Miguel Ángel Blázquez, nou membre de l'Organització Europea de Biologia Molecular

Miguel Ángel Blázquez, professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt del CSIC i la Universitat Politècnica de València (UPV), és un dels nous membres de l’Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO, per les seues sigles en anglés), societat científica que promou l’excel·lència en ciències de la vida. Aquest nomenament reconeix la trajectòria investigadora de Blázquez, l’objectiu de la qual és comprendre com els organismes perceben els senyals de l’entorn per a optimitzar el seu comportament i adaptar-se. En total, són 7 els científics espanyols que entren a formar part d’aquesta prestigiosa organització científica, i tres d’ells treballen en el CSIC.

EMBO destaca en un comunicat que aquest honor per a tota la vida reconeix l’excel·lència en la investigació i assoliments excepcionals dels 71 nous membres de l’organització (35 dones i 36 homes). Els nous membres entren a formar part d’una comunitat global de més de 2.200 científics de la vida. “És un plaer donar la benvinguda als nous Membres i Membres Associats d'EMBO. La seua elecció celebra els seus assoliments i creativitat. En aportar les seues perspectives i experiències úniques, enfortiran enormement la xarxa de destacats científics de la vida que estan donant forma al camp”, diu la directora de EMBO, Fiona Watt.

Trajectòria científica

La trajectòria científica de Miguel Ángel Blázquez (1967) ha sigut un continu, des de l’estudi de senyals nutricionals en llevats fins al control ambiental del desenvolupament de les plantes. Durant el seu doctorat en l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Sols-Morreale (CSIC-UAM) va estudiar l’adaptació metabòlica en llevats sota la supervisió de Carlos Gancedo, i va descobrir una clau en l’aportació de la molècula trehalosa-6P en el seu creixement. Això va obrir una nova línia d’investigació sobre l’adaptació del desenvolupament vegetal a la disponibilitat de nutrients.

La seua etapa postdoctoral en l’Institut Salk d’Estudis Biològics (els EUA) es va centrar en com l’ambient i les hormones vegetals anomenades gibberel·lines regulen la floració de les plantes. Durant aquesta etapa en el laboratori de Detlef Weigel va identificar una via específica de senyalització per temperatura per a la floració, qüestionant la visió de la temperatura com un modulador metabòlic. Aquest treball va contribuir a impulsar el camp d’investigació conegut hui com termomorfogènesi.

L’any 2000 es va incorporar al CSIC en l'IBMCP, on la seua investigació sobre les gibberel·lines ha explorat el seu paper com un node central de la plasticitat del desenvolupament de les plantes. Entre les troballes més rellevants es troben: l’establiment de les proteïnes DELLA com a centres integradors dels senyals ambientals i la regulació transcripcional; la primera explicació molecular del paper d’un compost orgànic anomenat termoespermina en el desenvolupament; i l’elucidació del mecanisme de detecció d’oxigen durant la germinació de les plantes.

Blázquez ha obtingut més de 3 milions d’euros en projectes d’investigació, bé com a investigador principal o com a coordinador. És titular d’una patent per a la tolerància a l’estrés tèrmic en plantes i va rebre un reconeixement als inicis de la seua carrera com EMBO Young Investigator. La seua activitat inclou responsabilitats com a director de Departament IBMCP i coordinador de la subàrea de Biotecnologia de l’Agència Estatal d’Investigació (2016-2020). Actualment presideix el Comité Científic Assessor de l’Institut de Ciències de les Plantes Paris-Saclay.

En l’àmbit de la formació, ha dirigit 16 tesis doctorals i supervisat 11 investigadors postdoctorals, la majoria dels quals continua desenvolupant la seua carrera científica i set d’ells ocupen actualment llocs permanents com a professors o investigadors a Europa i Llatinoamèrica. Aquest compromís amb la formació va ser reconegut amb la Medalla Margarita Salas del CSIC a l’Excel·lència en Mentoria 2024.

Sobre EMBO

EMBO és una organització de més de 2.200 investigadors destacats que promou l’excel·lència en les ciències de la vida a Europa i la resta del món. Els principals objectius de l’organització són fer costat als investigadors talentosos en totes les etapes de les seues carreres, estimular l’intercanvi d’informació científica i ajudar a construir un entorn d’investigació on els científics puguen aconseguir el seu millor treball. EMBO també ajuda a donar forma a la política científica, rep opinions i comentaris de les seues comunitats i segueix de prop les tendències en la ciència.

A més de Miguel Ángel Blázquez, els altres científics espanyols que ingressen en EMBO són: Juan P. Bolaños (Universitat de Salamanca); Irene Díaz-Moreno (Universitat de Sevilla); Jordi García-Ojalvo (Universitat Pompeu Fabra); Josefa González (Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF); Roderic Guigó (CRG); i María Mittelbrunn (Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, CSIC).