Ara fa 59 anys

Fa avui 59 anys, durant la vesprada del diumenge 13 d'octubre del 1957, les pluges que havien començat a caure a la província de València 2 dies abans es van intensificar de manera escruixidora.

El risc imminent de desbordament del riu Túria, que llavors travessava la ciutat de València, va provocar que, a les 23 hores, guàrdies i vigilants donaren la veu d'alarma per alertar la població. Poc després de la mitjanit, el cabal del riu va taponar els ulls dels cinc ponts de la ciutat (que resistirien l'envestida), el Túria es va desbordar per damunt de les baranes i l'aigua va començar a inundar els carrers, just en el moment en què novament va començar a ploure amb fúria.

81 morts i més de 5 metres d'altura de l'aigua en alguns carrers

Dues grans onades -registrades a les 4 de la matinada i a les 14.30 hores respectivament- van provocar almenys 81 morts i quantiosíssimes pèrdues materials. Si bé la València romana (la plaça de la Reina, la plaça de la Mare de Déu, etc.) va quedar intacta, l'aigua va arribar a importants altures en altres zones de la ciutat, que van oscil·lar entre els 40 centímetres de l'avinguda del Regne de València i els més de 5 metres del carrer Doctor Olóriz, passant pels 2,25 metres de la plaça de Tetuan i el carrer de Sagunt, els 2,70 metres de Pintor Sorolla, o els 3,20 metres dels jardins del Parterre.

Anàlisi hidrològica i sedimentològica del succés

A fi d'analitzar amb major profunditat la riuada de l'any 57 a València, un equip d'investigadors de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IEAMA-UPV) ha dut a terme un treball exhaustiu, els resultats del qual publicarà el pròxim número de la revista Ingeniería del Agua.

La principal innovació de l'estudi, realitzat per Cristina Puertes com a projecte final de carrera i coordinat pel director de l'IEAMA-UPV, Félix Francés, és l'anàlisi hidrològica i sedimentològica del succés, que no s'havia dut a terme fins avui.

Els dubtes sobre l'hidrograma de Cánovas, eliminats

Per a la seua anàlisi, Puertes ha dut a terme un estudi detallat de la reconstrucció de l'hidrograma de la crescuda realitzat per Cánovas l'any 1958 a partir dels nivells observats al pont del Real.

Així mateix, també ha analitzat la informació proporcionada pels encarregats de les centrals hidroelèctriques que, com que es trobaven de servei i els va sorprendre la riuada, "es van convertir en testimonis, i van obtenir els nivells aconseguits per les dues ones de crescuda en alguns punts de la conca".

Com a resultat d'aquest estudi, que ha inclòs la modelització de l'erosió, el transport i la deposició dels sediments de la conca, Puertes ha constatat que l'hidrograma és coherent amb les pluges registrades, malgrat els seriosos dubtes que hi havia prèviament sobre la fiabilitat d'aquest document.

Ús del programari TETIS, desenvolupat pel GIMHA

Per a dur a terme aquesta anàlisi, com a model hidrològic i del cicle de sediments, Puertes va emprar el programari TETIS, desenvolupat pel Grup d'Investigació de Modelització Hidrològica i Ambiental (GIMHA) de l'IEAMA-UPV des de l'any 1995.

Aquest model es va implementar en l'estat actual de la conca (1990-2013), a escala tant horària com diària, i es va aplicar a l'esdeveniment del 1957 amb els canvis necessaris quant a les infraestructures (embassament de Loriguilla i nou llit del Túria) i els usos del sòl, a fi de tenir en compte el menor grau d'urbanització d'aquella època.

Les precipitacions dels dies 11 i 12 van saturar el terreny

En les conclusions del treball, la investigadora de l'IIAMA-UPV apunta que, encara que les precipitacions dels dies 11 i 12 no van ser de gran intensitat, "sí que van contribuir a augmentar el vessament, ja que van deixar el terreny pràcticament saturat".

En l'estudi, a més, es destaca la importància de l'estructura espaciotemporal de la precipitació dels dies 13 i 14, així com el desplaçament cap al nord-est de l'epicentre de la tempesta, que va provocar que les aportacions dels afluents al llit principal anaren acumulant-se. "Tot això va provocar que el riu es desbordara en arribar a la ciutat, ja que no podia desguassar aquesta quantitat d'aigua", indica la investigadora.

Conseqüència d'un procés convectiu de mesoescala

Aquesta avinguda extraordinària es va produir com a conseqüència d'un "procés convectiu de mesoescala" que va afectar fortament les conques mitjana i baixa del riu Túria, amb precipitacions superiors als 100 mm en 24 hores.

Aquestes van causar una primera onada de crescuda que va arribar a València a les 4 del matí del dia 14 amb un cabal màxim de 2.700 m3/s (metres cúbics per segon), i una segona onada que va arribar-hi a les 14.30 hores amb un cabal màxim de 3.700 m3/s.

Malgrat l'augment de la urbanització, el nou llit i la finalització de l'embassament de Loriguilla evitarien successos similars

No obstant això, i malgrat l'augment d'urbanització a la zona, Puertes assegura que, en l'actualitat, no és factible la repetició d'un succés similar, gràcies a les mesures adoptades.

Aquestes permetrien que la major part del volum transportat per la primera ona "s'emmagatzemara a l'embassament de Loriguilla", mentre que la segona ona de crescuda arribaria al "nou llit del Túria, que disposa d'una capacitat d'evacuació de 5.000 m3/s".