•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La neuroeducació, la intel·ligència artificial i les competències clau per a l'èxit professional van centrar la reflexió en la XXV Jornada d'Orientació (JO) de la UPV, que va congregar 600 persones procedents de centres educatius de la Comunitat Valenciana. També es van abordar les novetats per a les pròximes proves d'accés a la universitat (PAU), com sol ser habitual en aquesta trobada.

Aquesta cita serveix per a analitzar una gran varietat d'aspectes educatius, des de l'erudició i el coneixement. D'aquesta manera, les diferents ponències aborden qüestions que condicionen ja en l'actualitat la vida dels adolescents i les adolescents, per la qual cosa resulten de gran utilitat per al personal orientador dels centres.

La jornada va comptar amb la presència de la secretària autonòmica d'Universitats, Esther Gómez, qui va lamentar que algunes comunitats autònomes bilingües, entre aquestes la valenciana, hagen ocupat de nou enguany les últimes posicions en el rànquing de les notes de les proves d'accés a la universitat (PAU). Sobre això, va avançar que des del seu departament es treballa en una proposta conjunta que s'enviarà al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que advocarà per consolidar un escenari més equitatiu per a totes les comunitats autònomes.

Com mirar el nostre alumnat

En un context de gran incertesa i molt canviant, com l'actual, la ponència de David Bueno “Aprender de la incertidumbre: qué nos aporta la neuroeducación” va generar una expectació màxima.

El fundador de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona va aprofundir en la part més humana de l'educació, “on no hi arriba la IA”. Ho va fer, exposant i argumentant algunes claus per a incrementar notablement l'eficiència en la transmissió del coneixement.

Va advocar, principalment, per reduir l'estrès de diferents maneres. Entre aquestes, que el professorat creue les mirades amb tota la classe per a “compassar-se”. Una pràctica que l'expert va recomanar fer al principi de cada sessió: “uns dos o tres minuts a l'inici, per a fer-nos presents com a professorat, establir un vincle i activar les xarxes neuronals de la socialització”

A curt termini, la IA crearà més treball que en destruirà

Dos dels aspectes que més influeixen en la planificació educativa a curt i llarg termini són l'expectativa sobre l'ocupabilitat i les habilitats demandades per les empreses.

Sobre els sectors amb, presumiblement, un millor horitzó d'ocupabilitat, l'experta en gestió del talent Olga Barroso va citar l'educació i la formació digital, les energies renovables i la sostenibilitat, la salut i les cures, la ciberseguretat, o la logística i cadena de subministraments, entre altres.

Quant a les habilitats més cercades per les empreses, Barroso va remarcar la importància del pensament crític i creatiu, saber reaccionar davant els imprevistos i la capacitat de motivació.

“Xat GPT, des de 4t de l'ESO”

La intel·ligència artificial va estar molt present al llarg de la jornada i va plantejar, fins i tot, un debat entre les persones presents: El debat d'introduir, o no, aquesta tecnologia a les aules, de manera decidida.

Referent a això, José Francisco Monserrat, vicerector d'Internacionalització i Comunicació, va defensar no sols la seua conveniència, sinó que va establir l'edat i el curs més adequats per a començar a implementar el model de llenguatge Xat GPT: “des dels 15 anys, és a dir, a partir de 4t de l'ESO”. Igualment, va animar el personal orientador a provar diverses eines d'IA, i a “fer-ho amb ells i elles (estudiants de secundària)”.

La ponent María Alfonso, investigadora en ciències de l'educació, va assumir la tesi de Monserrat i va defensar que l'alumnat ha d'aprendre a fer un ús responsable d'aquesta tecnologia, “ i assimilar què pot ser útil i que pot ser perjudicial, de la mà del professorat”.

Sense novetats a les PAU de 2026

Després d'unes PAU -les de 2025- de modificacions substancials (nou sistema de ponderacions, eliminació de l'optativitat màxima o incorporació d'exercicis més competencials, entre altres), les PAU del pròxim any 2026 arriben amb una “major estabilitat”, després de diversos anys de canvis, tal com va comentar José Mas, nou coordinador general de l'accés del sistema universitari, en substitució d'Antoni Gil. Aquest, per part seua, va fer balanç de les proves d'enguany.

Precisament, Antoni Gil va rebre l'ovació del matí, en agraïment al seu inestimable compromís i la bona disposició cap a la comunitat educativa, després de 25 anys com a coordinador general de l'accés del sistema universitari.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu