Sorpresa i fàstic en TikTok; ira i por en X: això va provocar la desinformació sobre la dana de 2024

La desinformació difosa durant la dana que va afectar a València el 29 d'octubre de 2024 es va associar amb diferents respostes cerebrals i emocionals segons la xarxa en la qual es va difondre i les experiències personals dels qui van estar exposats a aquests continguts. Així ho revela un estudi desenvolupat per investigadors del centre PRHLT de la Universitat Politècnica de València, que van analitzar 650 publicacions de X i TikTok i van registrar les respostes fisiològiques de diverses persones, identificant diferències en l'activitat cerebral, l'atenció i els temps de resposta davant continguts falsos o enganyosos.

L'estudi es va centrar en la desinformació que va circular en xarxes després de les inundacions que van causar 233 víctimes mortals. Entre els continguts analitzats figuraven rumors sobre víctimes ocultes, trencaments de preses, rebuig d'ajuda humanitària, manipulació del clima i presumptes encobriments polítics.

Les publicacions, que incloïen tant continguts fiables com enganyosos, van ser classificades amb el suport de verificacions de Maldita.es, Newtral i EFE Verifica. L'equip de la UPV en va analitzar les característiques lingüístiques i audiovisuals, així com les respostes fisiològiques de les persones exposades a aquelles publicacions.

Com es va construir la desinformació

L'anàlisi feta per l'equip de la UPV ha permès també identificar diverses estratègies per a transmetre continguts enganyosos. En X, els missatges van recórrer moltes vegades a negacions, reformulacions i testimoniatges en primera persona per a generar credibilitat. En TikTok, van predominar les imatges alarmistes i els recursos audiovisuals destinats a provocar reaccions emocionals.

En el treball, l'equip del PRHLT ha identificat també diferents patrons emocionals: mentre en X la desinformació es va associar sobretot amb tristesa i por, en TikTok destacaven la ira i el fàstic.

Així reacciona el cos en veure els continguts de X i TikTok

Els investigadors de la UPV van analitzar l'activitat cerebral, la freqüència cardíaca i els moviments oculars de vuit persones residents a la província de València, entre elles persones afectades per la dana i voluntaris que van participar en les labors d'ajuda. En total, van obtenir més de 4.300 registres experimentals vàlids.

Entre els resultats, segons apunten els investigadors, una de les troballes més cridaneres va ser que les persones responien bastant més ràpid davant vídeos enganyosos de TikTok que davant continguts fiables, amb una reducció aproximada del 15% en el temps de resposta. Mentrestant, en X va ocórrer el contrari: els missatges amb desinformació van requerir més temps de resposta, la qual cosa apunta a un processament més pausat dels continguts escrits.

“Vam obtenir diferències en les respostes cerebrals segons la plataforma. En TikTok, els vídeos amb desinformació van mostrar una major potència en determinats senyals cerebrals, especialment en les bandes delta i theta de regions de l'hemisferi dret, un resultat compatible amb una major implicació de l'atenció i el processament emocional. En X, per contra, observem una menor potència en diferents regions cerebrals, possiblement vinculada a processos d'avaluació de la credibilitat”, assenyala Iván Arcos, investigador del centre PRHLT de la UPV.

Resposta distinta entre els voluntaris

En l'estudi, els investigadors de la UPV van identificar també patrons cerebrals diferents entre els qui van participar com a voluntaris durant la catàstrofe i els qui no van intervenir en les labors d'emergència.

“Entre els voluntaris, observem activitat en regions temporals dretes davant vídeos enganyosos de TikTok, especialment en la banda theta associada amb processos d'atenció i memòria emocional. En canvi, els qui no van participar en les labors d'ajuda van mostrar respostes més marcades en regions frontals, compatibles amb processos de vigilància i avaluació de la informació”, afig Paolo Rosso, coautor de l'estudi, catedràtic del Departament de Sistemes Informàtics i Computació (DSIC) i membre de ValgrAI.

Fàstic i sorpresa davant vídeos de TikTok, ira i por en X

Els investigadors van identificar a més patrons cerebrals associats a la sorpresa i el fàstic davant vídeos de TikTok. “En X van aparèixer respostes relacionades amb la ira i la por, possiblement vinculades a l'atribució de responsabilitats o els judicis morals. Aquests resultats suggereixen que tant la plataforma com les experiències personals poden influir en la manera de processar la desinformació”, afig Rosso.

“A més, el nostre treball confirma el potencial de combinar aquests senyals fisiològics amb intel·ligència artificial. Obri una nova via per a comprendre les respostes humanes davant la desinformació i millorar-ne la detecció mitjançant intel·ligència artificial, especialment durant situacions de crisis com la dana de València”, conclou Iván Arcos.