Abús sexual infantil a la xarxa

Les persones que ciberassetgen o ciberagredeixen infants i adolescents a través d'internet solen sol·licitar imatges íntimes en els primers minuts de conversa. Així ho demostra un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV), que ha analitzat converses reals entre totes dues parts i ha identificat els principals patrons lingüístics utilitzats per a aconseguir aquest tipus de material. Els resultats d'aquest estudi poden contribuir al desenvolupament d'eines més eficaces per a detectar situacions de risc i prevenir l'abús sexual infantil a la xarxa.

La investigació, realitzada per Nuria Lorenzo-Dus, Andrea García-Montes i Carmen Pérez-Sabater, és la primera anàlisi corpus-pragmàtica en espanyol centrada en les estratègies comunicatives emprades en internet per les persones agressores quan sol·liciten material d'abús i explotació infantil (MAESI).

Durant els cinc primers torns de conversa

Un dels resultats més destacats del treball revela que més de la meitat de les primeres peticions d'imatges o vídeos de contingut sexual es produeixen durant els cinc primers torns de conversa. A més, les persones agressores no recorren únicament a amenaces o xantatges. Amb freqüència combinen peticions directes amb missatges de proximitat, afecte o aparent confiança per a presentar aquestes sol·licituds com una cosa normal dins d'una suposada relació.

L'anàlisi també revela diferències clares entre el comportament comunicatiu de totes dues parts. Mentre els infants i els adolescents parlen principalment d'aspectes personals o quotidians, els qui agredeixen desvien ràpidament la conversa cap a continguts sexuals i utilitzen diferents estratègies per a reforçar la seua influència sobre la víctima. Entre aquestes estratègies destaquen els intents de generar un sentiment de confiança, compromís o deute emocional per a augmentar les probabilitats que els envien imatges.

"Moltes de les persones agressores no comencen amb amenaces. Construeixen primer una relació aparentment pròxima per a normalitzar conductes que constitueixen una forma d'explotació sexual", explica Andrea García-Montes , investigadora de la UPV i coautora de l'estudi.

Les investigadores destaquen que conèixer aquests patrons pot ajudar a millorar tant els sistemes automàtics de detecció com els programes d'educació digital dirigits tant als infants i els adolescents, com a les seues famílies i professionals.

"El nostre treball identifica senyals lingüístics que poden facilitar la detecció precoç de situacions de risc. Comprendre com evolucionen aquestes converses resulta essencial per a dissenyar millors estratègies de prevenció", assenyala Carmen Pérez-Sabater.

La prevenció comença per entendre com es construeix l'engany

L'estudi combina tècniques de lingüística de corpus i anàlisi pragmàtica per a examinar amb detall l'evolució de les converses, una metodologia que permet identificar estratègies comunicatives difícils de detectar mitjançant altres enfocaments.

“La prevenció comença per entendre com es construeix l'engany. Aquest estudi demostra que les sol·licituds de material d'abús i explotació infantil no són actes aïllats, sinó el resultat d'estratègies comunicatives específiques i recognoscibles. Identificar-les ens permet avançar cap a eines de detecció més eficaces i cap a una educació digital més ben informada””, assenyala Nuria Lorenzo-Dus.

Aquesta investigació forma part del projecte “PRECISION”, coordinat per Nuria Lorenzo-Dus a la UPV i finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l'objectiu del qual és generar coneixement rigorós per a anticipar i combatre les noves formes d'explotació i abús sexual infantil en entorns digitals

Referència

Lorenzo-Dus, N., García-Montes, A. i Pérez-Sabater, C. (2026). Requesting Child Sexual Exploitation and Abuse Material (CSEAM) in online Grooming: A Corpus-Pragmatic Analysis. Corpus Pragmatics. https://doi.org/10.1007/s41701-026-00241-9