Filtre verd

El Tancat de la Pipa, aiguamoll artificial dissenyat com a filtre verd de l'Albufera de València, permet reduir la contaminació de microplàstics de la llacuna natural en un 36%, segons una recerca realitzada des de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient (IIAMA) de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Facultat de Ciències Ambientals i Enginyeria de la Universitat Babes – Bolyai de Romania.

L'estudi indica que el Tancat de la Pipa agafa aigua dels canals de Catarroja i de Poio per a depurar-la i reduir les aportacions de microplàstics i altres contaminants, que procedeixen de l'escorrentia d'aigües pluvials o d'activitats humanes i industrials com la navegació, l'agricultura o la depuració d'aigües residuals. Segons la seua anàlisi, la diferència de les concentracions de microplàstics d'entrada i sortida al Tancat de la Pipa demostra que l'aiguamoll reté aproximadament el 36% dels microplàstics entrants.

“La vegetació i els processos de sedimentació retenen partícules, però no poden evitar per complet el transport aigües avall, especialment en el cas de les partícules més petites”, assenyala la investigadora de l’ IIAMA de la UPV Carmen Hernández – Crespo, coautora de l'estudi.

La recerca ajuda a comprendre millor la funció dels aiguamolls artificials com a solució basada en la naturalesa per a mitigar la contaminació per microplàstics. “Demostra que l'avaluació conceptual de les fonts combinada amb observacions de camp en un conjunt de mostrejos permet identificar les vies principals de contaminació per microplàstics i fer una avaluació inicial del rendiment de retenció de l'aiguamoll”, puntualitza la investigadora.

Optimitzar el disseny dels aiguamolls artificials

Segons explica Carmen Hernández-Crespo, els aiguamolls artificials com el Tancat de la Pipa capturen i acumulen microplàstics a través de processos com la sedimentació, la filtració i la retenció de la vegetació. “Però la retenció de microplàstics no s’ha d'interpretar com una eliminació permanent del medi ambient: les partícules retingudes es poden emmagatzemar en els sediments i en la matèria orgànica, i remoure’s amb augments del cabal, inundacions o alteracions del sediment. Per a optimitzar la capacitat de retenció és important avaluar-ne el rendiment en funció del disseny, hidrologia i les característiques de les partícules”.

Inundats en plàstic

Segons destaca la recerca, hi ha dues categories de microplàstics: els primaris, fabricats a grandària microscòpica com a matèria primera de plàstics més grans, cosmètics o productes de neteja i els microplàstics secundaris, que són el resultat de la degradació d'envasos o pneumàtics.

L'estudi assenyala que cada any es produeixen en el món prop de 245 tones de microplàstics que acaben en les masses d'aigua, on poden ser ingerits i incorporats als teixits dels organismes marins. D'altra banda, només el 9% dels productes de plàstic rebutjats es reciclen, per la qual cosa es preveu que l'acumulació de plàstics en el medi arribe als 3100 milions de tones en el 2050.