De l'abandó a la gratitud

La falta d’aliments, allotjament, electricitat o assistència sanitària durant els primers dies posteriors a la dana del 29 d’octubre del 2024 va augmentar la sensació d’abandó entre les persones afectades. A mesura que va avançar la recuperació, aquestes necessitats van anar disminuint i d’altres anaren cobrant major importància, com per exemple l’assistència administrativa i legal, o la disponibilitat de professionals per a reparar els habitatges. Aquestes són algunes de les principals conclusions d’un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV) basat en una enquesta a 300 persones directament afectades per la riuada.

El treball, elaborat per Mar Adsuara-Fayos, Gema Ventura-Navarro i Tomás Baviera, de la UPV, s’ha publicat en International Journal of Disaster Risk Reduction, revista especialitzada en la gestió i reducció del risc de desastres. L’estudi analitza com van anar canviant les necessitats de les persones damnificades des de les primeres 24 hores fins a tres mesos després de la catàstrofe, i com aquestes mancances es van relacionar amb la seua percepció d’abandó.

En 23 municipis

L’enquesta es va fer set mesos després de la dana, entre el maig i el juny del 2025, a persones de 23 municipis de la zona zero que havien patit pèrdues materials a casa. L’estudi va analitzar quatre grans àmbits: necessitats bàsiques, suport pràctic, suport emocional i social, i subministraments essencials de casa, entre els quals hi ha l’electricitat, l’aigua, el gas, el sanejament i les telecomunicacions. Aquest darrer camp va suposar una nova taxonomia dins de l’àmbit acadèmic referent a la gestió de desastres, la qual s’incorporà a l’enquesta, amb resultats molt reveladors.

L’estudi constata que les mancances van ser especialment intenses durant la primera setmana. El moment més crític de no disposar de les necessitats bàsiques es va produir al cap de 72 hores, sobretot per la falta d’aliments, allotjament temporal, assistència sanitària i electricitat. “Posteriorment, les dificultats per a rebre ajuda legal i administrativa van adquirir major importància”, assenyala Tomás Baviera, professor de màrqueting a la UPV.

Un de les troballes més rellevants de l’estudi és que la interrupció de serveis com l’electricitat o les telecomunicacions no es va percebre només com un problema material. “Per a moltes persones, també suposava una sensació de vulnerabilitat, incertesa i aïllament”, afig Baviera.

De l’abandó a la gratitud

A més de quantificar com van anar canviant les necessitats després de la dana, l’estudi arreplega també com van viure la catàstrofe les persones afectades. Amb aquest objectiu, 172 participants van respondre a una pregunta oberta en la qual van poder explicar amb les seues pròpies paraules què havien sentit. “D’aquestes respostes van emergir dues emocions molt clares: d’una banda, la soledat, la impotència i la sensació d’abandó; de l’altra, un profund agraïment cap a qui va acudir a ajudar, especialment voluntaris, ONG, entitats privades, familiars i amics”, explica Mar Adsuara-Fayos, estudiant del Grau d’ADE durant l’elaboració de l’estudi i assistent d’investigació en el Departament d’Economia i Ciències Socials.

L’estudi planteja també diferents millores per a futures catàstrofes, com ara reforçar la comunicació i la coordinació entre administracions i integrar millor els voluntaris i les organitzacions socials en els dispositius de resposta. “Això pot ajudar a evitar el que la literatura denomina un segon desastre: el patiment afegit que generen una recuperació lenta, les traves administratives o la sensació de no rebre el suport necessari”, afig Gema Ventura-Navarro, que ha finalitzat aquest curs el Màster en Enginyeria Industrial de la UPV.

Origen en el programa Emplea UPV

Aquest treball va tenir l’origen en el Programa Emplea, una iniciativa impulsada pel Servei Integrat d’Ocupació de la UPV amb la finalitat d’impulsar el lideratge femení en les organitzacions. Les participants reben formació específica i l’apliquen a un cas real, acompanyades per mentores professionals. En el cas de les dues alumnes autores de l’article, el seu projecte d’Emplea estigué vinculat a la millora de la gestió de l’assistència als damnificats. “Com a fruit del seu interès i implicació, va sorgir la idea de conèixer millor la percepció dels beneficiaris d’aquestes ajudes a través d’una enquesta. Aquestes dades van constituir la base de l’estudi que ara s’ha publicat en la revista International Journal of Disaster Risk Reduction”, conclou Tomás Baviera.

Referència:

Adsuara-Fayos, M.; Ventura-Navarro, G.; Baviera, T. From abandonment to gratitude: Unmet needs and perceived support after the 2024 València DANA flash flood. International Journal of Disaster Risk Reduction, 143 (2026), 106314. DOI: 10.1016/j.ijdrr.2026.106314.