La xarxa de contactes, clau
Els investigadors que contrasten més les idees i els resultats aconsegueixen un major impacte científic
[ 17/09/2026 ]
Un estudi liderat per Adrián A. Díaz-Faes i Pau D’Est d'INGENIO, centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb Anne ter Wal d'Imperial Business School, ha demostrat que l'acompliment científic no depèn únicament del tipus de xarxes de col·laboració que estableixen els investigadors, sinó de com mobilitzen la seua xarxa de contactes per a la presa de decisions.
El treball, publicat en la revista PLOS ONE, analitza les xarxes professionals de personal investigador en biomedicina. Les dades revelen que, des de la formulació d'una pregunta d'investigació fins a l'elecció d'una metodologia o la interpretació dels resultats, aquells investigadors que recorren a diferents persones expertes per a contrastar les seues idees, decisions i troballes aconsegueixen resultats de major impacte científic.
Aquest procés de consulta i validació és conegut en l'àmbit acadèmic com network hedging o triangulació en xarxa. “En investigació conviuen dos elements: l'ímpetu per explorar noves idees i la cautela per a no extraure conclusions que les dades no permeten sostenir”, explica Adrián A. Díaz-Faes, investigador d'INGENIO (CSIC-UPV) i autor de l'estudi. “Consultar amb altres persones ajuda a equilibrar totes dues dimensions i a prendre decisions millor fonamentades”.
La triangulació per a reduir la incertesa
Per a mesurar aquest comportament, els autors van emprar el concepte de “triangulació”, és a dir, la pràctica de consultar una mateixa qüestió o problema amb més d'un contacte. Segons els autors, mobilitzar les xarxes professionals ajuda a gestionar la incertesa inherent al treball científic i a prendre decisions més sòlides en totes les fases d'una investigació, des de la selecció de la idea o problema que s’ha d’abordar, fins al disseny de l'estudi, l'anàlisi de les dades i la interpretació i validació dels resultats.
“Moltes vegades creiem haver trobat una idea completament nova fins que la discutim amb altres persones i descobrim que ja s'ha explorat, que no és factible implementar-la o que pot enfocar-se d'una forma més interessant”, assenyala Pau D’Est, investigador d'INGENIO (CSIC-UPV) i coautor del treball. “Contrastar les idees permet afinar les preguntes, millorar la metodologia i prendre millors decisions.”
Radiografia dels grups d'investigació CIBER
Per a arribar a aquestes conclusions, l'equip va enquestar vora 5.000 científics integrats en el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER), i va emprar la mostra de 771 investigadors per a l’estudi. Els participants van identificar els seus contactes més rellevants, detallant tant el seu àmbit professional (universitats, hospitals, empreses, etc.), relació d'aquests contactes entre si, així com els recursos i beneficis que la interacció amb cada contacte va proporcionar.
Aquest disseny metodològic permet estudiar no sols les característiques de les xarxes professionals dels investigadors, sinó també la forma en què les mobilitzen. “La majoria dels estudis sobre xarxes se centren en les connexions entre els individus i com són aquestes xarxes, però nosaltres volíem entendre com les utilitzen els investigadors”, explica Adrián A. Díaz. “El que plantegem és que no sols importa la xarxa de la qual formes part, sinó com decideixes mobilitzar-la davant cada decisió científica. Fins i tot quan tenim en compte la composició i l'estructura d'aquesta xarxa, observem que l'estratègia de consulta i contrast continua estant associada amb un major impacte científic”. Aquesta pràctica té un reflex directe en l'èxit de les investigacions: els resultats mostren que els qui més contrasten la informació milloren les seues opcions d'aconseguir contribucions d'alt impacte científic.
A més, els investigadors van comprovar mitjançant anàlisis estadístiques que aquesta relació es manté ferma fins i tot en aïllar la influència d'altres variables crítiques com l'edat, el gènere, la institució de pertinença, la disciplina, l'orientació de la investigació, el comportament anterior en xarxa o la trajectòria prèvia de l'investigador, consolidant la "triangulació" com un factor que afavoreix l'impacte científic per si mateix.
Referència
Díaz-Faes AA, D’Aquest P, Ter Wal ALJ (2026) Negotiating knowledge: The role of network hedging in the production of high-*impact science. PLOS ONE 21(6): e0352349. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0352349
Notícies destacades
Magistrals 2026
El campus de Gandia va acollir l'acte amb el qual la UPV reconeix al professorat de secundària més valorat pels seus estudiants
Dones de Ciència homenatja la investigadora i divulgadora científica Conchi Lillo
El mural està situat en l'IES Enric Valor de Picanya i és obra de l'artista Udane Juaristi "Udatxo"
El CUPRA del futur
10 estudiants del Màster en Car Design de la UPV dissenyen per a la marca el tot terreny d'altes prestacions del 2040
El somni de Nariman i Roba avança a la UPV
Les estudiants palestines inicien els estudis d'Enginyeria Informàtica i Nariman aconsegueix una nota d'accés brillant, un 12,7
After the Storm
La UPV organitza un concurs internacional per a estudiants universitaris a fi de desenvolupar estratègies paisatgístiques sistèmiques per a un futur més resilient en la conca del barranc de Poio