no s'han aconseguit resultats satisfactoris. Així que resulta estratègic identificar noves maneres de reconnectar els nervis seccionats i d'estimular la seua reparació i regeneració.
Davant la impossibilitat de regenerar tractes en grans lesions nervioses, el personal investigador de la UPV ha proposat l'ús d'un dispositiu multimodular denominat neurocable, com a solució a aquest problema. Aquest dispositiu està constituït per biomaterials amb forma cilíndrica d'origen natural i/o sintètic, en l'interior del qual es disposen feixos de fibrilles paral·leles per a facilitar la regeneració. D'aquesta forma, la longitud del neurocable pot variar entre 0.6 i 50 cm en funció de la grandària de la lesió, emprant més o menys nombre de mòduls cilíndrics.
“Cada neurocable és capaç d'albergar cèl·lules auxiliars per a afavorir el creixement axonal, creant una estructura similar a la que té un nervi que no està danyat i que podria ser d'ajuda per a afavorir la recuperació funcional”, explica Cristina Martínez Ramos.
Dissenyats i caracteritzats in vitro als laboratoris del CBIT –i patentats per la UPV- el concepte d'aquests neurocables podria tenir una futura aplicació en el tractament de patologies derivades de lesions en les estructures tipus tracte del sistema nerviós perifèric i el sistema nerviós central, provocades per traumatismes, malalties neurodegeneratives, accidents de trànsit i laborals, lesions per armes de foc, etc.
“La tecnologia s'ha caracteritzat únicament in vitro fins al moment, amb prototips d'implants capaços d'abastar longituds de lesió d'al voltant de 2 cm. Els resultats prometedors in vitro ens han portat a patentar aquesta idea, que ha de ser validada mitjançant experiments in vivo en models animals amb grans lesions”, destaca Cristina Martínez Ramos.
Notícies destacades