Agricultura regenerativa
Els productes obtinguts per tècniques regeneratives incrementen la concentració de nutrients, segons la investigadora de la UPV Dolores Raigón
[ 18/02/2026 ]
L'agricultura regenerativa s'està consolidant com una de les grans alternatives per a fer front als actuals reptes ambientals i socials. No obstant això, aquest auge no ha anat acompanyat d'una certificació oficial, la qual cosa ha provocat que empreses i altres actors s'apropien d'aquest terme com a eina de greenwashing, que no avalen la comunitat científica ni la majoria dels productors regeneratius.
Per a donar resposta a aquest buit, el CREAF i l'Associació Espanyola d'Agricultura Regenerativa Ibèrica publiquen un document de referència que estableix els deu criteris bàsics que determinen què és l'agricultura regenerativa real. El document s'ha creat durant el projecte REGEN i compta amb el consens de quasi 200 persones productores, entitats i representants del sector, a més de personal científic d'universitats i centres d'investigació de tota Espanya.
Al seu torn, el CREAF llança resultats científics inèdits que defensen amb més força aquest model enfront del convencional. Després de dos anys d'anàlisis i comparatives la ciència determina que l'agricultura regenerativa produeix aliments més saludables, i que pot fer-ho en la mateixa quantitat i amb un cost similar o fins i tot inferior que el sistema convencional.
En aquest cas, el projecte Regenera.cat ha comptat amb la participació de quatre finques de Catalunya que porten diversos anys aplicant tècniques regeneratives en diverses de les seues parcel·les d'horta (Verdcamp Fruits), vinyes (Família Torres), fruiteres (Pomona Fruits) -tres finques que tenen el certificat ecològic i han decidit anar un pas més enllà amb l'agricultura regenerativa- i vaques de pastura (Planeses).
Anàlisi nutricional des de la UPV
Entre els resultats de RegeneraCat, l'equip científic destaca que els productes obtinguts per tècniques regeneratives incrementen la concentració d'alguns nutrients i són, per tant, més saludables. "Hi ha pocs treballs que hagen avaluat la densitat nutricional dels aliments obtinguts per tècniques regeneratives”, indica Dolores Raigón, investigadora de la Universitat Politècnica de València i experta en anàlisi nutricional.
Per exemple, en el cas de Verdcamp Fruits s'ha detectat major contingut mineral i de substàncies antioxidants en les carabasses regeneratives, “a més també hi ha més concentració de les substàncies responsables del sabor dolç”, afig la investigadora.
En la mateixa línia, les peres de Pomona Fruits destaquen pel seu equilibri en la concentració d'àcids i sucres totals, “per la qual cosa són fruites més compensades en el sabor, és a dir, ni molt dolces ni molt àcides”, explica Dolores Raigón. Igual que en les carabasses, les peres regeneratives també tenen un contingut superior en polifenols i una capacitat antioxidant del doble, “tot això ajuda a reduir l'estrès oxidatiu cel·lular i afavoreix una major protecció enfront de malalties”.
Per una altra banda, la llet procedent de les vaques de les finques regeneratives de Planeses presenta un índex aterogènic clarament més baix, “això vol dir que hi ha menys àcids grassos associats a la formació de plaques en les artèries”, afig l'experta. En el cas del iogurt regeneratiu, els resultats són encara més positius, ja que presenta índexs aterogènics i trombogènics -que mesura la tendència dels greixos a afavorir la formació de coàguls en la sang- més baixos, "en general, això s'associa a un perfil lipídic més saludable, amb menor risc cardiovascular i de formació de trombes”.
Deu eixos adaptats a cada cultiu
Un dels eixos vertebradors del document és la cura del sòl, amb criteris com evitar llaurar per a preservar una estructura que tarda anys a formar-se; mantenir-lo cobert tot el possible, amb restes de poda o altres cobertes vegetals, per a reduir l'erosió i mantenir la humitat; o integrar el pasturatge dirigit de manera que el bestiar es moga diàriament, per a ajudar amb els seus excrements i el calcigament a fertilitzar la terra. Alguns objectius fonamentals són gestionar la finca agroecològicament, reduir l'ús d'aigua i minimitzar els residus.
