"Posada en carta"

La Universitat Politècnica de València (UPV), a través del seu vicerectorat d'Art, Ciència, Tecnologia i Societat, ha inaugurat aquest migdia la mostra “Posada en carta. Una tecnologia de la forma”.

La mostra, comissariada per Ángela Montesinos i que pot visitar-se amb accés gratuït fins al pròxim 14 de gener de 2027 en L’Espai n-1 del campus de Vera (Biblioteca Central UPV, edifici 4L, planta baixa), explora les connexions entre tecnologia, codi i disseny tèxtil, combinant obres contemporànies de 9 destacades artistes amb valuós material històric del patrimoni industrial tèxtil valencià.

Codi, matèria i sistema

En l'àmbit tèxtil, la posada en carta defineix la representació tècnica d'un teixit sobre una superfície quadriculada, on es dibuixen minuciosament els encreuaments i efectes que posteriorment es traslladaran al teler. En aquest dibuix tècnic, la informació adquireix una forma operativa: organitzar relacions, fixar instruccions i fer-les transmissibles. Les tecnologies tèxtils fan visible aquesta relació entre estructura i transformació. La forma conserva la petjada d'aquestes decisions.

Les obres reunides ací parteixen d'aquestes lògiques per a explorar com una organització pot escriure's, transmetre's i transformar-se. Codi, matèria i sistema formen part d'un mateix camp d'operacions, on cada variació obri noves possibilitats per a la forma.

Diàleg entre creació artística contemporània i patrimoni tèxtil històric

“Posada en carta. Una tecnologia de la forma” proposa un diàleg entre la investigació artística contemporània i la producció industrial tèxtil històrica. D'una banda, reuneix les obres de creadores com Gema Polanco Asensi, Patricia Gómez i Mª Jesús González, Anna Talens, Lara Ordóñez, Maribel Domènech, Mar Arza, Ana Prada i Sara Vilar, les peces de les quals exploren com una estructura prevista adquireix forma durant el procés de la seua realització.

D'altra banda, l'exposició incorpora objectes de treball i documentació històrica procedents d'institucions clau en el desenvolupament i transmissió de la història industrial tèxtil valenciana, com són el Museu de Patrimoni Industrial i Història del Campus d’Alcoi de la UPV (que aporta una part fonamental del patrimoni industrial propi de la politècnica valenciana), el Col·legi de l'Art Major de la Seda, i la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València.

L'exposició, a través dels ulls de Montesinos

“En les obres contemporànies reunides en l'exposició”, explica Ángela Montesinos, “una sucessió d'operacions matemàtiques acaba ocupant físicament l'espai, mentre que un codi binari adquireix cos en una estructura tèxtil suspesa. Altres peces conserven en els seus materials les petjades d'experiències personals o de llocs concrets. L'interès pels sistemes apareix lligat al treball necessari per a portar-los a la pràctica. Entre una instrucció inicial i la forma que finalment veiem intervenen decisions que depenen de les propietats del material i de la duració del procés”, assenyala.

“Les tecnologies tèxtils permeten ampliar aquesta lectura”, afig Montesinos. “Molt abans del desenvolupament dels sistemes digitals, els patrons i les notacions tèxtils servien per a organitzar i transmetre instruccions. Portar-les a la pràctica requeria un coneixement dels materials i de les eines que s'adquiria amb l'experiència. Els instruments i materials procedents del Col·legi de l'Art Major de la Seda de València remeten als sabers tècnics desenvolupats i transmesos en els tallers seders”, explica la comissària.

“Aquests coneixements també es transformen quan canvien les condicions de producció. Els materials del Museu de Patrimoni Industrial i Història del Campus d’Alcoi de la UPV incorporen al recorregut els processos de fabricació industrial i les tecnologies que van participar en el seu desenvolupament. La documentació de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València permet situar aquestes transformacions en el context de l'activitat industrial valenciana i de les iniciatives que van acompanyar el seu creixement”, indica Montesinos.

“La trobada entre els materials històrics i les obres contemporànies permet considerar la dimensió tècnica de la forma sense deslligar-la dels qui la produeixen. Una pauta de treball pot registrar-se i transmetre’s, però el coneixement necessari per a executar-la també es construeix amb l'experiència. En les obres, aquesta relació adquireix altres significats, el temps invertit en una operació o les petjades que romanen en els materials formen part del que finalment veiem”, conclou la comissària d'una mostra que combina art, coneixement, tecnologia i patrimoni industrial tèxtil valencià i que ja es pot visitar a la UPV.