•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Victoria Vendrell Criado, científica de l'Institut de Tecnologia Química (ITQ) -centre de recerca mixt creat el 1990 per la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)- ha rebut el Premi Jove Investigador de la Ribera, dotat amb 1.500 euros, en la X edició dels Premis Cientificotècnics Ciutat d'Algemesí.

El seu estudi, publicat com a article vip i presentat en portada per la prestigiosa revista alemanya Angewandte Chemie International Edition, demostra el risc cancerigen de la llum UVA després de ser absorbida pels fotoproductes 6-4, prèviament provocats en l'ADN per la llum UVB.

El potencial cancerigen de la llum UVA, infravalorat fins avui

Tal com explica la investigadora premiada, l'ADN no absorbeix directament la radiació UVA, per la qual cosa tradicionalment ha sigut considerada menys perillosa que la llum UVB, que sí que és assimilada directament per la biomolècula.

"No obstant això", indica Vendrell, "la radiació UVA pot induir danys a través de cromòfors presents en metabòlits, fàrmacs o cosmètics, fet que implicaria una important extensió de la fracció activa solar amb potencial cancerigen".

Tal com explica la investigadora, "la llum UVB provoca en l'ADN canvis en l'estructura, i dóna lloc a fotoproductes, origen del càncer de pell. Entre aquests, es troben els fotoproductes 6-4 que, en absorbir radiació UVA, poden induir a la formació de més danys mutagènics, actuant de la mateixa manera que el cavall de Troia. Aquest concepte ha sigut estudiat mitjançant una molècula model que conté el cromòfor present en el fotoproducte 6-4".

Fins a la publicació d'aquesta recerca, la perillositat d'aquestes lesions s'havia infravalorat, ja que no s'havia considerat la possibilitat que pogueren produir al seu torn modificacions de l'ADN més mutagèniques, i que això augmentara el risc de patir melanoma, el càncer de pell de més mortalitat i el diagnòstic del qual és cada vegada més freqüent als països desenvolupats.

Accèssits per a Laura Moreno i l'equip format per Ignacio Luz i Tania Ródenas

D'altra banda, el jurat ha concedit dos dels tres accèssits del concurs -dotats amb 500 euros cadascun- a sengles estudis desenvolupats a la UPV. El primer d'aquests, realitzat per Laura Moreno Mesonero, de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient, sota el títol El paper de les amebes de vida lliure com a reservori de l'Helicobacter pylori en aigües potables i residuals.

L'estudi analitza la dificultat de la desinfecció de les aigües residuals per a la utilització en el reg, a causa de la presència d'amebes de vida lliure (FLA n'és la sigla en anglès) i del bacteri Helicobacter pylori. En el seu treball, Moreno proposa el monitoratge de la presència d'amebes, amb la finalitat de poder determinar els tractaments de desinfecció més adequats i eficaços.

"Les amebes -explica la investigadora- deuen allotjar el bacteri al seu interior i el deuen protegir de les substàncies utilitzades per a la desinfecció, en ser aquelles mateixes resistents a aquestes substàncies. El treball comprova aquesta hipòtesi, per primera vegada, i obri noves expectatives per a combatre aquests elements patògens en la depuració d'aigües".

Nanomaterials per a la separació de gasos

El segon dels accèssits ha recaigut en un treball conjunt d'Ignacio Luz Mínguez i Tania Ródenas Torralba, desenvolupat a l'ITQ (UPV-CSIC). L'estudi se centra en la utilització de nanomaterials, en forma de membranes ultrafines, per a la separació de gasos. Així, partint de cristalls metal·loorgànics amb un gruix de tan sols 5-10 nanòmetres (milmilionèsima part d'un metre), van obtenir membranes d'unes 30 micres (la milionèsima part d'un metre) de gruix, és a dir, unes 100 vegades més prim que la pell humana.

Els porus d'aquests cristalls metal·loorgànics presenten grandàries de dimensions moleculars i poden actuar com a "tamisos de molècules". Amb aquestes membranes separen gasos com el CO2 amb un rendiment superior al de les membranes habituals. Les noves membranes ultrafines poden tenir una gran repercussió en la indústria energètica en particular, ja que permeten processos mediambientalment més respectuosos per a la depuració del gas natural.

Tres esments per a Cristina Martínez-Mª Pilar Arnal, Alejandro Valero i Alba Hervás

A més, el jurat ha atorgat quatre esments ex aequo, tres d'aquests a treballs desenvolupats a la UPV: Disseny, fabricació i avaluació in vitro d'un pegat microporós cardíac per a la regeneració del miocardi infartat, de Cristina Martínez Ramos i María Pilar Arnal Pastor, ambdues del Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular de la UPV; 'Caches' híbrides: disseny i gestió de dades, desenvolupat per Alejandro Valero, del Departament d'Informàtica de Sistemes i Computació de la UPV, i L'altra música dels CD. Diagnòstic de malalties infeccioses, d'Alba Hervás Mateu, fins a l'any passat en el Centre de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic de la UPV.

L'acte de lliurament d'aquests guardons tindrà lloc divendres que ve, 27 de febrer.

Notícia UPV-TV
Descarrega arxiu