A més, s'estableix un pilar social que posa en valor l'estret vincle de l'agricultura amb la salut del territori i les persones.
“Per a estendre el model regeneratiu en un món que cada vegada afronta més reptes ambientals i socials, és imprescindible que la ciència s'implique i dialogue amb el sector agrícola. El futur de la nostra alimentació depèn d'això”, declara Javi Retana, investigador del CREAF, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador de la part científica de REGEN.
Més aigua i carboni
Més enllà dels aliments, les dades revelen que la gestió regenerativa té efectes positius sobre el sòl. En les parcel·les de Verdcamp Fruits i Pomona Fruits és on s'han observat les diferències en el sòl més grans. En concret, la concentració de carboni en el sòl regeneratiu és almenys d’un 35% major en les parcel·les regeneratives en comparació amb les convencionals. “Per a fer-nos una idea de la importància d'aquesta dada, s'ha estimat que augmentant cada any un 0,4% la retenció de carboni de tots els sòls agrícoles i forestals podria compensar-se la totalitat de les emissions actuals de gasos d'efecte d'hivernacle”, destaca Sara Marañón, investigadora del CREAF i part del projecte.
També han detectat que la capacitat de retenció d'aigua d'almenys un 9% més alta en les parcel·les regeneratives, “això suposa que poden absorbir més aigua en cas d'inundació i tenir més reserves en cas de sequera”, puntualitza l'experta.
L'estudi també mostra que el model regeneratiu manté millor el microclima del sòl, “això és molt positiu perquè, per exemple, s'esmorteeix la temperatura quan fa calor i es manté millor la humitat. De fet, hem vist que es poden esmorteir fins a 3,6 graus les temperatures màximes del sòl a l'estiu”, afig Marañón.
I n’hi ha més. S'ha observat que hi ha més biodiversitat de bacteris, fongs i microartròpodes en el sòl i diverses de les espècies que s'han detectat són bioindicadors d'una millor qualitat de l'ecosistema. “També apareixen espècies reconegudes com a biopesticides comercials, com ara Metarhizium sp., és a dir, que poden actuar com a control natural de plagues”, explica Xavi Domene, investigador del CREAF.
"Un altre punt molt rellevant és que els resultats finals de RegeneraCat constaten que, al contrari del que sol pensar-se, després d'uns anys de transició i una vegada es recupera la salut del sòl, aquest model pot produir la mateixa quantitat d'aliments que el sistema convencional i fer-lo amb un cost similar o fins i tot inferior”, relata Javi Retana, investigador del CREAF i també coordinador de RegeneraCat. Segons l'investigador, encara fan falta dades a major escala i el següent pas és ampliar la investigació amb més finques i encara més cultius diferents, però “en conjunt, els resultats són molt esperançadors i avalen els beneficis de l'agricultura regenerativa”, finalitza Retana.
El projecte d'agricultura regenerativa Regenera.cat, liderat pel CREAF i gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajudes Universitàries i d'Investigació (AGAUR), és finançat pel Fons Climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. El Fons Climàtic es nodreix del 50% dels ingressos obtinguts mitjançant l'impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i del 20% de la recaptació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
(Foto cedida per les finques que participen en RegeneraCat)
Notícies destacades
Magistrals 2026
El campus de Gandia va acollir l'acte amb el qual la UPV reconeix al professorat de secundària més valorat pels seus estudiants
Dones de Ciència homenatja la investigadora i divulgadora científica Conchi Lillo
El mural està situat en l'IES Enric Valor de Picanya i és obra de l'artista Udane Juaristi "Udatxo"
El CUPRA del futur
10 estudiants del Màster en Car Design de la UPV dissenyen per a la marca el tot terreny d'altes prestacions del 2040
El somni de Nariman i Roba avança a la UPV
Les estudiants palestines inicien els estudis d'Enginyeria Informàtica i Nariman aconsegueix una nota d'accés brillant, un 12,7
After the Storm
La UPV organitza un concurs internacional per a estudiants universitaris a fi de desenvolupar estratègies paisatgístiques sistèmiques per a un futur més resilient en la conca del barranc de Poio