Un nou mètode abarateix la producció de feromones agrícoles

El sistema assajat per l'ITQ (CSIC-UPV) abarateix un 60% la producció d'aquests senyals dels insectes, utilitzades en agricultura per a confondre'ls i capturar-los

[ 05/06/2026 ]

Una investigació liderada per l’Institut de Tecnologia Química (ITQ), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha desenvolupat un mètode senzill, econòmic i escalable que permet obtindre de manera sostenible feromones, senyals químics naturals amb les quals es comuniquen els insectes, per al control de plagues agrícoles. L’equip ha demostrat la viabilitat industrial del nou sistema: redueix un 60% els costos de producció, simplifica el procés químic i genera fins a un quilo de feromones, enfront dels mil·ligrams o grams d’altres experiments de laboratori. Aquests resultats destaquen el nou mètode com a alternativa ecològica als pesticides convencionals.

Les feromones sexuals són compostos químics alliberats pels insectes per a atraure a individus de la mateixa espècie i apariar-se. En agricultura, es busca intervindre aquest ‘llenguatge secret’ dels insectes per a confondre’ls, atraure’ls o atrapar-los. Es tracta d’una estratègia sostenible per a reduir o evitar l’ús de pesticides convencionals en el control de plagues agrícoles. No obstant això, el procés químic tradicional emprat fins ara per a produir feromones és complex, amb diverses etapes, resultats inestables i reactius químics costosos i contaminants.

El nou mètode desenvolupat pel ITQ resol aquests inconvenients mitjançant una drecera química que permet realitzar tot el procés en un sol pas. Aquest comunicat dels alquins, molècules molt reactives formades per àtoms de carboni que funcionen com a punt de partida per a formar compostos més complexos. Els alquins actuen com a ‘blocs de construcció’ per a aconseguir l’objectiu del procés químic, és a dir, obtindre alquens, un altre tipus de molècules clau en l’elaboració de medicaments, perfums i productes agrícoles com les feromones.

El major inconvenient és que els alquens poden adoptar dues formes diferents segons l’orientació dels seus àtoms: forma cis (Z) i forma trans (E). Tan sols una d’elles, l’anomenada forma trans (E), presenta les propietats necessàries per a la producció de feromones. No obstant això, obtindre alquens trans (E) de manera selectiva, descartant l’altra forma, és un procés complex que requereix de diverses etapes químiques i de molt de control. A més, l’estructura dels alquins, punt de partida del procés químic, no ajuda a dirigir o estabilitzar el resultat buscat, és a dir, l’obtenció d’alquens trans. “Imagina que estàs intentant doblegar un filferro, l’alquí, per a aconseguir una forma concreta, l’alqué trans E. El problema és que totes les eines amb les quals comptes només poden doblegar-ho cap a la posició oposada de la qual vols aconseguir, la forma cis o Z”, explica Antonio Leyva, investigador del CSIC en el ITQ.

Els mètodes tradicionals utilitzen dues rutes per a obtindre els alquens trans E. La primera empra un catalitzador que transforma l’alquí en alqué mitjançant un procés compost per dues etapes i que incorpora plom, un metall tòxic. La segona, coneguda com a reducció de Birch, transforma l’alquí en l’alqué trans mitjançant la dissolució de sodi metàl·lic en amoníac líquid a temperatures molt baixes, una operació complicada, amb costos molt elevats i difícilment aplicable en la indústria.

L’equip del ITQ ha aconseguit simplificar tot eixe procés en un únic pas. La clau està en l’ús de pal·ladi, un metall que actua com a catalitzador: accelera i dirigeix la reacció cap al resultat desitjat, podent a més recuperar-se i reutilitzar-se. “El mètode que hem desenvolupat aconsegueix simplificar el procés catalític en utilitzar quantitats molt baixes de sals comercials de pal·ladi sense necessitat d’utilitzar lligands, unes molècules que s’uneixen al metall per a modificar la seua reactivitat. Tampoc utilitzen catalitzadors complexos, la qual cosa simplifica enormement el procés enfront dels mètodes existents que empraven reactius costosos i poc sostenibles”, destaca Leyva.

Potencial industrial

El treball desenvolupat en el centre d’investigació valencià ha demostrat ser aplicable a la producció de compostos d’interés industrial com les feromones agrícoles, produint fins a un quilo de feromones. Això suposa un avanç significatiu, ja que els experiments de laboratori habituals treballen amb quantitats de mil·ligrams o grams. El quilogram es va produir amb un rendiment del 94%, la qual cosa demostra el seu potencial tecnològic com a alternativa ecològica als pesticides convencionals.

“La metodologia desenvolupada presenta viabilitat industrial, ja que redueix significativament els costos de producció d’algunes de les etapes de procés fins a un 60% enfront de les rutes tradicionals i és compatible amb processos alternatius com la electrocatàlisi. Tot això la converteix en una alternativa realista per a la seua implementació en la indústria de la química fina i en la indústria agroquímica”, afig Marta Mon, investigadora postdoctoral en el ITQ.

La investigació ha sigut liderada pel ITQ en col·laboració amb l’empresa SEDQ Healthy Crops SL. En la identificació i caracterització de les espècies catalíticamente actives han participat la Universitat de Cadis i el sincrotró ALBA (Barcelona). El treball s’ha desenvolupat en el marc d’un projecte de col·laboració públic-privat del Pla Estatal d’Investigació Científica, Tècnica i d’Innovació 2021-2023, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Referència

Molina–García, M., Orlando, F., Manzorro, R. et al. Synthesis of alkyl trans–alkenes from alkynes by catalytic semi–hydrogenation reaction with parts–per–million of palladium: application to pheromone synthesis. Catal 2, 9 (2026). https://doi.org/10.1007/s44422-025-00015-5

Notícies destacades


ARWU 2026 ARWU 2026
El rànquing de Shanghai destaca un any més la UPV com la millor politècnica d'Espanya
Magistrals 2026 Magistrals 2026
El campus de Gandia va acollir l'acte amb el qual la UPV reconeix al professorat de secundària més valorat pels seus estudiants
Dones de Ciència homenatja la investigadora i divulgadora científica Conchi Lillo Dones de Ciència homenatja la investigadora i divulgadora científica Conchi Lillo
El mural està situat en l'IES Enric Valor de Picanya i és obra de l'artista Udane Juaristi "Udatxo"
El CUPRA del futur El CUPRA del futur
10 estudiants del Màster en Car Design de la UPV dissenyen per a la marca el tot terreny d'altes prestacions del 2040
El somni de Nariman i Roba avança a la UPV El somni de Nariman i Roba avança a la UPV
Les estudiants palestines inicien els estudis d'Enginyeria Informàtica i Nariman aconsegueix una nota d'accés brillant, un 12,7
After the Storm After the Storm
La UPV organitza un concurs internacional per a estudiants universitaris a fi de desenvolupar estratègies paisatgístiques sistèmiques per a un futur més resilient en la conca del barranc de Poio


Contacta amb nosaltres

Envia'ns un suggeriment, una queixa o una felicitació. Consulta'ns directament els teus dubtes. Evita desplaçaments i esperes