626.000 tones de diòxid de carboni
Investigadors de la UPV i el Natural Resources Institute Finland han desenvolupat una metodologia innovadora que ha permès calcular l'impacte en l'escalfament global de l'incendi de Begís
[ 13/10/2026 ]
Investigadors de l'Institut de Tecnologies de la Informació i Comunicacions (ITACA) de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb el Natural Resources Institute Finland (Luke), han desenvolupat una metodologia que permet estimar amb més precisió les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle provocades pels grans incendis forestals mediterranis.
El mètode s'ha aplicat a l'incendi de Begís (Castelló) de 2022, que va afectar 18.538 hectàrees. Segons l'estudi, el foc va tenir un impacte en l'escalfament global equivalent al de 626.000 tones de diòxid de carboni (CO2), una quantitat superior a les emissions generades durant un any per la ciutat de València i pròxima al 0,22% de les emissions anuals de gasos d'efecte d'hivernacle d'Espanya.
El treball, publicat en la revista científica Fire, ha estat realitzat per Helena van den Berg Sesma, Edgar Lorenzo-Sáez, Victoria Lerma-Arce i José Vicente Oliver-Villanueva, d'ITACA-UPV, juntament amb Mauricio Acuna, del Natural Resources Institute Finland.
«Els resultats posen de manifest que els incendis no sols generen pèrdues econòmiques, ambientals, socials i emocionals, sinó que també tenen un important impacte climàtic, assenyala Helena van den Berg Sesma, investigadora d'ITACA-UPV i autora principal de l'estudi.
Una conseqüència menys visible dels incendis
Quan crema un bosc, part del carboni emmagatzemat durant anys en arbres, arbustos i altres tipus de vegetació s'allibera de nou a l'atmosfera en forma de gasos d'efecte d'hivernacle. Al mateix temps, la pèrdua de massa forestal pot reduir temporalment la capacitat de l'ecosistema per a absorbir CO2.
«L'escalfament global derivat del canvi climàtic afavoreix condicions de risc més alt d'incendi, mentre que els grans focs poden afegir gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera i reduir temporalment la capacitat d'absorció de carboni dels ecosistemes», explica Edgar Lorenzo-Sáez, investigador d'ITACA-UPV. Per això, els autors subratllen la importància d'afrontar els grans incendis no sols des de l'extinció, sinó també des de la prevenció, l'adaptació al canvi climàtic i una gestió forestal sostenible.
La diversitat del paisatge mediterrani importa
Una de les principals novetats de la recerca és que té en compte la diversitat del paisatge mediterrani. Per això, la metodologia combina imatges del satèl·lit Sentinel-2 amb informació sobre la quantitat de biomassa existent abans de l'incendi, el tipus de vegetació i la intensitat amb la qual va cremar cada zona.
«A diferència de models que assignen un únic tipus de vegetació a cada superfície, el nou enfocament identifica la coexistència de diferents tipus de coberta vegetal dins d'una mateixa zona», explica José Vicente Oliver-Villanueva, investigador d'ITACA-UPV. Aquesta informació permet representar de forma més realista paisatges on conviuen coníferes, matoll, vegetació herbàcia i frondosa.
Les àrees amb presència de coníferes, especialment quan coexistien amb matoll i vegetació herbàcia, van ser les que van realitzar una aportació més elevada. L'estudi demostra així que no n'hi ha prou amb conèixer quantes hectàrees s'han cremat per calcular la petjada climàtica d'un incendi: també cal saber quina vegetació hi havia, quanta biomassa contenia i amb quina intensitat va cremar.
«Els resultats de l'incendi de Begís mostren que, en termes globals, les emissions més grans es van concentrar a les zones afectades amb gravetat més alta. Les àrees amb afectació alta i moderada-alta van concentrar conjuntament més del 81% de les emissions estimades», sosté Victoria Lerma-Arce.
Una eina per a prevenir i gestionar millor
Aquesta informació pot ser especialment útil per a la gestió forestal preventiva, ja que permet localitzar les zones i tipus de vegetació que podrien generar emissions més grans en cas d'un gran incendi. «Incorporar aquestes dades a la planificació forestal pot ajudar a prioritzar actuacions sobre la vegetació i els combustibles forestals, afavorir paisatges més resilients i reduir tant el risc d'incendis d'alta intensitat com el seu potencial impacte climàtic», destaquen els autors de la recerca.
Finalment, valoren que la metodologia desenvolupada pot contribuir a millorar els inventaris regionals i nacionals de gasos d'efecte d'hivernacle i aplicar-se a altres grans incendis mediterranis, sempre que es dispose d'informació adequada sobre vegetació i biomassa.
La recerca s'ha desenvolupat amb el suport dels projectes europeus INFORMA Forests, centrat en la gestió forestal integrada basada en la ciència, i URBAN-FLOW.
DOI: Severity-Driven Assessment of Greenhouse Gas Emissions from Large Mediterranean Wildfires Using remalnom Sensing and Vegetation Mosaics. Helena van den Berg Sesma, Edgar Lorenzo-Sáez, Victoria Lerma-Arce, José Vicente Oliver-Villanueva, Mauricio Acuna. Fire. https://doi.org/10.3390/fire9040167
Notícies destacades
Magistrals 2026
El campus de Gandia va acollir l'acte amb el qual la UPV reconeix al professorat de secundària més valorat pels seus estudiants
Dones de Ciència homenatja la investigadora i divulgadora científica Conchi Lillo
El mural està situat en l'IES Enric Valor de Picanya i és obra de l'artista Udane Juaristi "Udatxo"
El CUPRA del futur
10 estudiants del Màster en Car Design de la UPV dissenyen per a la marca el tot terreny d'altes prestacions del 2040
El somni de Nariman i Roba avança a la UPV
Les estudiants palestines inicien els estudis d'Enginyeria Informàtica i Nariman aconsegueix una nota d'accés brillant, un 12,7
After the Storm
La UPV organitza un concurs internacional per a estudiants universitaris a fi de desenvolupar estratègies paisatgístiques sistèmiques per a un futur més resilient en la conca del barranc de Poio