Les connexions metropolitanes, principal repte per a millorar la mobilitat a València

València ha avançat durant els últims anys cap a una mobilitat més sostenible, gràcies al creixement del transport públic, l'ampliació de la xarxa ciclista i el descens del trànsit en algunes de les seues principals avingudes. No obstant això, el gran repte pendent es troba en els desplaçaments entre la ciutat i la seua àrea metropolitana, on la menor oferta de transport públic manté la dependència del cotxe privat.

Així ho assenyalen Tomás Ruiz, director de la Càtedra de Transport i Societat de la Universitat Politècnica de València (UPV), i Victoria Lerma, investigadora del Grup Tecnologies de la Informació i la Comunicació davant el Canvi Climàtic de l'Institut ITACA de la UPV, amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat.

Segons explica Tomás Ruiz, València disposa actualment d'una xarxa de vies ciclistes “molt àmplia i, en general, de bona qualitat”, si bé encara existeixen trams amb dissenys antics que haurien de millorar-se, especialment aquells que discorren pel centre de les voreres.

Per a l'investigador de la UPV, el principal desafiament avui dia és augmentar la capacitat i la qualitat del transport públic col·lectiu, “l'ús del qual ha crescut significativament durant els últims anys, impulsat tant per les bonificacions en les tarifes com per l'increment de la població”.

Les dades analitzades per Ruiz mostren que, si es compara maig de 2025 amb el mateix mes de 2019, el trànsit en els principals accessos metropolitans i a les rondes de la ciutat es manté en nivells similars als anteriors a la pandèmia. En canvi, en les grans avingudes urbanes es registra una reducció generalitzada d'entre el 4% i el 5%. No obstant això, des de 2022 s'ha produït un increment del trànsit en els accessos principals a la ciutat al voltant d’un 5%.

"Aquesta evolució no és homogènia. Els accessos pels eixos de Madrid i del nord presenten increments importants (a l’entorn del 14%), mentre que a les entrades del sud, com l'autovia de Torrent o la pista de Silla, s'han produït descensos”, apunta Ruiz.

Més transport públic i bicicleta

Per la seua banda, Victoria Lerma destaca també l'augment de l'ús de la bicicleta, que s'ha triplicat gràcies a la creació de nous carrils bici, així com les xifres aconseguides pel transport públic el 2025, “en màxims històrics, amb vora 100 milions de viatges en l'Empresa Municipal de Transports i al voltant de 93 milions en Metrovalencia.

A més, pràcticament tota la població de la ciutat té algun servei de mobilitat a menys de cinc minuts a peu del seu habitatge. Aquesta cobertura, no obstant això, descendeix fins aproximadament el 46% en analitzar l'àrea metropolitana de la ciutat.

“València està avançant en mobilitat sostenible, però el gran repte és connectar-la millor amb el seu entorn metropolità”, assenyala Lerma. Aquesta menor accessibilitat explica que moltes persones que resideixen fora continuen utilitzant el cotxe per a entrar diàriament a la ciutat.

Alternatives reals al cotxe

Tots dos especialistes coincideixen que la millora de la mobilitat passa per oferir més alternatives. Entre les propostes figuren un transport públic més ràpid, freqüent i ben connectat; serveis a demanda en zones amb menor cobertura; l'ampliació i connexió de la xarxa ciclista, i la creació de punts d'intercanvi entre metre, autobús, bicicleta i vehicle privat.

També consideren necessari desenvolupar aparcaments dissuasius connectats amb el transport públic i gestionar l'estacionament perquè accedir al centre en cotxe no siga sempre l'opció més còmoda.

Lerma afig que les zones de baixes emissions han de servir no sols per a retirar els vehicles més contaminants, sinó també per a reduir el trànsit allí on genera majors impactes i millorar la qualitat de l'aire i la salut dels ciutadans. L'objectiu final, remarca, ha de ser disminuir la contaminació, el soroll i les emissions sense impedir que la població puga desplaçar-se per a treballar, estudiar o atendre les seues necessitats quotidianes.