València cronifica l'emergència residencial

L'Informe del quart trimestre del 2025 de la Càtedra Observatori de la Vivenda de la Universitat Politècnica de València (UPV) confirma que València ha entrat en una emergència residencial estructural i exigeix acció política davant d’una “emergència que ja no afecta només col·lectius tradicionalment vulnerables”, sinó que “s’ha convertit en una fractura generacional que expulsa gent jove, treballadors essencials i famílies de rendes mitjanes fora de la ciutat”.

Per a l’Observatori, “la cronificació del problema no és resultat d’una crisi sobtada, sinó de més de deu anys de decisions errònies, inacció prolongada i, especialment, de la substitució de l’anàlisi tècnica per un relat polític desconnectat de la realitat. Cada any sense actuar amb rigor no només fa més greu el problema, sinó que encareix de manera irreversible la solució”.

Més de 4.000 €/m² i a penes 137 vivendes noves disponibles en tota la ciutat

Les dades, cada vegada més desorbitades, serveixen per a dimensionar el problema. “El preu mitjà de l’obra nova plurifamiliar ha superat els 4.000 €/m², mentre que l’oferta disponible s’ha reduït a només 137 vivendes noves en tota la ciutat. Un doble fenomen que marca un punt de no retorn. Quan una ciutat deixa de poder allotjar a qui la sosté, el problema deixa de ser econòmic i es converteix en social”, assenyala Fernando Cos-Gayón López, director de la Càtedra. “I això és exactament el que ocorre a València”, afig.

“Des del 2016, i amb una intensitat especial des del 2019, les dades són clares, públiques i reiterades. Encariment sostingut, desaparició de vivenda protegida efectiva, contracció de l’oferta i augment de l’esforç de les llars. Res d’això era imprevisible. No estem davant d’una crisi inesperada”, afirma Cos-Gayón. “Estem davant del resultat directe d’haver ignorat durant anys un diagnòstic perfectament conegut”.

Per a l’Observatori, un dels elements més nocius de l’última dècada ha sigut la construcció d’un relat polític que ha suplantat el coneixement. “Davant de les dades, s’han difós missatges tranquil·litzadors, anuncis sense base tècnica i mesures dissenyades per al cicle mediàtic. El relat crea una falsa sensació d’acció, però no construeix vivendes”, adverteix el director de l’Observatori. “I el que és pitjor: ha servit per a justificar polítiques que han agreujat exactament el que deien combatre”.

Cos-Gayón: “Legislar des de la por al propietari no protegeix l’inquilí, l’expulsa del sistema”

En el sentit dit, el cas del lloguer és paradigmàtic. “La negativa a protegir de manera efectiva els propietaris davant de l’ocupació i la inseguretat jurídica ha provocat l’efecte que des de la Càtedra es venia advertint: retirada massiva de vivenda del mercat tradicional. El resultat no ha sigut més accés, sinó escassetat extrema, preus disparats i expulsió accelerada de les llars més vulnerables. Legislar des de la por al propietari no protegeix l’inquilí”, subratlla Cos-Gayón, “l’expulsa del sistema”.

“Ara el lloguer a València és un mercat residual, fràgil i profundament excloent”, afirma Cos-Gayón, “i no per excés de demanda, sinó per destrucció deliberada de l’oferta. El desastre del lloguer no és una conseqüència col·lateral, sinó el resultat directe de polítiques que van confondre intenció moral amb eficàcia real”.

A l’escenari descrit, afig l’informe, se suma un creixement demogràfic accelerat, sense que el parc residencial ni les polítiques públiques hagen sigut dimensionades per a absorbir-lo. “No és un debat ideològic, sinó una relació estructural bàsica: quan la població creix i la capacitat de produir habitatge no ho fa, la pressió recau sempre sobre els més fràgils”.

El Pla VIU, brot verd… però a dos anys vista

Els únics “brots verds”, per a l’Observatori, han aparegut els últims mesos. “En el context que hi ha, el Pla VIU representa una oportunitat que s’ha de valorar en positiu. Posar-lo en marxa permetrà, previsiblement, començar durant el 2026 una nova generació de vivenda de protecció pública mitjançant col·laboració pública-privada. No obstant això, convé ser rigorosos: són vivendes que no estaran disponibles abans de dos anys des que es comencen. El Pla VIU és necessari i va en la direcció correcta”, afirma Cos-Gayón, “però no es pot fer servir com a coartada per a negar l’emergència actual ni per a continuar retardant decisions estructurals”.

“Actuar exigeix abandonar definitivament el relat i tornar a l’evidència”, adverteix el director de l’Observatori. “Mobilitzar sòl, produir vivenda assequible de forma sostinguda, protegir jurídicament el propietari per a recuperar oferta de lloguer, revisar una fiscalitat que ara representa entorn del 31 % del preu final de la vivenda i governar amb indicadors públics i verificables. Tota la resta és distracció. Ja n’hi ha prou de buscar l’enfrontament estèril; fa falta una estratègia estatal, un pacte d’Estat, que garantisca l’accés a la vivenda”, conclou Cos-Gayón. “Ignorar les dades durant una dècada és el verdader problema. València no ha arribat fins ací per mala sort, sinó per haver confós política de vivenda amb política de comunicació”.

Sobre la Càtedra Observatori de la Vivenda

La Càtedra Observatori de la Vivenda de la Universitat Politècnica de València, creada l’any 2016, naix amb la comesa d’analitzar el mercat immobiliari de València de manera científica, tècnica, objectiva i pública, des d’un enfocament institucional, centrat en l’estudi del comportament de la demanda i la relació que té amb l’oferta, especialment al Cap i Casal i l’àrea metropolitana.

El patronat compta amb el patrocini de Talvion, LandCo, DLS Homes, Doyou Media, HUB de Inversión Inmobiliaria, Urbania Developer, l’Associació de Promotors de València (APROVA), Viviendea, Be Habite 3D, Viraje, Edicover i el Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de València.