Biodiversitat amenaçada

Un estudi realitzat de manera conjunta per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV) ha detectat la presència de diversos pesticides en el riu Xúquer, que combinats amb altres factors d'estrès en un escenari futur de canvi climàtic i més escassesa d'aigua, poden provocar efectes perillosos sobre la seua biodiversitat.

La investigació, les conclusions de la qual han estat publicades per la prestigiosa revista Journal of Hazardous Materials (Diari de materials perillosos), forma part del projecte multidisciplinari SCARCE, finançat pel programa CONSOLIDER-INGENIO 2010, el principal objectiu del qual és descriure i predir la rellevància dels impactes del canvi global sobre la disponibilitat d'aigua, la qualitat d'aquesta i els serveis ecosistèmics en les conques del Mediterrani de la península ibèrica, així com els seus impactes en la societat humana i l'economia.

Es localitzen components prohibits per la Unió Europea

Per a dur a terme l'estudi, l'equip de treball de la UPV i la UV va analitzar cinc punts concrets del curs fluvial del Xúquer: Huélamo (capçalera), ciutat de Conca, paratge de Cuasiermas, Xalans i un últim lloc sota l'assut d'Antella. En cada lloc es van prendre mostres d'aigua i es van capturar peixos de diferents espècies mitjançant la pesca científica.

Posteriorment, als laboratoris del Grup d'Investigació en Seguretat Alimentària i Mediambiental de la Facultat de Farmàcia (UV), es va avaluar la concentració de pesticides, tant en l'aigua com en els peixos, i es va comprovar la presència de diferents components prohibits per la Unió Europea.

Tal com explica Francisco Martínez Capel, científic de l'Institut d'Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (UPV) i membre del Centre Ibèric de Restauració Fluvial (CIREF): "La persistència de certs pesticides en diferents zones de la conca, amb

concentracions aproximadament estables, indica que n'hi ha una aportació contínua al llarg del riu. Els de concentració mitjana més alta són el piriproxifen i el procloraz (associats amb diferents tractaments en els cultius agrícoles), l'imazalil i el clorfenvinfòs".

Alta concentració de pesticides en l'anguila europea, en perill crític d'extinció

En els peixos, els compostos detectats en diversos llocs són: etil-azinfòs, clorpirifòs, etió, diazinon i dimetoat. En aquest cas, la concentració varia segons l'espècie. Les més afectades -segons l'estudi- són la truita comuna i l'anguila europea, espècie en perill crític d'extinció. Aquest últim resultat, de més gravetat per tractar-se d'una espècie en amenaça crítica d'àmbit internacional, "mereix investigacions de més profunditat".

Martínez Capel incideix que "les concentracions detectades no representen un perill immediat per als peixos, però no es pot descartar que n'estiguen afectant el metabolisme i el comportament, i per tant, el creixement i la reproducció".

Per això, els científics adverteixen de la necessitat de més investigacions "per a protegir els ecosistemes aquàtics i les persones. Hauria de prioritzar-se el control de certs pesticides àmpliament presents per part de les administracions competents, a escala de conca hidrogràfica, i és fonamental realitzar un seguiment més continu de la qualitat i composició de les aigües, com també dels cabals ecològics".

Necessitat de conservació i expansió de boscos de ribera i cabals ecològics

Per a l'investigador de la UPV, una altra de les mesures urgents que cal prendre és la conservació i l'expansió dels boscos de ribera -que redueixen la quantitat de pesticides que arriben a l'aigua, tant per l'aire com per les aigües subterrànies-, a més d'un augment significatiu dels cabals ecològics a escala regional.

Sobre aquests últims, Martínez Capel apunta que haurien de ser majors i adequar-se a la hidrologia natural (més cabal a mesura que descendeix el riu), perquè d'una altra manera no són capaços de diluir els contaminants abocats i acumulats al llarg de la conca. "Els cabals ecològics quasi nuls en els trams finals dels nostres rius, com el Serpis, perjudiquen ecològicament i econòmicament les persones que vivim en la conca".

Notícia UPV TV
Descarrega arxiu