Pau

El 16 de maig ens recorda, cada any, que la convivència en pau no sorgeix espontàniament ni es manté sola. És una construcció col·lectiva que exigeix compromís, reflexió i acció compartida. La resolució 72/130 de l'Assemblea General de Nacions Unides va establir aquesta data com una invitació a promoure la tolerància, la inclusió i la solidaritat. Avui, aquesta crida adquireix una urgència renovada en un context marcat per la polarització, la desconfiança i la debililtació dels vincles socials.

La idea d'una convivència en pau forma part del nucli del projecte il·lustrat europeu que ha inspirat la construcció de la Unió Europea: la convicció que els éssers humans poden construir espais comuns a través de la raó, el diàleg i el reconeixement mutu. En aquesta tradició, el pensament del filòsof Jürgen Habermas, recentment mort, ha subratllat que la convivència no consisteix a ignorar les diferències, sinó que s’han de poder dialogar des del reconeixement de l'altre com a interlocutor vàlid. Només així és possible identificar i reconstruir els valors i normes comunes que sostenen la vida en societat.

Procés que requereix condicions ètiques i comunicatives exigents

La convivència en pau és, per tant, un procés que requereix condicions ètiques i comunicatives exigents: la disposició a buscar conjuntament la veritat mitjançant la força del millor argument, la sinceritat en les afirmacions i la capacitat de situar entre parèntesi els interessos particulars per a descobrir allò que ens uneix. Aquest horitzó connecta amb la idea de «conviure», i no sols «coexistir», tal com ha defensat Adela Cortina, construint projectes compartits que permeten el desenvolupament tant individual com col·lectiu.

Paper insubstituïble de les universitats

En aquest context, les universitats estan convocades a exercir un paper insubstituïble.

No sols com a espais on conviuen persones diverses, sinó com a institucions que tenen la responsabilitat de comprendre, atendre i orientar els problemes de la societat. La Universitat no pot limitar-se a reflectir la realitat social: ha de contribuir activament a transformar-la des del coneixement, el pensament crític i el diàleg entre sabers. Això exigeix reforçar el treball conjunt entre disciplines, departaments i institucions i posar el coneixement al servei del bé comú.

La convivència en pau ha de ser també un principi rector de la vida universitària i de la seua governança. Les nostres universitats han de ser campus que no sols ensenyen la pau, sinó que la practiquen: espais on el respecte, la inclusió, la deliberació i la responsabilitat compartida orienten tant la docència i la investigació com la presa de decisions institucionals.

Per això, des de la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles (CRUE), de la qual forma part la UPV, renovem el nostre compromís amb la construcció activa d'una cultura de pau que travesse totes les nostres missions. Ens comprometem a continuar promovent entorns universitaris que afavorisquen el reconeixement mutu, el diàleg informat i la cooperació, i a projectar aquests valors cap al conjunt de la societat.

Que aquest Dia Internacional de la Convivència en Pau siga, per a tota la comunitat universitària, una invitació a enfortir les condicions que fan possible no sols viure junts, sinó conviure construint un futur comú més just, inclusiu i democràtic.