127 rorquals a la costa de la Marina Alta
La informació que ha obtingut l'equip IGIC-ICTA de la UPV ajudarà a conèixer més bé la població de rorqual comú, el moviment migratori que fa i el comportament que té, amb l'objectiu de contribuir a conservar-lo
[ 13/07/2026 ]
127 rorquals, el segon animal més gran del planeta, s’han vist a la costa de la Marina Alta en la campanya d’investigació que ha dut a terme un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) del 25 de maig i al 6 de juliol.
L’equip de la UPV ha pogut identificar mitjançant dron més de 80 rorquals, que s’han afegit al catàleg de l’espècie. A més, s’han pogut obtenir sis mostres de bufit mitjançant tècniques no invasives –amb un dron equipat amb una placa de Petri en la qual quedaven impregnades restes del bufit de l’animal després de respirar. Gràcies a les mostres es podran sexar els exemplars i, fins i tot, saber-ne l’estat hormonal. A més, han pogut detectar (gràcies de nou a l’ús del dron) diverses femelles amb cries en migració activa, la qual cosa suposa una dada important en la recuperació de l’espècie.
“El nostre treball ajuda a comprendre més bé la presència, el moviment migratori i el comportament de l’espècie. La campanya d’enguany, sens dubte, ha sigut un èxit autèntic: més rorquals que mai, més identificacions amb fotografia que mai i més cries detectades que en cap altra campanya”, destaca Víctor Gallego, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Animal de la UPV.
250 hores de navegació i un equip de terra fonamental des del cap de Sant Antoni
Com en campanyes anteriors, l’equip de la UPV ha treballat amb dos investigadors en la mar i dos en terra. L’equip marí l’ha format Eduardo Belda, de l’Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC), i Víctor Gallego, de l’ICTA. Tots dos acumulen enguany més de 30 jornades de mar amb una xicoteta embarcació i 250 hores de navegació després dels passos dels rorquals de finals de maig a principis de juliol.
“La conservació del rorqual comú al Mediterrani transcendeix la protecció d’una espècie amenaçada, ja que té un paper clau en la circulació de nutrients i en la mitigació del canvi climàtic. La informació que hem obtingut ens permetrà conèixer més bé la població de rorqual comú i contribuir a conservar-lo” destaca Eduardo Belda, investigador de l’IGIC.
Mentrestant, l’equip de terra l’ha format Xavi Giménez i Maria Giovanna. Situats al cap de Sant Antoni, el seu treball ha sigut fonamental per a detectar exemplars, ja que el 90 % de les observacions es produeixen des de terra, i després és quan l’equip en la mar entra al treball directe amb l’animal (determinació de rumb i velocitat, nombre d’exemplars, fotoidentificació i presa de mostres). El seu treball ha sigut vital per a l’èxit de la campanya d’enguany; les hores d’espera i observació al cap han donat els seus fruits.
“Observar els rorquals des de terra és una sensació increïble. La detecció del bufit (blow) des dels tallats és el primer pas perquè l’equip d’investigadors estudie l’animal. Probablement, la Marina Alta és el millor punt d’Europa per a observar balenes des de la costa, ja que amb uns simples prismàtics pots gaudir d’una observació única en el planeta”, assenyalen Xavi i Maria.
A més, l’equip de la UPV destaca la col·laboració d’algunes entitats en els mostrejos al llarg de la campanya, “ja que sense elles no ens hauria sigut possible monitorar tants rorquals durant la temporada”: Marina el Portet (Dénia), Martin Germann, Héctor Villar, Creu Roja d’Ondara, la Subdirecció General de Biodiversitat Terrestre i Marina del MITECO, el Servei de Vigilància Marina de la Generalitat Valenciana i el Servei de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000 de la Generalitat, Wewhale “i tots els spotters que han ajudat en les labors de detectar balenes durant la temporada”.
Projecte MYSTICMED
La campanya d’enguany forma part del projecte MYSTICMED, liderat per la UPV i que centra la investigació en tres àrees estratègiques: el sud de la demarcació llevantina balear, la mar d’Alborán i l’estret de Gibraltar i les aigües atlàntiques davant de Galícia. Són zones que representen àrees potencialment crítiques per al rorqual comú. En les pròximes campanyes, l’equip de la UPV es dirigirà cap a Galícia i l’estret per a continuar estudiant els gegants de l’oceà.
El projecte compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), a través del cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
Sobre el rorqual comú
El rorqual comú és el segon animal més gran del planeta, només per darrere de la balena blava. És un dels misticets (balenes) més freqüents de la mar Mediterrània i cada primavera és relativament habitual observar exemplars davant de la costa durant la migració. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) el té catalogat, a la regió, com a espècie en perill.
Notícies destacades
València supera ja els 4.500 €/m²
Fernando Cos-Gayón: "El problema ja no és elegir entre comprar o llogar, una part creixent de la societat no pot fer cap de les dues coses"
Investigació sobre l'infart de miocardi
L'estudi demostra que el mal provocat per l'infart es pot estendre a regions remotes del ventricle i permetrà millorar la detecció de la deterioració del cor abans que apareguen símptomes
La UPV dona llum verda a la posada en marxa del seu campus a la Xina per al 7 de setembre
El Consell de Govern aprova tres noves mesures que suposen l'impuls definitiu al Beihang València Polytechnic Institute (BVPI)
THE Sustainability Impact Ratings
La UPV, universitat amb més gran impacte social i econòmic d'Espanya
"No vull tenir nostàlgia de la llibertat, la vull gaudir"
Miquel Roca, investit doctor 'honoris causa' per la UPV durant la clausura del curs acadèmic, fa una crida al diàleg com a camí a seguir: "Que no em diga ningú que no es pot pactar, no fer-ho és una irresponsabilitat"
El seu quart guardó de 2026
Jaime Gómez Hernández rep el Premi Custodi i Llamas per la seua trajectòria professional en hidrogeologia