Una àrea metropolitana verda i protectora
Investigadors de la UPV dissenyen les bases de la regeneració dels territoris afectats per la dana per a millorar-ne la resistència davant de futures riuades
[ 12/03/2026 ]
Un potent anell verd metropolità que connecte l’horta, el parc natural del Túria i l’Albufera és la clau de l’estratègia de regeneració dels territoris rústics afectats per la dana del 2024, estratègia elaborada per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) amb la col·laboració del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), a instàncies de la Generalitat Valenciana.
“S’hi inclouen dos projectes preexistents i madurs que podrien ser implementats en breu: la connexió del Jardí del Túria de València des del tram final fins a l’assut del Repartiment i la renaturalització i millora de la capacitat d’evacuació del Pla Sud, de manera que s’integre en l’entorn”, expliquen els investigadors.
L’estratègia es basa en tres eixos: hidrologicohidràulic, social i ambiental; i inclou zones de laminació o d’acumulació controlada (ZAC) i parcs metropolitans coincidents amb les principals vies de fluxos desbordats, denominats parcs verds fluents.
“No podem actuar només pensant en un benefici o una funció exclusiva, hem de maximitzar el resultat de les inversions a llarg termini”, afirma Eduardo Rojas, professor de la UPV coordinador de l’estudi.
Renaturalització i millora d’evacuació del Pla Sud
La fragmentació i reducció del sòl rústic a l’Horta Sud ha potenciat la fragilitat del territori davant d’esdeveniments extrems, segons els investigadors: “Necessitem amb urgència integrar la gestió del sòl rústic a les estratègies d’adaptació al canvi climàtic. I per a fer-ho, l’horta ha de ser una infraestructura verda i activa, que a més siga font d’aliments sans i de proximitat; això, juntament amb l’inestimable valor patrimonial i cultural que té”.
L’estratègia de regeneració inclou el desenvolupament de noves zones verdes i la protecció de les ja existents, que arreplegaran l’aigua pluvial i oferiran beneficis socials.
Entre les accions previstes es troben la creació de vies verdes per a la mobilitat sostenible (a bicicleta o a peu) il·luminades i segures; la cura i recuperació de les séquies, que faciliten la circulació de l’aigua i proporcionen frescor, a més de prevenir el col·lapse del sistema de recollida d’aigües negres pel fang que aporten les inundacions; i la cessió de zones agrícoles condicionada al cultiu efectiu, en zones amb risc d’inundació, de produccions com l’arròs, que poden aprofitar l’aigua depurada.
Evitar el col·lapse de les xarxes de sanejament
Per a evitar el col·lapse de les xarxes de sanejament, com va succeir després de la DANA, “cal separar les aigües de sanejament o negres de les aigües pluvials, com ja es fa en altres països. Si no, amb les pluges torrencials la depuradora es col·lapsa, l’aigua bruta s’aboca a la mar i la contaminació arriba al peix que consumim i a l’aigua de la mar en què ens banyem”.
L’aigua de pluja pot circular per xarxes obertes a les zones urbanes. “Són espais que donen frescor, verdor i un so agradable a les ciutats”, expliquen.
Naturalitzar el llit del Túria
“La prolongació del corredor del Túria és una oportunitat única des del punt de vista social, ecològic i hidràulic”, afirmen. “El cabal excedent del Poio podria fer cap a aquest nou llit renaturalitzat, i incorporar-s’hi abans de la pedania de la Torre, en un traçat pròxim a l’horta històrica de Faitanar”.
“Reverdir el llit amb vegetació adequada, com ara gramínies, augmentaria la resiliència del Túria davant de pluges torrencials. Es transformaria un paisatge degradat en un d’ús recreatiu per a la població. En tenim exemples a Espanya, com ara el riu Besòs, les riberes del qual estaven contaminades per l’entorn industrial i que ara és un espai de gaudi social, on fins i tot se celebren bodes”.
Ferrocarril i carreteres en zones inundables
Segons els investigadors, les carreteres i vies del tren al sud de València es troben en zones inundables i la disposició que tenen –en molts casos, nord-sud– comporta que actuen com a barreres per a la circulació de l’aigua, la qual cosa incrementa l’impacte de les inundacions.
Per a millorar la situació, “cal una concepció global de les xarxes de transport metropolità, que permeta fer una avaluació exhaustiva dels riscos d’inundació, una revisió integral dels sistemes de drenatge, la incorporació de sistemes de monitoratge en temps real i una gestió integrada dels protocols d’emergència”, expliquen.
Per a limitar l’efecte de barrera de les vies existents, es proposa reaprofitar les terres acumulades després de la dana per a “cobrir mitjançant falsos túnels infraestructures que ara impedeixen la connectivitat a peu i amb bicicleta, però també l’agrícola, o bé per a ocultar infraestructures que hipotequen la qualitat paisatgística, a més de produir contaminació acústica i augmentar el risc d’accidents”.
A més de l’opció d’enterrament, “en alguns casos ha de considerar-se la d’elevació, especialment de vies fèrries, acompanyades de mesures de reducció de la contaminació acústica, així com de reforç del transport de mercaderies i persones nord-sud per via marina.”
Col·laboració entre administracions
Per a dur a terme totes les accions de reconstrucció necessàries, els investigadors destaquen que serà imprescindible el treball conjunt de les organitzacions i administracions implicades.
Entre aquestes hi ha la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Generalitat Valenciana i les entitats locals, ja que “cap administració té totes les competències ni tots els recursos econòmics ni humans per a abordar aquest repte per si sola”.
L’equip redactor de l’informe està compost per:
Eduardo Rojas Briales - coordinació i infraestructures verdes
Juan Marco Segura - ordenació del territori
Francisco Vallés Morán - hidrologia i hidràulica
Javier Rivera Linares - urbanisme i paisatgisme
Tomás Ruiz Sánchez - infraestructures de transport
Fernando Fco. Buchón Moragues - cartografia
Rafael Delgado Artes – agricultura, patrimoni i infraestructures verdes
Samira Khodayar Pardo - meteorologia i climatologia
Notícies destacades
Magistrals 2026
El campus de Gandia va acollir l'acte amb el qual la UPV reconeix al professorat de secundària més valorat pels seus estudiants
Dones de Ciència homenatja la investigadora i divulgadora científica Conchi Lillo
El mural està situat en l'IES Enric Valor de Picanya i és obra de l'artista Udane Juaristi "Udatxo"
El CUPRA del futur
10 estudiants del Màster en Car Design de la UPV dissenyen per a la marca el tot terreny d'altes prestacions del 2040
El somni de Nariman i Roba avança a la UPV
Les estudiants palestines inicien els estudis d'Enginyeria Informàtica i Nariman aconsegueix una nota d'accés brillant, un 12,7
After the Storm
La UPV organitza un concurs internacional per a estudiants universitaris a fi de desenvolupar estratègies paisatgístiques sistèmiques per a un futur més resilient en la conca del barranc de Poio