Qualitat dels rius europeus

La qualitat dels rius europeus ha millorat durant els darrers anys, però no al ritme necessari per a aconseguir els objectius ambientals previstos per a l’any 2030: aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi liderat per les investigadores de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IEAMA-UPV) María Pachés Giner i Remedios Martínez, publicat en Environmental Science and Pollution Research.

L’anàlisi de les dades disponibles entre els anys 2015 i 2021 mostra que la contaminació orgànica va disminuir en 14 dels 18 països estudiats, mentre que les concentracions de fosfats van descendir en 11 dels 16 Estats per als quals hi havia informació suficient. No obstant això, aquestes millores per si soles no garanteixen el compliment dels objectius fixats per a la darreria d’aquesta mateixa dècada.

De fet, encara que set països presenten actualment una situació favorable, només Eslovènia manté una trajectòria plenament compatible amb els objectius ambientals del 2030. Finlàndia, Estònia, Irlanda, Itàlia i Dinamarca també obtenen una valoració positiva, però les tendències observades indiquen que hauran de mantenir o reforçar les seues polítiques de gestió per a aconseguir o conservar els nivells considerats sostenibles. “Els resultats mostren que no n’hi ha prou amb conèixer l’estat actual dels rius. És fonamental analitzar també a quina velocitat n’està millorant la qualitat, i comprovar si aquest ritme permetrà aconseguir els objectius previstos per al 2030”, explica María Pachés, l’autora principal de l’estudi.

Situació dels rius espanyols

A l’extrem contrari se situen Bèlgica, Bulgària, Lituània, Romania, Suècia i Espanya, que concentren alguns dels majors desafiaments. Espanya i Bulgària presenten les situacions més crítiques, atès que combinen valors elevats de contaminació amb tendències desfavorables en algun dels indicadors estudiats. En el cas d’Espanya, l’anàlisi revela que, encara que la càrrega de contaminació orgànica s’hi ha reduït, continua sent elevada, i de fet les concentracions de fosfats hi van augmentar durant el període 2015-2021. “Aquesta evolució ens allunya dels objectius ambientals del 2030 i evidencia la necessitat de reforçar les actuacions destinades a controlar les aportacions de nutrients als ecosistemes fluvials”, assenyala Remedios Martínez, investigadora de l’IEAMA-UPV.

Potencial de l’eina desenvolupada

Per a obtenir aquests resultats, l’equip ha desenvolupat l’indicador Human Pressure on River Ecosystems (HPRE) —‘pressió humana sobre els ecosistemes fluvials’—, una nova metodologia que permet transformar les dades disponibles en Eurostat en una escala comparable de 0 a 100.

L’indicador combina la demanda bioquímica d’oxigen, relacionada amb la contaminació orgànica, i la concentració de fosfats, associada a l’aportació de nutrients i als processos d’eutrofització. A més de determinar la situació de cada país, permet calcular-ne l’evolució i el ritme de millora que cal per a aconseguir valors sostenibles l’any 2030.

Segons les investigadores, la millora detectada en nombrosos països està relacionada, entre altres factors, amb els avanços en la recollida i el tractament d’aigües residuals i amb les normatives destinades a reduir els abocaments de nutrients. No obstant això, els resultats mostren que serà necessari intensificar les mesures en bona part d’Europa.

L’indicador HPRE permet, per tant, identificar els territoris sotmesos a major pressió, avaluar l’eficàcia de les polítiques aplicades i orientar les inversions cap a les zones on resulta més urgent intervenir. L’equip subratlla, no obstant això, que es tracta d’una eina de diagnòstic que caldrà complementar amb variables biològiques, hidromorfològiques i referides a altres contaminants per a obtenir una avaluació ecològica integral.

“Millorar la qualitat dels rius europeus exigirà reforçar el control dels abocaments urbans, industrials i agrícoles, harmonitzar els sistemes de seguiment i disposar de sèries històriques més completes i homogènies”, conclouen les investigadores de l’IEAMA- UPV. En l’estudi també hi han participat els investigadors de la UPV Petra Amparo López-Jiménez i Modest Pérez-Sánchez.

Referència:

Giner, M.P., Martínez-Guijarro, R., López-Jiménez, P.A. et al. Evaluating river water quality in Europe: a novel methodology for tracking human impact and sustainable development goals alignment. Environ Sci Pollut Res 33, 11977–11994 (2026). https://doi.org/10.1007/s11356-026-38063-6