Entrevista Alumni UPV

Llicenciat en Comunicació Audiovisual a l'Escola Politècnica Superior de Gandia, ha estudiat també Art Dramàtic i Música, i ha dirigit diversos curts guardonats amb importants premis internacionals i nacionals. A més, ha creat la seua pròpia productora, amb la qual ha realitzat tota mena de treballs artístics per a TV i cinema. A dia d'avui, compagina la tasca en el teatre amb la seua principal faceta professional com a guionista i director.

Ruipérez ens parla en aquesta entrevista de la seua etapa universitària i de les experiències viscudes en els seus millors anys de formació a la UPV, i com li han marcat la vida professional actual.

A més, ens explica els seus projectes més immediats, entre els quals hi ha el rodatge del primer llargmetratge, El desentierro, un thriller encapçalat amb actors de la talla de Leonardo Sbaraglia, Chino Darín i els valencians Juan Gea, Fele Martínez, Lola Moltó, Felip Ricart o Josep Manel Casany. La pel·lícula, els drets d'emissió de la qual ha adquirit TVE, estarà ambientada als arrossars de València, on començarà previsiblement a rodar-se aquest estiu. La cinta, que distribuirà Filmax International, una de les companyies audiovisuals més importants d'Espanya, està previst que s'estrene 2018.

-Per què vas decidir estudiar la carrera de Comunicació Audiovisual al campus de Gandia de la UPV? Al principi vaig pensar estudiar en l'escola de cinema, però era massa car i no m'ho podia permetre. Algú em va parlar d'una carrera que era bastant nova, Comunicació Audiovisual, uqe segons pareixia comprenia aspectes relacionats amb els estudis del cinema, però també amb la televisió, el disseny gràfic, la ràdio... Sempre he sigut una persona molt inquieta, així que la varietat d'assignatures i disciplines podia encaixar molt bé com una bona alternativa a l'escola privada. I això vaig fer.

-Alguns dels curtmetratges de la teua etapa d'estudiant, com La -mal tratada- historia de María, van ser premiats en certàmens destacats, com el Festival de Cinema Pobre de Cuba. Va ser el teu llançament en el sector audiovisual?

Realment ha sigut tot molt lent i progressiu. Cada projecte, per xicotet que fora, m'ha portat a una aventura següent. Supose que sempre és així, si et mous, si t'esforces al màxim en el que siga que estigues fent o planejant, el normal és que l'ona seguisca i les oportunitats arriben.

- En quins projectes et trobes immers actualment?

Si res es torça, a l'estiu rodaré la meua òpera prima: El Desentierro. Es tracta d'un thriller que m'obsessiona i em commou profundament, i espere que a l'espectador també. El meu somni és envoltar-me de bons amics per a dur a terme la pel·lícula, persones amb les quals he crescut i madurat professionalment, alguns d'ells foren també alumnes del campus de Gandia de la UPV.

- A més de ser titulat per la UPV, segueixes vinculat a la Universitat, ara des de l'altre costat, com a docent. Com creus que ajuda els alumnes tenir docents compromesos i actius en la professió?

No crec que això ajude, amb tota sinceritat. El veritablement important és que la institució o centre educatiu tinga bons professors, procedisquen d'on procedisquen, professionals qualificats per a impartir l'assignatura que els corresponga i amb un interès màxim cap a la matèria que els haja tocat impartir. La meua mare és mestra i ella em va ensenyar a prendre'm seriosament l'ofici de l'ensenyament, o l'estimes de debò o millor dedica't a una altra cosa, sobretot per respecte a l'alumnat.

-Quins records guardes especialment de la teua etapa universitària?

Molts i molt bons. El naixement del programa de televisió Telegrafies, una mirada al campus de Gandia, els orígens de la Mostra (mostra de treballs audiovisuals del campus de Gandia, en què es premien els millors projectes dels alumnes), els amics, les festes... En fi, tot el que és una carrera universitària (rialles).

-Què esperes d'Alumni UPV? Què creus que et pot aportar?

Bàsicament seguir connectat d'alguna manera a la Universitat. Per a mi la Universitat Politècnica de València ha sigut molt més que una facultat, i ho dic veritat, no ho canviaria per res. A voltes he entropessat amb algun company de classe a qui no veia feia temps i tard o d'hora sempre cau la mateixa frase: "tornaria a estudiar la mateixa carrera una altra vegada". Supose que això diu molt del que vivim allí.

• Nacho Ruipérez