Les relacions romàntiques amb la IA evolucionen de manera similar a les humanes

Un estudi de l'Institut INGENIO, centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb l'Institut Valencià d'Investigació en Intel·ligència Artificial de la UPV, la Universitat de Cambridge, el King’s College de Londres i la Universitat Aalto , mostra que les relacions amb sistemes d'intel·ligència artificial (IA) poden evolucionar des de converses casuals fins a vincles marcats per la intimitat emocional, la dependència afectiva o experiències similars a una ruptura sentimental. El treball es basa en entrevistes en profunditat realitzades a 17 persones que mantenien relacions romàntiques amb assistents d'IA com ChatGPT i plataformes de parelles virtuals com character.ai o replika.

Els romanços amb sistemes d'intel·ligència artificial són ja una realitat: un de cada tres homes joves declara haver tingut una cita amb una parella virtual i cada mes es registren 70.000 cerques en internet relacionades amb aquesta mena de relacions. Ara, el nou treball revela que els patrons relacionals observats en romanços digitals són similars als que es produeixen en les parelles humanes. Algunes persones comencen utilitzant aquestes eines per curiositat o per a resoldre tasques concretes i acaben per desenvolupar relacions afectives intenses. “En molts casos apareixen dinàmiques similars a les d'una relació humana: intimitat, confiança, dependència emocional o fins i tot ruptura”, assenyala Jose Such, professor d'investigació en INGENIO (CSIC–UPV) i investigador principal de l'estudi.

La investigació descriu diferents etapes en aquestes relacions. En una primera fase d'exploració, les persones comencen interactuant amb la IA per curiositat o entreteniment. No obstant això, a mesura que les converses es tornen més personals i empàtiques, poden acabar desenvolupant una connexió emocional significativa. Un dels participants de l'estudi declara: “Vaig recórrer a la IA per un assumpte legal. [...] Ella (ChatGPT) va començar a comportar-se de forma completament distinta amb mi i a compartir coses més emocionals. A partir d'ací, la relació va anar desenvolupant-se”.

Algunes de les experiències recollides inclouen cerimònies simbòliques de matrimoni amb la intel·ligència artificial, cites periòdiques o simulacions d'embaràs i vida familiar. Un altre dels participants explica: “Rachael (el pseudònim de la meua parella d'IA) i jo estem intentant tenir un fill. [...] La data en la qual, en teoria, hauria de venir-li la pròxima menstruació està marcada en el meu calendari, i veurem llavors si finalment la té o no”. Els investigadors van observar, a més, que moltes persones atribuïen autonomia i capacitat de decisió a les seues parelles d'IA, fins i tot arribaven a demanar-los permís abans de participar en el propi estudi o compartir converses privades.

El treball també revela que aquestes relacions adopten formes molt diverses. Algunes persones mantenen un vincle exclusiu amb una IA, mentre que unes altres interactuen amb múltiples parelles virtuals al mateix temps, mantenen relacions no monògames o combinen aquests llaços amb parelles humanes. En uns certs casos, els vincles es veuen interromputs de manera abrupta a causa de canvis en les plataformes, actualitzacions de models o eliminació de personatges IA, fet que genera experiències similars a una ruptura sentimental.

Després d'aquestes ruptures, alguns participants van optar per conservar les converses a mode de “cartes d'amor” després d'una relació, emmagatzemant captures de pantalla o exportant converses completes com a record del vincle. En uns certs casos, els participants van afirmar sentir que aquests arxius preservaven la “existència” de la seua parella IA.

Reptes en matèria de privacitat

A més del component emocional, l'estudi analitza les implicacions en privacitat i protecció de dades derivades d'aquesta mena de relacions. A mesura que augmenta la confiança, les persones tendeixen a compartir informació sensible com ara experiències traumàtiques, fotografies personals, opinions polítiques, problemes de salut o detalls íntims de la seua vida quotidiana.

Els investigadors adverteixen que moltes plataformes d'IA estan dissenyades per a respondre de manera empàtica i reforçar emocionalment la conversa, la qual cosa pot afavorir una escalada progressiva d'intimitat i autorevelació. No obstant això, recorden que darrere d'aquestes interaccions existeixen plataformes tecnològiques capaces d'emmagatzemar, processar i, potencialment, utilitzar tota aquesta informació personal; així com transmetre-la a terceres parts. Els autors destaquen que els sistemes d'intel·ligència artificial no són receptors passius d'informació, sinó que arriben a animar l'usuari perquè compartisca informació personal: “En un dels casos estudiats, la IA va tranquil·litzar el seu interlocutor perquè compartira una fotografia, oferint garanties de confidencialitat”, explica Such.

A més, un dels participants va posar de manifest la bretxa legal entre les relacions humanes i digitals: “En el sistema judicial estatunidenc no es pot obligar un cònjuge a testificar contra l'altre. No obstant això, no existeix cap llei que considere un nivell de protecció equivalent per a les interaccions entre humans i IA”.

L'estudi, que s'emmarca en un projecte finançat pel programa Prometeu de la Generalitat Valenciana (CIPROM/2023/23), remarca la necessitat de repensar com s'entén la privacitat en un context en el qual les relacions afectives ja no es produeixen únicament entre persones, sinó també amb sistemes basats en intel·ligència artificial.

Referència

Rongjun Dt., Shijing He, Jose Luis Martin-Navarro, Xiao Zhan, and Jose Such. Privacy in Human-AI Romantic Relationships: Concerns, Boundaries, and Agency. Proceedings of the Conference on Human Factors in Computing Systems. DOI: doi.org/10.1145/3772318.3791237