La violència masclista a les xarxes silencia les dones en política
Infantilització, sexualització i insult disfressat d'humor són algunes de les estratègies d'atac més comunes contra les dones polítiques, segons un estudi de la UPV
[ 07/03/2026 ]
La violència masclista a les xarxes silencia les dones en política i segueix patrons comuns en diferents països; l'hostilitat que reben no és casual ni fruit del debat polític, sinó que és un fenomen sistemàtic, profundament marcat pel gènere i amb conseqüències directes sobre la qualitat democràtica. Així ho conclou dos recents estudis realitzat per María Luisa Carrió Pastor i Serguei Sikorskii, personal investigador del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València (UPV), que analitza de manera sistemàtica milers de missatges dirigits a Irene Montero, Isabel Díaz Ayuso i Giorgia Meloni a la xarxa social X.
Infantilització, sexualizació i insult disfressat d'humor
El primer dels estudis examina comentaris publicats en resposta a missatges de dues figures polítiques amb ideologies oposades: Isabel Díaz Ayuso i Irene Montero. En aquest estudi, van analitzar tuits publicats durant un període de dues setmanes (26 de gener – 8 de febrer de 2025), que coincidien amb un moment d'especial atenció mediàtica al “cas FP” i a la investigació judicial que afectava el Govern regional de Madrid, en un context d'alta visibilitat política i mediàtica. Els resultats mostren que, malgrat les seues diferències polítiques, ambdues són objecte de formes molt similars d'agressió, centrades en estereotips de gènere.
Segons l'anàlisi, els atacs s'articulen entorn de patrons recurrents: infantilització, sexualització, qüestionament de la seua capacitat per a exercir el poder, crítiques desproporcionades a la seua expressió emocional i ús de l'humor o la ironia per a disfressar l'insult. Aquestes estratègies, segons conclou l'estudi, no pretenen debatre, sinó desacreditar, humiliar i descoratjar la participació de les dones en l'espai públic.
Una de les conclusions més rellevants de l'estudi és que gran part d'aquesta violència es presenta de forma aparentment “civilitzada”, envolupada en bromes, sarcasme o falses fórmules de cortesia. "Aquest to irònic pot provocar que molts missatges no siguen percebuts com a agressions greus, la qual cosa contribueix a la seua normalització i en dificulta la identificació com a formes d'hostilitat", explica María Luisa Carrió Pastor.
Moltes abandonen el debat polític per a evitar l'assetjament
En el segon dels treballs, l'equip de la UPV conclou que hi ha un patró comú en els atacs, si bé existeixen diferències entre països. A Espanya predominen els atacs morals i els que qüestionen com “hauria de comportar-se” una dona en el poder. A Itàlia són més freqüents els missatges que posen en dubte la seua competència o la seua sinceritat. “En tots dos casos, aquestes critiques contribueixen a construir discursos que posen en dubte la legitimitat de la líder com a figura política vàlida”, explica Serguei Sikorskii.
“Els resultats tenen implicacions rellevants per a entendre el funcionament del debat públic en entorns digitals. Reconèixer aquests patrons permet diferenciar la crítica política legítima dels discursos que pretenen excloure determinades persones de l'espai públic. També obri la porta a dissenyar millors eines d'anàlisi i educació digital, especialment en un context en el qual les xarxes socials influeixen de manera directa en la percepció social del lideratge polític”, conclouen María Luisa Carrió Pastor i Serguei Sikorskii.
Tots dos estudis constaten també que aquestes pràctiques provoquen que moltes dones reduïsquen la seua presència pública, se censuren o abandonen el debat polític per a evitar l'assetjament. Aquest “efecte desànim” afecta també dones joves que podrien plantejar-se participar en política en el futur. "Aquestes formes d'agressió reforcen estereotips de gènere tradicionals, com l'associació de les dones amb menor racionalitat o menor capacitat de lideratge. Des de l'anàlisi del discurs, això contribueix a reproduir desigualtats simbòliques en l'espai públic digital", conclou Serguei Sikorskii.
Notícies destacades
Magistrals 2026
El campus de Gandia va acollir l'acte amb el qual la UPV reconeix al professorat de secundària més valorat pels seus estudiants
Dones de Ciència homenatja la investigadora i divulgadora científica Conchi Lillo
El mural està situat en l'IES Enric Valor de Picanya i és obra de l'artista Udane Juaristi "Udatxo"
El CUPRA del futur
10 estudiants del Màster en Car Design de la UPV dissenyen per a la marca el tot terreny d'altes prestacions del 2040
El somni de Nariman i Roba avança a la UPV
Les estudiants palestines inicien els estudis d'Enginyeria Informàtica i Nariman aconsegueix una nota d'accés brillant, un 12,7
After the Storm
La UPV organitza un concurs internacional per a estudiants universitaris a fi de desenvolupar estratègies paisatgístiques sistèmiques per a un futur més resilient en la conca del barranc de Poio