Verdures més saludables per a la microbiota
Un equip de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV) comprova que el microbioma d'hortalisses, com en els encisams i les tomaques, es pot alterar amb tècniques agrícoles sostenibles
[ 26/11/2025 ]
Un estudi de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), mostra que l'ús de bioestimulants utilitzats en agricultura orgànica i convencional, unit a l'exposició controlada a estrès salí, afecten de manera significativa els microorganismes que viuen en les parts comestibles de l'encisam i la tomaca i que ingerim quan mengem. El treball, publicat en la revista Foods, obri una via per a dissenyar estratègies específiques que milloren la comunitat microbiana dels cultius sense dependre únicament de fertilitzants o pesticides sintètics, a més de fomentar la producció d'aliments més saludables per a la microbiota del consumidor.
L'objectiu de l'estudi va ser investigar com tècniques agrícoles usades en agricultura convencional i ecològica, com els bioestimulants microbians basats en bacteris o fongs i l'estrès salí, afecten el microbioma endofític; és a dir, el conjunt de microorganismes que viuen a l'interior de la part comestible (fulles o fruits) de l'encisam i la tomaca. Tots dos cultius se solen consumir crus, la qual cosa garanteix que aquests microbis arriben vius al tracte digestiu.
Per a això, l'equip d'investigació de l’IBMCP va dissenyar un experiment en hivernacles de la Fundació Cajamar, a Paiporta (València), en què cultivaren plantes en sòl on afegiren un bacteri promotor del creixement (Priestia megaterium) i un fong micorrízic (Rhizophagus irregularis). Es tracta d'un tipus de fong que ajuda la planta a absorbir aigua i nutrients després d'establir una relació simbiòtica amb les seues arrels. Tots dos microorganismes s'utilitzen en agricultura orgànica i convencional. A aquesta combinació es va unir un bioestimulant no microbià anomenat Calbio, dissenyat al laboratori de l’IBMCP en un projecte previ amb l'empresa Caldic.
Salut de les plantes i potencial probiòtic
Mitjançant tècniques metagenòmiques de seqüenciació genètica avançada, que permeten identificar amb precisió i en profunditat els microorganismes presents en les plantes, avaluaren els canvis en la composició i diversitat microbiològica d'aquests cultius. “Hem vist que el microbioma endofític es pot alterar significativament per l'ús d'aquests bioestimulants i per l'estrès salí”, resumeix Rosa Porcel, vicedirectora de l’IBMCP i responsable de la investigació. “En concret, els tractaments amb el bacteri i sal augmentaren l'abundància de gèneres bacterians, com ara Pantoea, Stenotrophomonas i Massilia, que estan associats amb la salut de les plantes i poden tenir potencial probiòtic”, assegura la investigadora.
Així, l'estudi demostrà que l'ús de bioestimulants microbians, molt comuns en l'agricultura ecològica i cada vegada més usats en agricultura convencional, o l'estrès salí, sovint considerat negatiu en la producció de cultius, augmentà la diversitat i va afavorir la presència de grups de microorganismes associats amb una microbiota intestinal humana saludable. “El canvi en la composició de l’endofitoma és molt variable segons el tractament”, revela Porcel. “En alguns casos hem vist que canvia per complet la composició i en uns altres entre un 20-40 per cent”.
Beneficis per a plantes i consumidors
“Els resultats obrin una via per a dissenyar estratègies específiques per a manipular i millorar la comunitat microbiana dels cultius, en comptes de dependre únicament de fertilitzants o pesticides sintètics”, destaca la investigadora de l’IBMCP. Això tindria dos avantatges fonamentals. D'una banda, desenvolupar noves pràctiques agrícoles sense restriccions legislatives, dirigides a potenciar comunitats microbianes beneficioses en els cultius i a millorar la salut de les plantes i la seua resistència a l'estrès ambiental. “Això repercuteix en una agricultura sostenible, basada a reduir la dependència de productes químics i fomentar pràctiques més ecològiques”, afirma Porcel.
Però el benefici final també seria per al consumidor, “atès que millorar la qualitat microbiològica de fruites i verdures permetria enfortir-ne el potencial per a contribuir a una millor salut digestiva en els que les consumeixen”, finalitza Porcel. Així, encara que s'han de realitzar més investigacions per a confirmar si aquests canvis tenen un efecte positiu en la salut intestinal i una millor dieta, els resultats són prometedors, sostenen els autors.
Mulet, J.M.; Benito, P.; Celdrán, M.; Yenush, L.; Porcel, R. Impact of Different Microbial Biostimulants and Salt Stress on the Endophytome of the Edible Part of Lettuce and Tomato Plants. Foods. DOI: https://doi.org/10.3390/foods14193366
Notícies destacades
Magistrals 2026
El campus de Gandia va acollir l'acte amb el qual la UPV reconeix al professorat de secundària més valorat pels seus estudiants
Dones de Ciència homenatja la investigadora i divulgadora científica Conchi Lillo
El mural està situat en l'IES Enric Valor de Picanya i és obra de l'artista Udane Juaristi "Udatxo"
El CUPRA del futur
10 estudiants del Màster en Car Design de la UPV dissenyen per a la marca el tot terreny d'altes prestacions del 2040
El somni de Nariman i Roba avança a la UPV
Les estudiants palestines inicien els estudis d'Enginyeria Informàtica i Nariman aconsegueix una nota d'accés brillant, un 12,7
After the Storm
La UPV organitza un concurs internacional per a estudiants universitaris a fi de desenvolupar estratègies paisatgístiques sistèmiques per a un futur més resilient en la conca del barranc de Poio