Detenir-se per a salvar-se

Un estudi del CSIC revela que les plantes deixen de créixer en sequera per a protegir-ne l'ADN de mutacions

[ 10/07/2025 ]

Un equip de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), ha demostrat que l'aturada del creixement de les plantes en èpoques de sequera no respon, com es creia fins ara, a la necessitat d'estalviar energia per a activar els mecanismes de defensa. La investigació, publicada en la revista Nature Communications, remarca que la clau podria estar en el mecanisme de protecció de l'ADN de les cèl·lules mare de la planta que intenten evitar la transmissió de mutacions a la descendència.

En èpoques de sequera, les plantes deixen de créixer. Fins ara s'atribuïa aquesta resposta a una necessitat de redirigir els recursos energètics de què disposen cap a la posada en marxa de la resposta defensiva. No obstant això, no totes les observacions encaixen amb aquesta explicació. El Grup de Senyalització de Plantes de l’IBMCP, liderat pel professor d'investigació del CSIC Miguel Ángel Blázquez, ha plantejat una hipòtesi alternativa.

“Hem generat plantes en què desacoblem el fre del creixement sota estrès. Fins i tot en aquestes condicions adverses de falta d'aigua, les plantes continuen creixent sense que patisca la seua resposta de defensa”, explica Blázquez. “Això ens va portar a pensar que la detenció del creixement no es deu a una falta de recursos energètics, sinó a una altra causa”.

Danys en l'ADN

Un dels efectes de l'estrès en qualsevol ésser viu és la generació de radicals lliures que causen danys en l’ADN (àcid desoxiribonucleic), molècula que conté la informació genètica d'un ésser viu, que en determina les característiques i es troba en el nucli de les cèl·lules. Tenint en compte aquesta premissa científica, el grup de l’IBMCP va voler esbrinar si la parada en el creixement de la planta podria ser un mecanisme de protecció de l'ADN, ja que és durant les divisions cel·lulars quan aquest es troba més exposat al dany. Els experiments duts a terme pels científics del CSIC confirmaren la seua hipòtesi. Les plantes que continuen creixent en condicions d'estrès acumulen més dany en l'ADN i més mort cel·lular que les que paren de créixer.

La parada en el creixement d'una planta és beneficiosa per a preservar-ne la integritat durant les èpoques d'escassetat d'aigua. Així mateix, com explica Antonio Serrano, investigador del CSIC a l’IBCMP, “pensem que hi ha un benefici addicional en aquesta parada. Tots els òrgans de la planta, inclosos els òvuls i el pol·len, que són essencials per a la reproducció, provenen dels meristemes. Es tracta de teixits vegetals on s'allotgen les cèl·lules mare que compta amb la capacitat de dividir-se contínuament durant tota la vida de la planta per a generar nous teixits i òrgans”.

Per aquesta raó, segons el parer de Serrano, “és molt probable que el mecanisme de protecció de l'ADN d'aquestes cèl·lules del meristema s'active en condicions d'estrès hídric i paralitze el procés de subdivisió constant i creixement, amb el propòsit d'evitar la transmissió de mutacions a la descendència”.

Aplicacions en agricultura

Les conclusions d'aquesta investigació tenen una possible aplicació en l'àmbit de l'agricultura. Com que la falta o escassetat d'energia en la planta no és l'aspecte limitant del creixement, això significa que no és impossible desenvolupar noves varietats que cresquen al mateix temps que es defensen. Això sí, en qualsevol estratègia biotecnològica que es desenvolupe caldria introduir algun mecanisme de protecció de l'ADN, o prescindir de les llavors d'aquestes plantes per a confeccionar la sembra de la temporada següent.

En l'estudi han participat, a més de Miguel Ángel Blázquez i Antonio Serrano, David Alabadí, Cristina Urbez i Silvia Jurado, tots ells personal científic del Grup de Senyalització de Plantes de l’IBMCP (CSIC – UPV), així com Carlos de Ollas i Aurelio Gómez-Cadenas, investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló, que han col·laborat amb els assajos de tolerància a la sequera. A més, al laboratori de Robert Sablowski, investigador del John Innes Centre (Norwich, Regne Unit), es desenvoluparen les primeres observacions que donaren lloc al treball.

Referència:

Antonio Serrano-Mislata, Jorge Hernández-García, Carlos de Ollas, Noel Blanco-Touriñán, Silvia Jurado García, Cristina Úrbez, Aurelio Gómez-Cadenas, Robert Sablowski, David Alabadí, Miguel A. Blázquez, Growth arrest is a DNA damage protection strategy in Arabidopsis, Nature Communications. 2025. DOI: 10.1038/s41467-025-60733-1

Notícies destacades


ARWU 2026 ARWU 2026
El rànquing de Shanghai destaca un any més la UPV com la millor politècnica d'Espanya
Magistrals 2026 Magistrals 2026
El campus de Gandia va acollir l'acte amb el qual la UPV reconeix al professorat de secundària més valorat pels seus estudiants
Dones de Ciència homenatja la investigadora i divulgadora científica Conchi Lillo Dones de Ciència homenatja la investigadora i divulgadora científica Conchi Lillo
El mural està situat en l'IES Enric Valor de Picanya i és obra de l'artista Udane Juaristi "Udatxo"
El CUPRA del futur El CUPRA del futur
10 estudiants del Màster en Car Design de la UPV dissenyen per a la marca el tot terreny d'altes prestacions del 2040
El somni de Nariman i Roba avança a la UPV El somni de Nariman i Roba avança a la UPV
Les estudiants palestines inicien els estudis d'Enginyeria Informàtica i Nariman aconsegueix una nota d'accés brillant, un 12,7
After the Storm After the Storm
La UPV organitza un concurs internacional per a estudiants universitaris a fi de desenvolupar estratègies paisatgístiques sistèmiques per a un futur més resilient en la conca del barranc de Poio


Contacta amb nosaltres

Envia'ns un suggeriment, una queixa o una felicitació. Consulta'ns directament els teus dubtes. Evita desplaçaments i esperes